El web “La ciutat dels refugis” recull, a través d’imatges, documents i informació oficial de l’època, els 1.322 refugis antiaeris que s’amaguen sota els carrers de Barcelona, 27 dels quals sota el districte de les Corts. És fruit de la feina de quinze anys de documentació, investigació i recerca a càrrec del Servei d’Arqueologia de Barcelona.

El plànol de la ciutat que va fer Vicenç Martorell, l’any 1935, serveix com a base per consultar-hi tota la informació aconseguida en aquests anys de recerca, a través de punts d’interès interactius que situen cada refugi en la seva localització. A més, les zones de calor, en vermell, descriuen els impactes de totes les bombes que es van llançar sobre la ciutat durant la guerra.

Un projecte divulgatiu amb una dimensió molt humana

La iniciativa, endegada per la Regidoria de Memòria Democràtica, vol arribar a tots els públics, tant a les persones que coneixen a fons la història dels refugis a la ciutat com a les que s’hi acosten per primera vegada.

El web s’endinsa en el contingut divulgatiu i més rigorós, però sense deixar de banda la part més humana, la de les emocions i els sentiments dels veïns i veïnes de la ciutat que van viure aquesta època. Així, s’explica el procés de construcció, però també la vida als refugis, les vivències, els sorolls i les olors que sentien les famílies que s’hi refugiaven durant els bombardejos de l’aviació franquista o italiana.

La història dels refugis en tres grans blocs

El web disposa també d’un espai per conèixer més a fons la història dels refugis barcelonins que es van construir des de finals de l’any 1936, a través de tres grans apartats:

• Barcelona sota les bombes. Recull la cruenta Guerra Civil després del cop d’estat de Franco, el bombardeig aeri, les runes que ocupaven els carrers, l’organització política i social per organitzar la defensa de la ciutat, la construcció dels refugis i la solidaritat de la ciutadania.
• La vida als refugis. L’organització veïnal i col·lectiva va fer possible la construcció de molts dels refugis a pic i pala. Alguns refugis no sempre van poder salvar vides. Aquests fets s’expliquen en aquest bloc.
• L’endemà. Què en va ser, dels refugis, després de la guerra? La por de Franco a un atac de les potències aliades després de la derrota de Hitler va fer que intentés recuperar-ne gran part.

Un total de 1.322 refugis per tota la ciutat

En l’actualitat, les bases de dades del Servei d’Arqueologia de Barcelona comptabilitzen 1.322 refugis inventariats. La gran majoria es van construir durant la Guerra Civil. En concret, l’any 1936 se’n van construir 10; l’any 1937, 111; l’any 1938, 1.117, i el 1939, un. Després de la guerra, que va acabar amb la victòria franquista, es van construir 22 refugis més.

La distribució dels refugis de Barcelona és desigual segons els districtes. El de l’Eixample, amb 301 refugis, és on se n’han localitzat més, seguit de Ciutat Vella, amb 204, Sants-Montjuïc, amb 195, Sant Martí, amb 172, i Sant Andreu, amb 137. La resta de refugis es distribueixen entre els altres districtes, i el de les Corts és el que en té menys (27).