Per aconseguir aquests objectius, el nou Reglament consolida canals i fórmules existents (les iniciatives ciutadanes, els òrgans de participació, els processos participatius i les consultes ciutadanes), i alhora incorpora novetats vinculades als canvis socials viscuts els darrers anys.

Així, doncs, s’aposta per impulsar els canals telemàtics que, com la plataforma digital decidim.barcelona, fan més accessible la participació. A través de la retransmissió en directe, per exemple, s’amplia el nombre de persones participants en reunions i trobades dels òrgans de participació. A més, la plataforma digital és un espai permanentment obert al debat i la recollida de propostes, la qual cosa fa més flexibles i actius els processos participatius.

El nou Reglament entén la participació com un dret de tothom i, per això, també preveu la possibilitat de rebaixar l’edat de les persones participants en determinats processos i àmbits de decisió.

La participació, permanentment actualitzada

El nou Reglament també aposta per fomentar metodologies innovadores de diagnosi i deliberació ciutadana que, com les assemblees deliberatives, les marxes exploratòries o els plafons ciutadans, entre d’altres, ja s’han activat a Barcelona a través d’experiències com el Fòrum Jove BCN o la detecció col·lectiva dels espais foscos de Gràcia.

Els Pressupostos Participatius són una altra de les novetats que incorpora el Reglament a l’hora de normativitzar els mecanismes de participació. Aquesta modalitat de procés participatiu posa la ciutadania en el centre de les decisions, en aquest cas, econòmiques, ja que permet als veïns i veïnes proposar i decidir actuacions per executar amb una part del pressupost municipal.

Actualment, ja s’estan executant projectes presentats i votats durant els primers Pressupostos Participatius de Barcelona, una modalitat que referma el compromís municipal per l’exercici ciutadà de la democràcia directa.

Tramitació i declaració institucional

El nou Reglament de participació ciutadana es va aprovar al Consell Plenari del 27 de maig de 2022. En general, manté l’esperit de l’anterior reglament del 2017, que va ser impugnat i anul·lat judicialment.

Entre els canvis que s’han hagut d’incorporar per imperatiu legal hi ha el nombre de signatures mínimes que cal recollir per tal d’impulsar una consulta ciutadana, que passa de 15.000 a 88.709.

La nova xifra dificulta l’exercici de la democràcia directa per part dels veïns i veïnes, motiu pel qual el Consell Municipal també ha aprovat una declaració institucional per instar el Parlament de Catalunya a modificar la Llei i a reduir el nombre de signatures.