Per Andreu Gomila

La història de Barcelona és plena de canvis i transformacions, i d’artistes que han aconseguit ocupar espais que avui són institucions culturals de primer nivell. I llocs que han canviat d’ús, d’indrets abandonats en declivi a esplendorosos teatres. També hi ha espais que van ser molt importants en certes èpoques, que ja no es poden utilitzar. Es pot fer teatre a qualsevol lloc? El teatre ens ajuda a realçar barris i carrers? Fins a quin punt condiciona el lloc el teatre que s’hi fa?

Cúpula del Coliseum
El Coliseum és un dels teatres més antics de Barcelona i encara s’hi fa teatre. La seva cúpula va ser, però, un dels centres neuràlgics del teatre català dels anys seixanta, ja que hi treballava l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, capitanejada per Ricard Salvat i Maria Aurèlia Capmany. Va funcionar-hi del 1960 al 1969. I ara mateix, a la cúpula del Coliseum, no s’hi poden fer espectacles per qüestions de seguretat. Com a docents, hi van passar des de Josep Maria Mestres Quadreny fins a Albert Ràfols Casamada i Maria Girona, sense oblidar col·laboradors de luxe com Salvador Espriu, Blai Bonet i Alexandre Cirici. Carme Sansa, Fabià Puigserver, Montserrat Roig, Enric Majó i Josep Maria Benet i Jornet hi van ser alumnes.

Cúpula Venus
Situada al capdamunt del Teatre Principal de la Rambla, la cúpula Venus va ser el local de la Barcelona underground de finals dels anys setanta del segle. “Descoberta” per Bigas Luna el 1976 quan filmava el seu primer llargmetratge, 'Tatuaje', aviat s’hi va establir Ocaña i tota la seva tropa. Va estar activa fins el 1986. Es va estrenar el 1978 amb 'Xist... Hi ha roba estesa!', i hi van passar al llarg dels anys Tortell Poltrona, Ángel Pavlovsky, Oriol Tramvia... però l’estrella absoluta va ser Christa Leem. Fins el 2013 encara hi sobrevivia, com en els últims 50 anys, el Club Billares Monforte, que ara és a Sant Antoni Maria Claret. Fa deu anys que el Principal i la cúpula Venus esperen que algú els ressusciti de debò. El 2007 va viure el seu últim gran esdeveniment, amb l’espectacle '1, 2, 3', de la banda Standstill.

Teatre Lliure de Gràcia
Al carrer del Montseny de Gràcia, fins al 2 de desembre de 1976 va ser la seu de la Cooperativa La Lleialtat, en què Fabià Puigserver i un grup d'apassionats del teatre de l'època  (Carlota Soldevila, Lluís Pasqual i Pere Planella) van decidir obrir “un teatre d'art per a tothom”, amb companyia estable i professional. Anna Lizaran, Muntsa Alcañiz, Imma Colomer, Lluís Homar,  Josep Minguell, Domènec Reixach, Fermí Reixach, Antoni Sevilla i Carlota Soldevila van participar en aquell primer 'Camí de nit, 1854', escrit i dirigit per Pasqual. Fins el 2001, en què es va obrir el Lliure de Montjuïc, va ser l'única seu del Lliure. El 2003 van començar les reformes, que no van acabar fins el 2010.

Mercat de les Flors
L'entusiasme de Peter Brook en descobrir aquest espai per fer-hi la seva 'Carmen' el 1983 va contagiar-se als responsables culturals de la Barcelona de l'època, que encapçalava Maria Aurèlia Capmany. Era el magatzem del Palau de l'Agricultura, on s’aixecaria el nou Lliure anys després, construït arran de l’Exposició Internacional del 1929. L’anglès hi faria el mític 'Mahabarata' el 1985 per inaugurar-lo com a teatre municipal. Brook, quan hi va tornar, va dir que li agradava més quan ell l’havia descobert. El 1986, Miquel Barceló va pintar-ne la cúpula. I ja fa prop de vint anys que es va convertir en la casa de la dansa de Barcelona.

Antic Teatre
Situat en un antic palau neoclàssic construït al segle XVII, abans que Semolina Tomic el descobrís al principi del segle XXI, l’Antic Teatre era la seu del Círculo Barcelonés San José, que s’hi va traslladar el 1951. Hi feien classes, teatre amateur i un munt d’activitats. Però a finals de la dècada del 1990 era un indret gairebé en runes. Tomic i els seus el van inaugurar el 23 d’abril de 2003 amb 'De la impossibilitat de conjugar el verb estimar', de Roger Bernat, amb Juan Navarro i Santiago Maravillas. D’aleshores ençà s’ha convertit en l’espai més avançat de l’avantguarda teatral barcelonina. El 2020 van rebre l’amenaça del propietari d’apujar-los gairebé per set el lloguer. Fa uns mesos, però, l’Ajuntament ha decidit integrar l’espai en les cases de la cultura municipals i podria, fins i tot, expropiar l’espai.

Teatre La Biblioteca
Quan el 2006, La Perla 29 d’Oriol Broggi va estrenar 'Antígona' en una nau gòtica de l’antic Hospital de la Santa Creu (segle XV) va convertir aquest espai d’arquitectura gòtica en teatre estable. El seu últim ús, des del 1954, havia estat el de taller de restauració i enquadernació de llibres de l’Escola d'Arts i Oficis. Tanmateix, l’hospital ja havia inclòs, al seu recinte, el primer teatre de Barcelona, el Teatre de la Santa Creu (1587), on hi ha ara la plaça del Teatre. Broggi ha adaptat tant la seva estètica a l’espai on fa els seus muntatges que, quan presenta obres fora, l’adapta perquè s’assembli el màxim possible a la nau gòtica del Raval.

El Maldà
Les galeries Maldà ocupen un antic palau barroc aixecat per la família Cortada, posteriorment barons de Maldà i Maldanell, a mitjan segle XVII. El 1998, Alfonso de Vilallonga, actual baró de Maldà, va obrir un espai com a cafè concert, en un recinte que, el 1942, es va convertir en les primeres galeries comercials de Barcelona. Era a l’antic dormitori, l’alcova i salonet de la baronessa. Als anys vuitanta, ja s’hi feien concerts privats. Durant el tombant de segle, Montse Majench va intentar convertir l’aleshores Círcol Maldà en un cabaret berlinès, però no va ser fins el 2009 que el va agafar Pep Tosar, que es va dedicar plenament al teatre. El 2013 va ser la companyia Els Pirates qui en va prendre el relleu, fins avui dia.

Parc de l’Estació del Nord
El juliol del 2009, la companyia Parking Shakespeare, acabada de fundar, va decidir mostrar els seus espectacles en un racó arbrat del parc de l’Estació del Nord que, de manera natural, creava una mena d’amfiteatre. I des d’aleshores, cada estiu converteixen aquest espai públic en un teatre a l’aire lliure, gratuït, on una companyia professional ofereix Shakespeare per a tothom. Es van estrenar amb 'L’amansiment de la fúria', i hi han representat moltes comèdies del Bard, l’última de les quals és 'Nit de Reis'.

Terrats amb cultura
El 2013, un grup d’amants de la cultura i de l’art van pensar que el teatre i la música podien fer-se a qualsevol lloc: “Més enllà dels grans temples en forma de teatres o de museus, considerem que la cultura pot esdevenir-se en qualsevol espai urbà, i que qualsevol espai pot ser idoni per a les iniciatives culturals.” I van pensar que els terrats de Barcelona, quan fa bo, serien un lloc ideal. L’any passat van programar gairebé una vintena d’espectacles a diferents terrats de la ciutat i de l’Hospitalet.

Museus
Fa unes dècades ja que els museus s’han obert a les arts escèniques i Barcelona no n'ha quedat al marge. Gràcies al Museu Nacional, per exemple, van poder gaudir al Grec 2020, en plena pandèmia, del 'Sonoma' de La Veronal, que es va estrenar a la sala oval. El MACBA programa regularment espectacles de dansa (al Grec 2022 s’hi va instal·lar la gran Marlene Monteiro Freitas amb 'Idiota') i la Fundació Tàpies, per exemple, va acollir, el 2012, el coreògraf Xavier LeRoy, amb una espectacular retrospectiva. La Fundació Miró no n’ha quedat al marge. S’hi representen, als museus, obres que dialoguen amb l’art contemporani en espais no teatrals.

SEGUEIX LLEGINT: Qui és Yinka Esi Graves, la ‘bailaora’ negra que fascina Europa