Un episodi oblidat de la història de Barcelona ha tornat a la llum amb la presentació de El Rebombori del Pa, un llibre que reivindica el paper de les dones en les lluites socials. L’acte va tenir lloc a l’auditori d’El Born-Museu d’Història de Barcelona i va comptar amb la participació de la regidora de Feminisme, Igualtat i Memòria Democràtica, Raquel Gil Eiroá; l’antropòleg i director del Museu d’Història de Barcelona, Carles García Hermosilla; la periodista Clàudia Pujol, qui va conduir la presentació, i l’autora del llibre, Isabel Segura i Soriano.

Raquel Gil Eiroá va obrir l’acte destacant la importància de recuperar aquestes històries sovint invisibilitzades: “Sense les dones no s’entén la ciutat”, va afirmar, subratllant com la seva contribució a les mobilitzacions socials ha estat sistemàticament relegada a un segon pla. Clàudia Pujol va afegir que “aquest llibre no només parla del passat, sinó que ens interpel·la sobre com construïm la història i quines veus prioritzem”.

La revolta del pa: una lluita per la supervivència

Per entendre la importància d’aquest llibre, cal conèixer els fets que relata. L’obra es centra en la revolta popular de 1789, quan un grup de dones va encapçalar una protesta contra l’augment del preu del pa, un producte essencial per a la supervivència de les classes populars. Durant tres dies, la mobilització va reunir prop de 8.000 persones i va acabar amb una dura repressió, incloent l’execució de cinc homes i una dona, Josefa Vilaret.

Isabel Segura i Soriano va remarcar que aquest episodi ha estat silenciat per la historiografia tradicional, que sovint ha prioritzat els grans conflictes bèl·lics per sobre de les lluites quotidianes per la subsistència. “Aquestes dones no només protestaven per un producte bàsic, sinó que reivindicaven el dret a la vida”, va destacar.

El paper de les dones en les lluites socials

Durant la presentació, es va posar especial èmfasi en el paper clau de les dones en aquestes mobilitzacions. Com va assenyalar Isabel, “les dones eren les gestores de l’economia domèstica i les primeres a sortir al carrer quan els preus dels aliments bàsics pujaven”. Aquesta revolta no va ser un fet aïllat, sinó part d’una tradició de mobilitzacions liderades per dones en moments de crisi. La historiadora va afegir: “Hi ha una pràctica de revolta de dones, com la del ‘Rebombori del Pa’, que es repeteix en moltes ciutats catalanes. Aquests moviments, com la Revolució Francesa, comencen quan la vida entra en perill. Les dones surten al carrer per defensar el més elemental dels drets: el dret a la vida”.

Raquel Gil Eiroá va remarcar que aquestes lluites han tingut un impacte profund: “Han estat absolutament transformadores, no només per la ciutat, sinó per tots els moviments socials que han vingut després”.

Recuperació de la memòria històrica

Carles García Hermosilla va subratllar la importància d’aquest llibre en el procés de recuperació de la memòria històrica. Va destacar com l’obra situa la revolta en un context més ampli de transformacions socials i econòmiques, com l’arribada del capitalisme incipient i la industrialització. A més, va remarcar l’ús exhaustiu de fonts primàries, com documents de l’Arxiu Històric de la Ciutat, que permeten als lectors gairebé “viure” la revolta.

“Aquest llibre ens ajuda a entendre com les lluites del passat ressonen en les desigualtats actuals”, va concloure.

El Rebombori del Pa no només recupera un episodi oblidat de la història de Barcelona, sinó que també convida a reflexionar sobre les lluites socials actuals. “Aquestes dones van lluitar pel dret a la vida, i aquesta lluita continua vigent avui”, va remarcar l’Isabel.

L’acte es va tancar amb una crida a seguir investigant i divulgant les històries de les dones que han marcat el camí cap a una societat més justa. Perquè recordar el passat no és només una qüestió d’història, sinó també una eina per entendre i transformar el present.