L’acte de descoberta de la placa identificativa de la nova plaça de les Treballadores del Vapor Vell ha tingut lloc avui, dimarts 28 de març de 2023, amb la participació d’infants de l’Escola Barrufet fent el ‘Cant de lluita’ del grup Roba Estesa. L’associació Donar Veu a la Memòria, que fa recerca històrica i la representa de forma dramatitzada, hi han presentat testimonis de l’Espanya Industrial i han llegit poemes de Miquel Martí i Pol per mostrar les condicions laborals de les dones a les fàbriques tèxtils dels segles XIX i XX, no gaire allunyades de la situació de les dones a l’actualitat en molts llocs del món.

El pes fonamental de les dones a les plantilles d’aquelles fàbriques ha estat sovint obviat o esborrat de la història. És per això que la Taula de Memòria de Sants-Montjuïc, amb el suport de l’Escola Barrufet, va proposar aquest nom per a aquest espai, per tal de recordar especialment les treballadores d’aquesta fàbrica. L’Escola Barrufet i la Biblioteca Vapor Vell es troben al passatge del Vapor Vell, dins del gran edifici que es va conservar i rehabilitar per a aquests usos de l’antiga fàbrica del Vapor Vell.

Aquella fàbrica, propietat de Güell, Ramis i Companyia, es va començar a construir l’any 1844 i dos anys després s’hi va iniciar la producció de vellut. Va arribar a ser una de les més importants del sector, donant feina a milers de treballadores i treballadors, però la crisi del sector cotoner de l’any 1889 va comportar-ne el tancament. L’any següent, Eusebi Güell, el fill del fundador, va traslladar l’activitat a la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló. Des d’aleshores, l’edifici va passar per les mans de diversos propietaris, des de la CNT durant la Guerra Civil fins a la companyia Rumasa als anys setanta, fins que finalment als vuitanta el va adquirir l’Ajuntament.

El de les Treballadores del Vapor Vell és un dels 16 noms femenins que aquest mes de març, coincidint amb el Dia Internacional de les Dones, s’incorporen al nomenclàtor de la ciutat de Barcelona. El govern municipal s’ha proposat introduir el màxim possible de dones tant entre els noms per a nous espais de la ciutat com pel que fa als canvis de noms de figures històriques sense vinculació amb la ciutat o relacionades amb episodis de repressió i guerra. Durant aquest mandat municipal, els noms de dona han passat de representar el 6,1% del total al 8,3%. Els noms d’homes representen el 35% del total.