Tens alguna cosa a dir? Doncs mou-te. És el que han pensat alguns dels i de les artistes que presenten els seus espectacles en l'edició del 2024 del Grec Festival de Barcelona. Són espectacles de dansa que fan servir el moviment per transmetre missatges que ens parlen de relacions socials i discriminació, però també d'intimitat entre cossos i de balls frenètics.

Sí, la programació del Grec, pel que fa a la dansa, està plena de grans noms com els de la Hofesch Shechter Company o La Veronal, per esmentar-ne alguns, però també de propostes d'artistes que són tot un referent al seu país com ara Alice Ripoll. La coreògrafa brasilera havia de venir a una edició del Grec afectada per la pandèmia, però ara porta al Mercat de les Flors la coreografia que havia de representar aleshores (aCORdo; 14 de juliol), sobre les barreres que separen els grups socials, i a més n'interpreta una de nova, Zona Franca (15 i 16 de juliol; a la imatge. Foto: Renato Mangolín), que està formada per unes danses íntimament lligades al Brasil contemporani.  

Si us fascina la transgressió, però, haureu de venir a veure la Betty Tchomanga, una artista francesa amb ascendents camerunesos que ha convertit el desplaçament vertical (és a dir, el salt) en la base d'una proposta en la qual trobareu deesses africanes i sons de club. La proposta es pregunta sobre la relació del continent africà amb Europa. Ho veureu a Mascarades (Mercat de les Flors; 17 i 18 de juliol). L'artista (això és una pista) ha treballat anteriorment amb la sempre disruptiva Marlene Monteiro Freitas.

Els qui busquin una artista que encara no coneixien haurien de fixar-se en Ester Guntín, que no només fa de directora d'escena d'una microòpera al Liceu (Òh!pera) sinó que ha guanyat el premi de Dansa de l'Institut del Teatre 2023 amb el projecte que ens presenta al Mercat de les Flors (23 i 24 de juliol), que es titula Quiso negro i que parla del tarantisme, aquests balls frenètics que conjuren els efectes de la picada d'una aranya.

A Mont Ventoux, en canvi (Mercat de les Flors; 24 i 25 de juliol), la companyia Kor'sia pren com a punt de partida una carta de Petrarca i ens ofereix la possibilitat de rellegir-la en clau d'avui, tot, amb el llenguatge del moviment. I, a un dels grans centres del moviment de la ciutat, La Caldera, el coreògraf lisboeta resident a Berlín André Uerba ens presenta  Æffective Choreography, un delicat estudi sobre la intimitat dels cossos. Posa en escena un seguit d'intèrprets despullats que exploren els límits entre compartir i retirar-se, entre moviment i quietud, entre vulnerabilitat i exposició. 

Perles escèniques

Aquestes són algunes de les propostes de dansa i moviment que encara podeu veure al festival en el qual, a més, teniu moltes altres propostes. Entre les creacions teatrals, algunes que firmen noms tan coneguts com els de Sílvia Munt, directora del muntatge, i Llàtzer Garcia, autor del text de Les mans (La Villarroel; del 14 de juliol al 4 d'agost. És una acurada reflexió sobre les prioritats (professionals i sentimentals) que tots tenim.

Continuant amb l'autoria catalana, a la Sala Beckett (del 26 de juny al 28 de juliol) Daniela Feixas posa una agent rural en un poble petit a investigar la mort d'un gat. Però, i si darrere d'aquest fet hi ha alguna cosa més transcendent? Veniu-ho a veure. 

Performance, humor, paraula i gest són, finalment, les eines que fan servir en escena el clown i creador escènic Guillem Albà i la directora Andrea Jiménez a Tota aquesta por que ara tinc (Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa; del 18 al 28 de juliol), una mostra nova del llenguatge absolutament personal d'aquest artista.