Per Francesc Casadesús. Director del festival Grec

Lestiu arriba quan arriba el Grec. He viscut com la gent sestima el Grec i com hi ha moltes persones que busquen dins de l'oferta quin és el seu espectacle de cada any. Per part meva he intentat oferir una programació molt variada amb propostes internacionals més contemporànies però combinada, al mateix temps, amb propostes per al gran públic i el suport al talent local. Enguany he seguit el model apuntat per Ramon Simó a qui cal que li agraeixi el seu compromís amb el festival. Pel que fa a les propostes internacionals estic especialment satisfet de linterès que han generat els artistes que venien de Grècia, ja que ha passat alguna cosa especial, hi ha hagut una connexió amb el públic que anava més enllà de la proposta artística. Ha estat molt bonic. Suposo que hi havia una mena de solidaritat mediterrània... Lassistència a espectacles internacionals ha crescut significativament en aquest Grec.

El fil narratiu

Crec que és bo que al festival hi hagi un fil narratiu, que fa que el missatge tingui una coherència i generi ganes de veure més dun espectacle. Tot i això, no és la majoria del públic qui segueix aquest fil vermell: les propostes han de ser bones i interessants en elles mateixes. Segurament aquest és un repte de cara a futures edicions, aprofundir en el discurs i que hi hagi una participació més profunda en el festival per part del públic. A més, em sembla bo que es posi sobre la taula temes de debat a través de les propostes dels artistes. Lart també serveix per a això.

80% d'ocupació a Montjuïc

Aquest moment excepcional que és un festival sha percebut com a locasió única per veure certes propostes artístiques. Estem especialment satisfets de linterès que han generat les propostes de Montjuïc que han superat el 80% docupació de mitjana. Crec que articular la comunicació en base al Grec a Montjuïc i el Grec a ciutat ha ajudat a donar visibilitat a algunes propostes i també al públic a escollir. Segurament també hi ha contribuït el programa de públics que hem articulat, amb converses a biblioteques, presentacions de la programació, el nou blog, els tallers i assistència a assajos a les fàbriques de creació, entre daltres accions. Això no hauria estat possible sense la collaboració de molts agents de la ciutat. Crec que la base del treball amb els públics és tenir la complicitat i linterès per les propostes de qui fa feina durant tot lany. Espero que això també contribueixi en el fons a generar més públic per a les arts escèniques.

Què hem de millorar

Espero que, de cara a l'any que ve, podrem articular la programació amb més temps i millorar les condicions de treball per als artistes perquè arribin al festival en les millors condicions possibles. Magradaria pensar en nous mecanismes de participació, repensar i desenvolupar els espais de trobada del Grec així com seguir en la línia doferir espectacles que generin impactes en els espectadors. A més,voldria poder estimular la creativitat, amb propostes úniques i especials. També voldria aprofundir en la línia de coproduccions internacionals i amb daltres festivals per anar fent una xarxa de collaboracions més espessa.

Propera parada: Singapur

Ara ja ens comencem a endinsar en la ruta de la seda i esperem que el festival sigui un viatge per limperi dels sentits, en la direcció del sol naixent, on hi trobarem bellesa, encanteri i reflexió sobre el món globalitzat en el qual estem vivint. De fet, la ruta de la seda no és un camí sinó una xarxa de camins i de bifurcacions entre les quals cal escollir. Per posar exemples, estem començant a treballar en diversos projectes on hi ha una collaboració entre un artista daquí i un altre dalgun país asiàtic. Daquesta manera aprofundirem en la idea de diàleg orient-occident que sinicia a lÀsia oriental i Europa seguint el nostre viatge que ens farà donar la volta al món en els propers quatre anys.

?