Blog
Un 'boom' envejable. Els noms que han fet esclatar el teatre madrileny
Per Marta Buchaca. Dramaturga, estrena al Grec 'Només una vegada'
Fa uns anys, els dramaturgs de Madrid envejaven l’interès que hi havia a Catalunya per la dramatúrgia catalana. No puc afirmar que no ens podíem queixar, perquè a casa nostra mai s’ha cuidat al dramaturg com es fa en països com Anglaterra o Alemanya. Però és cert que aquella època (a partir de l’any 2007) va ser la del boom de la dramatúrgia catalana. Molts vam començar a estrenar aleshores, gràcies, en part, al T6 del TNC que, desgraciadament, ja no existeix. Ara, però, la truita s’ha girat i som els dramaturgs d’aquí que tenim enveja dels de Madrid. Els dramaturgs d’allà tenen presència de manera regular als teatres públics de la ciutat (cosa que a Barcelona passa poc). Aquesta temporada, per exemple, al CDN hi han estrenat: Paco Bezerra, Laila Ripoll i Magda Labarga, Sergio Martínez Vila, Nieves Rodríguez Rodríguez, Blanca Baltés, Sergi Belbel, Lluïsa Cunillé, etc. Els sembla normal que Sergi Belbel hagi d’estrenar el seu últim text a Madrid i no a Barcelona? A mi, no.
L’interès creixent per la dramatúrgia espanyola contemporània també es nota perquè 'troupes' com La Joven Companía confien en els autors autòctons perquè escriguin els seus espectacles (Guillem Clua, Irma Correa, Jordi Casanovas o jo mateixa hem escrit textos per ells.)
A Madrid no hi ha el T6 però hi ha quelcom que s’hi assembla: el programa “Escritos en la escena” del CDN que consisteix a posar un equip artístic al servei d’un dramaturg perquè pugui estrenar la seva obra a la Sala Princesa del Teatro María Guerrero. Molts dels dramaturgs que ara mateix estrenen amb regularitat a la ciutat han passat per aquest programa.
El Teatro Kamikaze també és important per entendre el que està passant a Madrid. Fundat pel dramaturg Miguel del Arco i per l’actor i director Israel Elejalde, acaba ara la seva segona temporada i des del principi ha fet una aposta clara per la dramatúrgia contemporània. El van inaugurar amb 'Idiota' de Jordi Casanovas i, des d’aleshores, hi han passat autors com Jose Padilla, Pablo Messiez, Alfredo Sanzol, Sergio Blanco, Yasmina Reza o David Harrower, entre d’altres.
Tot i que són molts els autors i autores que estrenen a Madrid, n’he triat uns quants als qui penso que no s’ha de perdre la pista:
CAROLINA ÁFRICA
És actriu, directora, dramaturga i productora. Va fundar La Belloch Teatro, una minúscula sala de teatre on amb la seva companyia creen les obres a foc lent. Una de les seves peces més aclamades, 'Verano en diciembre' (CDN, 2016), és la història d’una família formada per dones. Una obra feta “a l’argentina”, des de l’honestedat i la tendresa. La seva darrera obra, 'Mi hermana y yo', s’acaba d’estrenar a Tenerife. Hi participa com a actriu i l’acompanya a escena el seu nadó a qui dona de mamar durant la representació. Aquí África revisita contes tradicionals amb una perspectiva crítica.
LUCÍA CARBALLAL
És una de les veus femenines més interessants del teatre espanyol. Amant de la quotidianitat i de la veritat, les seves obres sempre parteixen de la realitat. Aquesta temporada vaig poder veure 'Una vida americana' al Teatro Galileo i en vaig sortir enamorada. Carballal té un do per retratar personatges amb qui el públic s’identifica de seguida i té un punt de vista únic i original que fan que les seves peces tinguin un to i una poètica singulars. Encara que les seves obres són molt diferents les unes de les altres, totes parlen del nostre present. Va participar a Escritos en la escena amb 'Los temporales', una obra que parlava sobre el món laboral, que es va poder veure l’any passat a la sala Princesa del Teatro María Guerrero de Madrid.
ALBERTO CONEJERO
Tot i que no es pot dir que el seu teatre sigui teatre històric, sí que és cert que sovint utilitza personatges reals en les seves obres. El vam conèixer a casa nostra amb 'La piedra oscura', que es va veure al Lliure i que estava dirigida per Pablo Messiez. L’obra narrava la història de Rafael Rodríguez Rapún, l’últim amant de Lorca. Aquesta és, sens dubte, la seva obra més exitosa. Li va donar el Max a la millor autoria, s’ha representat a més de quinze països i actualment se n’està preparant la versió cinematogràfica.
La propera temporada, a Barcelona, podrem veure 'El sueño de la vida', una dramatúrgia seva sobre la 'Comedia sin título' de Lorca. Una obra de la que el granadí només en va escriure el primer acte i que ara, Conejero acaba, afegint-hi dos actes més. Aquest és un projecte ambiciós en el que col·laboren la Comunitat de Madrid, el Teatre Lliure i el Teatro Español. L’obra la dirigirà Lluís Pasqual, que ja va dirigir la versió de 'Medea' que va fer Conejero al Lliure. D’aquest autor, a Barcelona, també hem pogut veure 'Cliff', una obra sobre Motgomery Cliff i el món de Hollywood, al teatre Tantarantana.
DENISE DESPEYROUX
Va néixer a Montevideo , però va créixer a Barcelona i, fa uns anys que viu a Madrid. És dramaturga i directora i ha estrenat en diversos escenaris de la ciutat: a la Pensión de las pulgas es va poder veure durant tres temporades 'Carne Viva'', una comèdia que passa en una comissaria on, degut a les retallades, els policies han de llogar dues sales. Una a una parella d’hipnòlegs i l’altra a una professora de dansa. Les seves obres solen ser esbojarrades i plenes de fantasia. No és casualitat que es consideri hereva de Rafael Spregelburd. Va participar a “Escritos en la escena” i va estrenar a la sala Princesa del Teatro María Guerrero el seu text Los dramáticos orígenes de las galaxias espirales'.
Aquesta temporada s’ha pogut veure la seva darrera obra 'Un tercer lugar' al Teatro Español.
PABLO MESSIEZ
Abans que autor i director va ser actor (el vam veure al Temporada Alta, a 'Un hombre que se ahoga' de Daniel Veronese.) Viu a Madrid des de fa deu anys, però la seva formació és argentina i això es nota. És, sens dubte, el director més reclamat ara mateix a Madrid i un autor que fa un teatre d’una sensibilitat extraordinària i d’una personalitat única.
El vaig descobrir a Buenos Aires, on va portar-hi 'Los ojos', una obra que em va emocionar com poques ho han fet. Vaig quedar atrapada d’aquell univers estrany i fascinant, d’uns personatges perduts i ferits. És una d’aquelles obres que, anys després, encara et ressonen per dins. Aquesta temporada, a casa nostra, hem pogut veure 'El temps que estiguem junts', una obra escrita expressament per la Companyia del Lliure. Una peça poètica, humana i amb la genialitat que sempre es desprèn de les obres de Messiez, que té una capacitat especial per parlar de sentiments molt particulars i convertir-los en universals.
Les seves obres són molt potents a escena, però són d’aquells textos que un vol tenir a la tauleta de nit per rellegir-ne fragments abans d’anar a dormir. No vaig poder veure el muntatge de 'Todo el tiempo del mundo' que es va estrenar al Teatro Kamikaze, però l’he llegit i em sembla una preciositat.
Messiez té la virtut d’arribar a un públic ampli, sense deixar mai de banda la seva singularitat.
ALFREDO SANZOL
Sanzol és de la mateixa generació que Messiez, però a ell el vam conèixer abans a Barcelona. De fet, ell ha tingut força relació amb Catalunya: ha escrit dues obres per la companyia T de Teatre: 'Delicades' i 'Aventura' i, des de Madrid també han arribat les seves obres 'Días estupendos' (La Villarroel) o 'En la luna' (Teatre Lliure).
La seva trajectòria va lligada a la productora privada La Zona, que va confiar en ell des del principi i que continua produint els seus espectacles, i també al CDN i al Teatro de la Abadía, on ha estrenat la majoria de la seves obres. La temporada passada va triomfar amb 'La ternura', una comèdia shakespeariana que va dirigir ell mateix amb la seva companyia de sempre. Aquesta obra arribarà a Barcelona al setembre també dirigida per ell, però amb repartiment català.
Sanzol té un do per la comèdia, i sol utilitzar experiències personals per inspirar-se en els seus textos. 'La respiración', la va escriure arrel de la seva separació i 'La calma' màgica, després de la mort del seu pare. 'La valentia', la seva darrera obra, s’ha pogut veure fins el 17 de Juny al Teatro Kamikaze.
He triat sis autors i autores, perquè tenia un espai limitat, però podria haver parlat de molts altres dramaturgs essencials per entendre el teatre que s’està escrivint ara mateix: Jose Padilla, Antonio Rojano, Lola Blasco, Lucía Miranda, Blanca Domènech, María Velasco, Irma Correa, Nando J. Lopez, Félix Estaire, etc, etc, etc.