Aquest mes d’abril ha començat l’enderroc de les antigues cases barates del Bon Pastor. 184 d’aquests habitatges, construïts fa gairebé un segle, s’enderroquen un any després de finalitzar el reallotjament de tots els veïns i veïnes a nous blocs. Algunes d’aquestes cases, però, considerades ja com a edificis emblemàtics de la ciutat, seguiran en peu per conservar la memòria històrica del barri, convertides en el Museu de l’Habitatge de Barcelona.

Quin és l’origen d’aquesta illa d’habitatges? A què es deu la seva importància històrica? Com era la vida en aquest barri obrer? Quines particularitats tenien les seves cases? Avui donem resposta a totes aquestes preguntes i recuperem la història del barri, com sempre, a través dels documents de l’Arxiu Municipal de Barcelona.

L’ORIGEN DE LES CASES BARATES
Les cases barates de Bon Pastor es van construir a finals de la dècada de 1920 per acollir, majoritàriament, persones que emigraven a Barcelona per treballar-hi des de diversos punts de l’Estat. També acollirien persones provinents d’altres barris de la ciutat, que tenia un greu problema d’habitatge.

L’Ajuntament de Barcelona va tenir la iniciativa d’aixecar els primers habitatges de promoció pública emparant-se en les lleis de cases barates. Amb la voluntat de reduir les despeses, es van projectar barris de cases de lloguer força senzilles situats a les àrees perifèriques. La baixa qualitat de construcció d’aquests habitatges es justificava amb l’assequible preu del lloguer.

El 1928 es va aprovar la construcció de quatre grups de cases barates: Eduard Aunós a la Zona Franca; Milans del Bosch i Baró de Viver a la riba del Besòs, dins del terme municipal de Santa Coloma de Gramenet; i Ramon Albó al peu del Turó de la Peira.

A l’Arxiu conservem documents del període de construcció dels diversos grups de cases, com ara el plànol original d’urbanització, projectat pel Patronat de l’Habitació de Barcelona el setembre de 1928 i custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.

Altres documents, disponibles per a la consulta online, que testimonien els inicis d’aquest barri són les fotografies de la primera pedra d’un grup de cases barates el 1932, en un acte amb presència del president de la Generalitat, Francesc Macià; o bé aquesta altra imatge de l’aspecte que tenia el grup de cases del Baró de Viver l’any 1929.

LES CARACTERÍSTIQUES DEL BARRI I DE LES CASES
Les cases barates del Bon Pastor es van edificar en una zona propera al riu Besòs que formava part del municipi de Santa Coloma de Gramenet. De fet, fins al 1945, el barri no es va incorporar a Barcelona. La xarxa rectilínia de carrers s’estenia en aquella àrea de molta humitat, una zona amb mancances en les comunicacions i escassetat d’equipaments on es començaven a implantar fàbriques.

El projecte urbanístic va preveure donar una imatge humil i endreçada al conjunt, tot recorrent a formes i tècniques tradicionals. Tanmateix, aquesta mena de construcció econòmica va revelar ben aviat que tenia límits, i la manca de manteniment va empitjorar els efectes de l’exposició a la humitat i les crescudes del riu.

Les cases barates del Bon Pastor, d’una sola planta i tres habitacions, tenien entre 36 i 64 metres quadrats. Disposaven d’una cuina-menjador i un pati on hi havia el lavabo. La configuració d’aquestes cases es pot veure amb tot detall al plànol de 1928 projectat pel Patronat de l’Habitació de Barcelona.

Pel que fa a l’ordenació d’aquests grups de cases, el seu traçat dibuixava una xarxa de carrers similar a la retícula característica de la ciutat. La fotografia aèria, conservada a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, mostra la distribució dels grups de cases: quatre places situades als carrers principals ordenaven l’espai. S’hi van definir àrees per a les escoles, la capella, la caserna de la Guàrdia Civil i l’economat. La vida en aquests espais es pot veure a les fotografies conservades a l’Arxiu, que retraten els comerços i equipaments del barri en ple funcionament durant els anys trenta i quaranta del segle XX: l’escola Bonaventura Carles Aribau, el forn, els jocs al carrer, l’inici de la construcció de la Parròquia, la quotidianitat dels carrers…

Als anys cinquanta, es va projectar un gran polígon industrial adjacent i es van edificar més habitatges. Amb una població d’uns tres mil habitants, les cases barates van acabar sent el cor d’un barri obrer i industrial, ja annexat a Barcelona, que actualment supera els 13.000 habitants.

EL NOU MUSEU DE L’HABITATGE DE BARCELONA
Amb el pas dels anys, davant els greus problemes que suposaven les humitats i la manca d’equipaments al barri, es va plantejar fer una transformació completa que substituiria les cases barates per pisos nous. Amb les fases de reallotjament completades, aquest any es procedirà a enderrocar els antics habitatges.

Els treballs d’enderroc, però, conservaran amb el seu aspecte original dues illes de setze cases barates, una de les quals ja es va convertir l’any passat en el MUHBA Bon Pastor. Es tracta d’una iniciativa proposada pels veïns i veïnes del barri, que temien que la remodelació del barri comportés la desaparició del caràcter històric de les cases barates i, amb ell, la pèrdua d’una part important de la història obrera de Barcelona. La participació de les persones del barri ha estat clau per a la renovació del barri i per la iniciativa de l’espai museístic.

Des de l’Arxiu Municipal de Barcelona també hem pogut contribuir a la compilació de fonts documentals per al projecte museístic i la recuperació de noves visions sobre la trajectòria de les cases barates del Bon Pastor. No et perdis les exposicions al MUHBA, on hi trobaràs documents de l’Arxiu que testimonien la història de les cases barates, la seva rellevància en els processos d’integració dels nuclis d’habitatge popular a la ciutat i per a la lluita de les majories urbanes per la dignitat dels barris.

Peus de foto:

1. Cases barates del Bon Pastor, s/d. Mariano Velasco. IMHAB.
2. Plànol d’urbanització de les cases de Milans del Bosch, 1928. Patronat de l’Habitació de Barcelona. AMCB.
3. Cases tipus B, plantes, alçats i seccions, 1928. Patronat de l’Habitació de Barcelona. AMCB.
4. Grup de cases barades d’Eduard Aunós, 1929, Josep Gaspar Serra. AFB.
5. Mostres de comunicacions del Patronat Municipal de l’Habitatge amb els habitants de les cases barates. IMHAB.
6. Bon Pastor, 2a fase de remodelació, Bloc D. 2010. Jordi Surroca. IMHAB.