La perspectiva numèrica que ofereix l’Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona 2021 reflecteix l’impacte de la covid-19, però també de les mesures aplicades per contenir-ne els efectes, en àmbits com la salut, els serveis sanitaris i assistencials, l’activitat econòmica, el mercat de treball, els transports, els pressupostos de l’Administració o la pràctica esportiva.

El document inclou un breu text descriptiu introductori i una síntesi gràfica per a cada capítol, que en facilita una lectura narrativa, estadística i gràfica que, a més, està disponible en format resumit en castellà i anglès.

Algunes de les dades més rellevants de l’informe, per temes, són les següents:

• Territori, clima i medi ambient: hi va haver mínims històrics de contaminació, amb un descens d’un 30% del NO₂ respecte al període anterior.
• Població i demografia: la xifra d’empadronaments va trencar una tendència d’increment i va registrar una baixada del 0,4% respecte al 2019.
• Sanitat i salut pública: es van confirmar 78.412 casos de covid-19 a la ciutat de Barcelona. La majoria eren dones (53,7%). La franja d’edat amb més casos va ser la de 25 a 44 anys (més d’un 30%).
• Benestar social: es van assolir màxims històrics de persones ateses.
• Ensenyament: el nombre màxim d’alumnes confinats va ser de 17.917 a finals d’octubre.
• Cultura: el percentatge d’usuaris presencials a les biblioteques i d’activitats dedicades a la difusió cultural als centres cívics va baixar més de 60 punts, respecte al 2019.
• Esports: també va patir un gran descens el nombres d’usuaris d’equipaments esportius (–47%).
• Seguretat i protecció: els fets delictius consignats pels Mossos d’Esquadra van caure un 42,1%.
• Justícia: les dades dels Jutjats de Violència sobre la Dona indiquen el 2020 una disminució dels delictes del 4,9%.
• Treball i teixit productiu: es van signar menys de la meitat de contractes que el 2019.
• Activitat econòmica i finances: l’activitat econòmica dels darrers anys es va interrompre de manera abrupta i es va contreure un 11,6%.
• Renda, consum, comerç i preus: la mitjana de la despesa familiar es va reduir un 14%.
• Turisme i promoció econòmica: es va registrar el decrement més notable, amb un 76,8% de turistes menys.
• Transports i circulació: la quantitat de viatges urbans del transport públic col·lectiu integrats en el Sistema Tarifari Integrat es van reduir un 47% en relació amb l’any anterior.
• Edificis, habitatges i mercat immobiliari: la pandèmia va penalitzar el dinamisme del mercat immobiliari, ja que es va reduir en un 22,3% la formalització de contractes d’accés a l’habitatge en relació amb el 2019.
• Societat del coneixement: durant el confinament, el teletreball es va estendre, i el van poder desenvolupar un 58% de les persones ocupades. A més, gairebé 7 de cada 10 alumnes de menys de 16 anys va poder seguir educació en línia.
• Administració municipal: un altre augment provocat, si més no en part, per les restriccions de mobilitat va ser el dels tràmits via web, que es van tornar a incrementar, en aquest cas fins al 6%.

L’Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona 2021 s’afegeix a una llarga sèrie iniciada el 1902, i com en edicions anteriors, té per objectiu contribuir al coneixement de la realitat territorial, demogràfica, social, cultural i econòmica de la ciutat. Podeu consultar les edicions anteriors al web d’Estadístiques i Difusió de Dades de l’OMD.

L’exemplar que s’ha presentat ara inclou dades segregades per territoris, per districtes i en alguns casos per barris, i per temporalitat, en sèries de diversos anys. Però podeu trobar més informació al web del Departament d’Estadística i Difusió de Dades.