El paper fonamental de Miguel Milá en la història contemporània del disseny català i espanyol és palpable, també com a membre d’una generació de pioners del disseny que va iniciar-se als anys cinquanta, fins al punt de crear objectes per a la vida quotidiana que han esdevingut autèntiques peces clàssiques.

La Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona se suma als nombrosos premis i reconeixements que Milá va rebre al llarg dels seixanta anys d’activitat professional, com ara el Premi Nacional de Disseny Industrial en la primera edició, del 1987, diversos anys del guardó Delta d’Or i Delta de Plata, que atorga l’ADI-FAD, o bé el premi Good Industrial Design (1994) o el Compasso d’Oro Internazionale (2008), entre altres.

Una trajectòria de ressò internacional

Des de la creació de la seva empresa, Tramo, en la qual va començar a dissenyar els seus propis mobles i llums, Milá va escalar fins a arribar a obtenir gran repercussió internacional, com per exemple amb els llums TMC i TMM, convertits en icones del disseny. A la dècada dels anys seixanta va participar en la creació de l’Associació de Disseny Industrial del Foment de les Arts i del Disseny (ADI-FAD).

Durant el postmodernisme es va centrar en l’interiorisme, en projectes de cases particulars, en treballs d’exposicions i en el disseny de mobiliari urbà. D’aquesta època són el banc Neoromàntic (1995), el llum Estadi i el banc Tram, per a les Olimpíades del 1992, o el disseny de l’interior dels vagons del metro. El seu llegat a la ciutat es pot trobar també en els jardins de la rambla de Sants o en la incorporació de mobiliari urbà als eixos verds de la ciutat, elements que afavoreixen la interacció social.