Les línies marquen el principi i el final

Coreògraf, fundador i director artístic de l'Alonzo King LINES Ballet, amb seu a San Francisco, aquest artista que beu de moltes disciplines fa ballar les paraules i la música de l'esperit amb gran expressivitat. Alonzo King ha creat més de 170 coreografies en les que aplica a les tècniques de la dansa clàssica una contemporaneïtat sofisticada. La seva companyia debutarà a Barcelona (Teatre Grec, 15 de juliol) amb dues coreografies: Writing Ground, que porta a l'escenari poemes de l'autor irlandès Colum McCann; i Biophony, que s'inspira en els sons de la natura captats per l'artista Bernie Krause.

P. Com va néixer la idea de ballar poemes de Colum McCann a Writing ground?

R. El 2010, el director de Les Ballets de Monte-Carlo, Jean-Christophe Maillot, em va convidar a fer un espectacle amb el novellista Colum McCann. Vam començar a comunicar-nos per e-mail i per telèfon i ens van conèixer al Joyce Theater durant la temporada de LINES a Nova York. Ell va venir als assajos per conèixer els ballarins i després vam estar parlant de què volíem fer. De seguida ens en vam adonar que sintonitzàvem. Finalment vam decidir que ell escriuria uns poemes, i eren tan bonics, que ens vam obrir la porta per començar a crear.

P. Com van portar els poemes a l'escenari?

R. Coincideixo amb els clàssics en què tota creació passa per l'art. Totes les disciplines, tots els reptes i formes de treball són plataformes per a l'habilitat creativa. Ballar és escriure, cantar, llaurar la terra, criar els nens, governar... La meva experiència ha estat collaborar amb creadors de disciplines diferents i me n'he adonat que és el mateix. I així va ser amb en Colum McCann. El moviment pot contenir paraules. Paraules dites o escrites, que són formes i sons amb significat i que s'utilitzen per comunicar idees. Les formes del moviment són reduccions d'idees en símbols que també serveixen per comunicar-nos. En la creació del moviment es tracen pensaments i idees que es condensen en una forma visible. El lèxic ha de ser entenedor, l'alfabet ha de ser llegidor i els significats simbòlic s'han d'entendre. Els ballarins no només executen passos o exhibeixen la seva personalitat, sinó que contenen idees i les desxifren per comunicar-les. Darrere aquestes idees hi ha el poder del significat enllaçat amb la força vital de l'intèrpret, que n'és el missatger.

P. Per què va triar músiques sacres de les grans religions (jueva, cristiana, musulmana i budista tibetana) per a l'espectacle?

R. El cos humà, amb la ment, el cor i el cervell és un instrument musical. La idea de les paraules em va fer pensar en la gran quantitat de pensaments dels bilions d'éssers humans i en què tots intentem evitar el patiment i mirem de ser feliços. La majoria dels nostres pensaments són repetitius, com mantres o cants. Conscients de la inconsciència, vivim un procés continu d'afirmacions, negacions i precs. Això em va dur a la música sacra de cultures que expressen pensaments sobre l'entusiasme, l'anhel, l'aspiració i la transformació.

P. Quina és la connexió entre Writing Ground i Biophony?

R. Si els ballarins només executessin passos, si els músics només toquessin notes o un orador només recités paraules no hi hauria una veu que sortís de l'ànima, no hi hauria comunicació. Darrere cada pas i cada pensament hi ha un significat. Els artistes interpreten els pensaments en una veu original però la missió del missatger és desaparèixer, els ballarins fan visible tant el moviment rítmic, com el pensament i els sons de la natura.

P. Com defineix la filosofia de LINES?

R. El terme LINES fa referència a tot allò visible. No hi ha res que no tingui línies rectes o circulars. Tot el que veiem té línies. Les nostres empremtes dactilars tenen línies, la forma dels nostres cossos, les constellacions, la geometria. I això implica una connexió en el món. Les línies marquen el principi i el final. Tenen direcció, comunicació i disseny. Una línia de pensament. Un lligam amb l'eternitat. Una línia melòdica. L'equador. La vibració d'un punt a un altre és l'organització visible del que veiem.