Ja sabeu allò que diuen: totes les novel·les, obres de teatre, pel·lícules i creacions que us pugueu imaginar, finalment, parlen dels mateixos temes. I és que les mateixes preocupacions i els mateixos motors que movien els antics encara ens impulsen avui dia. Ho veureu en aquesta edició del Grec Festival de Barcelona, en un seguit de posades en escena mitjançant les quals... els clàssics ens parlen a cau d'orella.

Comencem per Shakespeare, les obres del qual han estat examinades detingudament a Billy's Violence i a Billy's Joy, dos muntatges de la Needcompany amb còmplices locals (Nao Albet i Gonzalo Cunill) que repassen les cares més violenta i més divertida del bard anglès (28, 29 i 30; últim dia programa doble, al TNC).

Després de Shakespeare, un clàssic francès, Molière. David Selvas com a director, Sergi Pompermayer com a adaptador i Pablo González Macho com a versificador porten a escena una versió urbana i actual d'El misantrop (2 i 3 de juliol, al Teatre Grec) en un muntatge de La Brutal amb actuacions de Pol López i Mireia Aixalà, entre altres. I si tres-cents anys després, resulta que Molière és més actual del que no ens pensàvem?

Els clàssics poden tenir fins i tot lectures en clau de clown, social i feminista. Pregunteu, si no, a Alba Sarraute que, amb Les Ofèlies, porta a escena una versió diferent d'un dels drames més sanguinaris i foscos de Shakespeare, Macbeth. Aquí, la protagonista no és ell sinó Lady Macbeth, un personatge innominable i una obra que han rebatejat com La Innombrable. Una tragèdia mediterrània (Mercat de les Flors; 3 i 4 de juliol; a la imatge. Foto: Sílvia Poch). I és que aquí us parlaran d'ambició i de violència, però també de salut mental i de migracions, ja que aquesta obra no passa a Escòcia com a l'original, sinó al Mediterrani.

Us agrada la poesia? Doncs teniu un recital dedicat al romanticisme espanyol, amb música i cant inclosos, a càrrec d'una pila de grans noms que van de Marisa Paredes i Lluís Homar a Adriana Ozores, Pere Arquillué o Alberto San Juan. És Canciones de amor, de desamor y de piratas (15 i 16 de juliol, al Teatre Grec), on sonaran els versos de Becquer, Zorrilla i Espronceda, però també les paraules d'Àngel Guimerà, en el centenari de la mort.

Federico García Lorca no s'escapa a les adaptacions dels clàssics, d'aquí que el director Carlos Marquerie porti a escena al Mercat de les Flors (20 de juliol; entrades exhaurides) Poeta en Nueva York, amb el cantaor heterodox Niño de Elche com a un dels protagonistes.

I si escoltem el que ens ha de dir Francesco Petrarca? El poeta i pensador del segle XIV va descriure fa segles una ascensió al Mont Ventoux que potser parla sobre més coses. I amb el mateix títol, les reflexions de Petrarca són la base de l'espectacle que la companyia de dansa i moviment Kor'sia porta al Mercat de les Flors els dies 24 i 25 de juliol.

No marxeu encara que, els dies 24 i 25 de juliol, al Teatre Lliure Montjuïc, una de les grans referències del teatre actual, Christiane Jatahy, combina escena i audiovisuals en un Hamlet. En els plecs del temps en el qual el Hamlet titular no és home, sinó una dona.

També al Grec Ciutat trobareu alguns clàssics vestits amb la pell dels nostres temps. És el cas de la versió del Tirant lo Blanc de Joanot Martorell que ens ha preparat Màrius Serra, un mag de les paraules. Joan Arqué dirigeix un muntatge amb música de la Judit Neddermann.

El dramaturg Luis Luque, per la seva banda, pren com a punt de partida un dels personatges de La casa de Bernarda Alba, de Lorca, a Poncia, un muntatge protagonitzat per Lolita que es pot veure al Teatre Goya del 28 de juny al 28 de juliol. I, més moderna, però també un clàssic, la novel·la d'Anthony Burgess La taronja mecànica inspira la instal·lació de Candela Capitán, grandíssim nom de la performance europea actual, al Saló Oval del Museu Nacional d'Art de Catalunya. És Moloko Vellocet, reproducció del bar que visitaven els drugs ("col·legues" en la llengua nadsat, l'argot de la novel·la). Visiteu-la millor els dies 7, 11 i 13 de juliol, quan la veureu prendre vida.

Un segon autor francès, Victor Hugo, protagonitza finalment (11-14 de juliol, al Teatre Tantarantana) una versió posada al dia d'Els miserables, amb la qual l'autor, Miquel Mas Fiol, es pregunta si una revolució que no sigui ni cool ni mainstream té, avui, cap possibilitat d'èxit.