Les propostes presentades a la ponència tenen orígens molt diversos, des dels mateixos districtes i àrees de l’Ajuntament fins a entitats, associacions, agrupacions de veïns i veïnes i organismes públics que argumenten el motiu pel qual una determinada persona, entitat o espai és mereixedora de la seva inclusió al Nomenclàtor municipal.

Aquestes són les denominacions aprovades en la darrera sessió:

• Jardins de Montserrat Minobis, a l’Eixample: (Figueres, 1942 – Barcelona, 2019). Periodista, directora de Catalunya Ràdio, degana del Col·legi de Periodistes (2001-2004), presidenta de la Xarxa Europea de Dones Periodistes i de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya, i Creu de Sant Jordi el 1996.
• Jardins de Concepció Callao, a l’Eixample: (Barcelona, 1895-1959). Cantant d’òpera que es va formar al Conservatori de Barcelona, on va acabar els estudis el 1912. Com a intèrpret contralt, es va fer molt famosa per la seva col·laboració amb compositors catalans i per les seves interpretacions wagnerianes.
• Plaça de la Bassa de Torre Baró, a Nou Barris: el nom procedeix de la denominació que el veïnat donava a un espai on antigament hi havia una bassa que servia de zona de jocs per als infants del barri. El projecte del Pla de barris “En obert” va dignificar l’espai, amb la instal·lació de mobiliari urbà per a ús comunitari i d’un mural. L’assemblea de veïns i veïnes ha fet la petició per posar nom a l’espai.
• Plaça de Can Sitjar, a Nou Barris: Can Sitjar era una masia de la part baixa de la vall d’Horta, al petit barri de Santa Eulàlia de Vilapicina. L’indret era conegut des del 1777. La masia es va fer molt popular a partir del 1786, en què els propietaris, els marquesos de Castellbell, van crear-hi un espai de reunió social, tertúlia i cenacle cultural il·lustrat. En aquest període va ser coneguda com el “Col·legi de la Bona Vida”.
• Jardins d’Encarnació Coromina, a Sant Andreu: (Os de Balaguer, 1848 – Barcelona, 1916). Manuela Coromina Agustí va néixer en el si d’una família pagesa de la Noguera. Monja de vocació, amb el pare Manyanet va fundar l’Escola Mare de Déu dels Àngels, a la Sagrera, la institució més antiga del barri, amb 125 anys d’història. Actualment és un centre educatiu no segregat.
• Passatge de Pilar Santiago, a Sant Andreu: (Barruelo de Santullán (Palència), 1914 – Barcelona, 1998). Mestra de professió, amb l’esclat de la Guerra Civil es va afiliar al POUM. Va ser detinguda i reclosa a la presó de dones de les Corts fins al 1938, en què va fugir a França i, des d’allà, a Mèxic. Va formar part de Les Dones del 36, una associació que reivindica la memòria de les dones que van patir la repressió franquista.
• Parc i faristol de memòria de Neus Català, a Sant Andreu: (els Guiamets, 1915-2019). Durant la Guerra Civil va implicar-se en la lluita antifeixista. En acabar la guerra, va participar en la resistència a França. Va ser detinguda pels nazis el 1943 i traslladada a Ravensbrück, camp de concentració del qual va ser l’última supervivent catalana. Va morir l’any 2019 amb 103 anys.
• Jardins d’Hilda Agostini, a Sant Martí: (Tarragona, 1890 – París, 1976). Mestra de professió, va exercir en diversos centres de Barcelona, entre ells l’Escola Montessori Municipal La Casa dels Nens. Lliurepensadora, feminista i republicana, al final de la Guerra Civil va haver d’exiliar-se a França per fugir de la repressió.
• Jardins de Pepita i Elisa Úriz Pi, a Sant Martí: mestres i pedagogues, les germanes Úriz Pi són considerades les precursores de l’Escola Moderna a Espanya. A més, juntes van impulsar la creació de la Unió de Dones Antifeixistes el 1934. Amb el final de la Guerra Civil van fugir a França, d’on serien expulsades el 1951 per la seva militància comunista. Totes dues van morir a l’exili, a Berlín.
• Jardins de Núria Pompeia (Núria Vilaplana Boixons), a Sant Martí: (Barcelona, 1931-2016). Dibuixant, humorista gràfica, periodista i escriptora, va ser una pionera del còmic feminista. En les seves obres va reflectir les vivències col·lectives per denunciar les discriminacions que patien les dones en tots els àmbits de la vida, com va deixar palès a Mujercitas (1975). També va col·laborar com a ninotaire i cronista en diverses publicacions.

Faristols i plaques de memòria

• Faristol de memòria del Casal de la Pau de Barcelona, a Ciutat Vella (carrer de Cervantes, 2): inspirat en la Maison de la Paix de Brussel·les, es va inaugurar el 23 de març de 1977 i va esdevenir el primer punt de trobada del pacifisme, l’antimilitarisme i la no-violència a Barcelona. Es va convertir en un espai d’inspiració per a moltes lluites col·lectives per la justícia i el benestar social.
• Faristol del primer banc de sang, a Sants-Montjuïc (passeig de Santa Madrona, 45-51): l’edifici que actualment ocupa l’Institut Cartogràfic va ser la seu de l’Hospital d’Urgències 18, on, l’agost del 1936, es va instal·lar el primer banc de sang de donants i el primer servei de transfusions del món, impulsat pel metge Frederic Duran i Jordà (Barcelona, 1905 – Manchester, 1957).
• Placa de memòria a Víctor Nubla, a Gràcia (carrer de Milà i Fontanals, 45): músic, compositor, escriptor, artista multidisciplinari i gestor cultural, va ser una figura imprescindible de la música experimental a Europa. Va ser cofundador d’un dels grups referents de la música industrial a Barcelona, Macromassa, i va impulsar l’associació Gràcia Territori Sonor i el festival LEM.