Sant Jordi és una de les figures més representades en els carrers i les façanes de diversos edificis barcelonins. D’això se’n van encarregar de comptar-ho ara fa uns quants anys Narcís Sayrach, autor del llibre ‘Sant Jordi a Barcelona’. L’obra, amb fotografies de de Consol Bancells, mostra i descriu seixantena d’imatges dedicades al sant que hi ha repartides per tota la ciutat. A més n’explica la seva història i en difon diverses curiositats i anècdotes relacionades amb els artistes que l’han representat.

Segurament, el sant Jordi més institucional que hi ha és el que custodia la façana de la Generalitat de Catalunya. Va ser esculpit per Andreu Aleu el 1871 amb marbre de Carrara. A la mateixa Generalitat, concretament al carrer del Bisbe, també hi ha un medalló del segle XV que presideix la porta. És una obra de Pere Joan encarregada pels consellers i l’anecdotari explica que van acabar pagant-li el doble del preu pactat a l’autor per la bellesa de la seva obra.

A l’Ajuntament, sant Jordi està representat en quatre escultures ubicades a quatre espais diferents: a l’escala d’honor, al Saló de Reina Regent, a la capella del Bon Consell i al Saló de Cent. I, a pocs metres de la plaça Sant Jaume, Josep Maria Subirachs va esculpir el 1975 la porta del Saló del Tinell amb la figura de sant Jordi al centre i un conjunt d’elements de la història de Catalunya que l’envolten. Un passeig per aquests dos edificis permet fer-se una idea molt clara de l’evolució iconogràfica que ha patit Sant Jordi des del segle xv fins a l’actualitat.

Aquestes són algunes de les imatges de Sant Jordi que recull el llibre, però n’hi ha moltes més d’escampades per la ciutat. Es calcula que aproximadament n’hi ha unes dues-centes de repartides en edificis institucionals com ara l’Hospital de Sant Pau, a l’interior dels principals museus – el Nacional d’Art de Catalunya, el del Modernisme, el Diocesà… Evidentment, també n’hi ha en esglésies i en les façanes i les cantoneres de desenes d’edificis privats, sobretot els modernistes.