Per Andreu Gomila

Corria el 2001 i l'Argentina estava a punt de caure en l'abisme polític, econòmic i social. Claudio Tolcachir, però, tenia 26 anys, volia muntar un cabaret i cap teatre li deixava fer-lo com ell volia. Així que va trobar un local al carrer Boedo 640, lluny de Corrientes (el Broadway de Buenos Aires) i dels barris teatrers, com San Telmo, Abasto o Palermo. I va néixer Timbre 4, un dels principals pols creatius teatrals no només de l'Argentina, sinó de tota Amèrica Llatina, amb gires que recorren Europa. Timbre 4 és un lloc especial, forjat per gent que estima el teatre. S'hi respira bon ambient. Al Grec 2020, formarà part d'un projecte del festival entre teatres llatinoamericans i barcelonins. El mateix Tolcachir ens explica què és Timbre 4, d'on ve, on és i cap a on va.

1. JAMÓN DEL DIABLO
L'obra cabaretera basada en els contes de Roberto Arlt es deia 'Jamón del Diablo'. La va aixecar el mateix Tolcachir, que va involucrar-hi Lautaro Perotti, Tamara Kiper i Diego Faturos, primers socis de Timbre 4. Més tard, dos alumnes seus, Jonathan Zak i Maxime Seugé s'afegirien a la cooperativa. Aquella obra va estar quatre anys en cartell, ocupant un espai per a 50 espectadors. “Em vaig formar com a actor, però em vaig adonar aviat com seria la vida de l'actor: molt passiva. I això no funcionava en la meva personalitat. Per això vaig decidir dirigir. I d'aquí, Timbre 4”, explica Tolcachir, que, en el moment de l'estrena del cabaret arltià estava fent d'actor al costat de la gran Norma Leandro a la zona de Corrientes. Inaugurar un teatre no estava entre les seves prioritats, però 'Jamón del Diablo' el va portar per aquest camí.

"No teníem el projecte de fer un teatre, sinó que la idea va anar creixent amb el temps"

2. LA OMISIÓN DE LA FAMILIA COLEMAN
I el 2005 va arribar 'La omisión de la familia Coleman', la peça que va catapultar de manera definitiva el teatre i el seu director. Encara ara la fan, gairebé quinze anys després. Aleshores van veure que Timbre 4 no seria una flor d'estiu, que el local que havien llogat per muntar 'Jamón del Diablo' podia anar més enllà. “No teníem el projecte de fer un teatre, sinó que la idea va anar creixent amb el temps”, apunta Tolcachir.

3. UNA ANTIGA FÀBRICA DE CADIRES
Aquests 18 anys de vida de Timbre 4 estan plens d'alegries, però no tot han estat flors i violes. Tenien un veí que els denunciava dia sí, dia també. Per això van llogar el passadís contigu a la sala i, més tard, van descobrir, a l'altra banda del carrer, una antiga fàbrica de cadires, que acabaria sent la sala principal, amb capacitat per a 150 espectadors, un espai força gran per a l'off de Buenos Aires. Tolcachir, aleshores, dirigia 'Agost' a Corrientes, cosa que li va permetre invertir molts diners i esforços per reformar l'espai: van estar tres anys d'obres. Més tard, encara en van obrir un altre, molt petit, per portar a terme projectes més experimentals.

4. L'ESCOLA
Tolcachir té, diu, una capacitat pedagògica innata. “Als 17 anys, a l'institut, un professor em va posar com a ajudant i anava de classe en classe ensenyant els meus companys a fer teatre”, recorda. Els diumenges al matí, mentre d'altres nois i noies dormien la mona, ell s'ajuntava amb d'altres a la plaça per assajar. No és estrany, doncs, que Timbre 4 compti també amb una escola de teatre, on els socis passen el llegat als joves. “Va arribar un moment en què vèiem que estàvem sis mesos a l'any fora, viatjant, i ens vam haver d'adaptar i confiar el teatre i l'escola a gent molt bona que hi era quan nosaltres érem a l'estranger”, afegeix Tolcachir.

5. ELS MODELS
Molts dels integrants de Timbre 4 havien passat per Andamio 90, un teatre fundat el 1990 (es va obrir amb 'Esperant Godot', amb Alfredo Alcón). I quan van aixecar el  teatre tenien al cap aquella experiència. També coneixien la feina de Ricardo Bartís amb la fundació del Sportivo Teatral de Villa Crespo, “un espai on produir les teves pròpies obres”. I l'Espacio Callejón, una mica més antic que Timbre 4 i que ara dirigeix Javier Daulte.

"Quan vaig començar amb això del teatre et deien que no hi viuria mai, cosa que veia com a inacceptable, i ens vam trencar molt les banyes per aconseguir que tots visquéssim de la nostra vocació"

6. EL FUNCIONAMENT
Timbre 4 funciona com una cooperativa. I quan cedeixen la sala a una altra companyia, cosa que passa sovint, els poden deixar diners per aixecar l'obra, que més tard els hi tornen. A més, cada repartiment forma una cooperativa. “Quan vaig començar amb això del teatre et deien que no hi viuria mai, cosa que veia com a inacceptable, i ens vam trencar molt les banyes per aconseguir que tots visquéssim de la nostra vocació”, indica Tolcachir. La cooperativa els ofereix claredat en la informació: “Ens ha ajudat a estar gairebé vint anys junts”.

7. UN TEATRE COM A LLOC DE TROBADA
“No soc pare de res, però vaig obrir un espai nou i m'he trobat amb molta gent i he aconseguit que el teatre sigui un lloc on tothom pugui desenvolupar-se”, diu Tolcachir. “M'agrada el teatre, però encara m'agrada més inventar coses que no existeixen”, afegeix. I primer va ser Timbre 4 i després, amb Narcís Puig, el festival Temporada Alta a Buenos Aires. Ha anat tan bé (és al febrer) que el Festival Internacional de Buenos Aires ha decidit fer-los la competència al gener.

SEGUEIX LLEGINT: Un mapa teatral d'Amèrica Llatina (a través de Temporada Alta)