Quan diem que la nit de Sant Joan és una de les festes més antigues de la ciutat no ho diem perquè sí: els elements bàsics –encendre fogueres, tirar petards i ocupar l’espai públic– s’hi han mantingut inalterats des de l’edat mitjana. La primera referència documentada de la festa data del segle XV, però la revetlla ha hagut de superar etapes i circumstàncies molt diverses per sobreviure tants anys.

Totes aquestes idees es desgranen al llibre ‘La nit de Sant Joan a Barcelona’, l’estudi més complet de la festa que s’ha fet mai i que l’analitza des de vessantsdiversos: històric, antropològic, folklòric… Concretament l’historiador Xavier Cazeneuve s’ha encarregat de dirigir la investigació sobre els orígens i l’evolució de la festa, que explica al capítol ‘Història de la festa de Sant Joan a Barcelona’.

Cazeneuve diu que fins al segle XVIII la festa popular nocturna, descontrolada, amb foc i pirotècnia, coexisteix amb un cerimonial de les autoritats diürn i jerarquitzat. A partir de l’ensulsiada del 1714, es desfermen les prohibicions sobre la celebració popular de la revetlla, les fogueres i petards. Així i tot, els barcelonins van mantenir-la. I va ser al tombant del segle XIX que es van definir del tot els elements que configuren la festa tal com és avui. Una festa que continuem celebrant als carrers i a les places.

El capítol es clou amb algunes conclusions molt interessants, com ara que Sant Joan és la festa popular més antiga de la ciutat. Tot i que hi ha celebracions anteriors –Nadal, per exemple–, no tenen el component popular de Sant Joan perquè es fan en l’àmbit privat i no pas al carrer. Per demostrar que s’ha mantingut essencialment inalterada des de fa cinc-cents anys,s’explica que al segle XV les fogueres, els petards, els banys al mar i la disbauxa pels carrers ja eren els protagonistes de la festa.

També se’n destaca el fet que tots els intents institucionals d’intervenir en la festa –com ara fer revetlles organitzades– han acabat fracassant. Això ha servit per a reforçar-ne encara més el component popular i garantir-ne el manteniment. Un altre tret molt característic de la nit de Sant Joan és que és una festa caòtica –amb milers de persones al carrer, grans fogueres, petards pertot arreu–, però alhora el comportament de la gent hi és molt civilitzat, perquè rarament hi ha incidents ni disturbis.

Malgrat els intents constants des del segle XVIII, les autoritats no han pogut controlar mai la festa. Després de veure reiteradament com la gent feia cas omís de les prohibicions, aquests darrers anys s’ha optat per regular una festa que, a ulls de l’administració, pot ser perillosa i descontrolada. Però si la revetlla de Sant Joan té un element característic és que el descontrol de la nit es recupera perfectament l’endemà, així que es fa de dia.