La mostra es podrà visitar del 7 d’octubre fins al 3 de desembre a la Seu del Districte (plaça del Consell de la Vila, 7).

Tot i que la festa de la Mare de Déu del Roser és antiquíssima i el seu record es perd en el  temps, no és fins a mitjan segle XIX que es conserven els primers testimonis documentals sobre
la seva celebració continuada com a Festa Major de Sarrià.

Des de final del segle XVII, Santa Eulàlia era patrona oficial de la vila; la festa de Sant Vicenç era una altra de les fites indiscutibles del calendari religiós. Però van ser les festes populars a l’entorn de la festivitat del Roser, el 7 d’octubre, les que es van consolidar com la Festa Major de Sarrià: era la fita de les “diversiones populares”, segons les paraules emprades per l’antic Ajuntament de Sant Vicenç de Sarrià en la seva documentació oficial.

Al llarg de la seva història, la Festa Major de Sarrià ha estat un mirall de la societat local, tot reflectint les seves formes pròpies de lleure, cultura i, també, clima polític i institucional. Els ajuntaments de Sarrià i, a partir de 1922, el de Barcelona van ser els encarregats de la seva organització formal, tot i que sempre amb la participació, més o menys destacada en funció del
període històric, del teixit associatiu dels seus barris.