Per Andreu Gomila

Mai havíem tingut al nostre abast tants recursos teatrals on-line. Des de casa, en un mateix dia, pots empassar-te grans obres del teatre europeu contemporani de les quals n'has sentit a parlar, però que no vas veure perquè es feien a Londres, Berlín o Nova York i ningú a Barcelona va poder portar-les. Al món, tothom està fent, més o menys, el mateix que els nostres teatres: posar a disposició del públic el seu arxiu audiovisual. Però, més enllà d'això, del passat,hi ha en marxa iniciatives molt interessants.

Agora Off
És la web més extraordinària creada en confinament. Podeu passar-vos hores mirant les creacions de tota mena d'artistes. Va ser una idea d'Antoine Méthivier, Pierre-Marie PEM Braye-Weppe i Arnaud NANO Méthivier, amb l'únic objectiu de crear “una continuïtat cultural” durant el període de confinament. Cada dia hi ha contingut nou fet per artistes, sobretot francòfons, però també de la resta del món. Tot és enregistrat i hi ha de tot: música, performances, improvisació... El millor és l'espai anomenat 'Les Inconnus'. Hi ha fins i tot un Festival de les Arts Confinades, on fa uns dies l'artista de circ català Yldor Llach va penjar un vídeo meravellós titulat 'Vici de primavera'.

Unprecedented: Theatre from a State of Isolation
Al Regne Unit no estan per històries petites. D'aquí el naixement d'un esdeveniment que es preveu massiu anomenat 'Unprecedented: Theatre from a State of Isolation', en el qual més de 50 dels noms més importants del país, entre els quals hi ha Gemma Arterton, James Norton i Lennie James, apareixeran en una sèrie d'obres de teatre digitals escrites com a resposta a la pandèmia. Comptarà amb més de deu peces noves, que es podran assajar i rodar amb tecnologia de conferències digitals i procedents de dramaturgs com James Graham i April De Angelis. La sèrie està comissariada per Headlong, Century Films i BBC Arts i "explora el nostre món que evoluciona ràpidament", alhora que busca fotografiar  “la Gran Bretanya moderna durant la crisi". S'emetrà ja el mes de maig.

Les Consultations poétiques par téléphone
Fa un temps que al Théâtre de la Ville de París té un petit projecte poètic engegat pel seu director Emmanuel Demarcy-Mota a través del qual ell i la companyia del teatre es troben amb diferents persones a cafès, biblioteques, a la ciutat, per establir un intercanvi poètic. Des que França està confinada, tot això es fa per telèfon amb inscripció prèvia, de les 10 h a les 19 h.  La gent truca i un intèrpret, a l'altra banda del fil, manté una breu conversa amb el seu interlocutor a partir d'un tema concret i un poema. Els actors i actrius de la companyia llegeixen un centenar de poemes al dia. I n'hi ha per a totes les edats, de 8 a 117 anys.

Virtual Collaborators
En temps de confinament, també es poden estrenar obres noves. Un grup de 50 actors, dramaturgs i i directors britànics han creat Virtual Collaborators amb l'objectiu d'oferir breus pel·lícules sobre com han canviat les nostres vides des que estem confinats. Darrere de tot això hi ha Danusia Samal, escriptora, actriu i músic, que va tenir la idea després que 'The Guardian' li demanés un article sobre què podria fer el teatre en la situació actual.

El 'Decameró' de Van Hove
Cada dia, a les 20 h, els actors de la companyia d'Ivo van Hove, l'International Amsterdam Theatre, pengen un fragment del 'Decameró' de Bocaccio, el primer gran llibre sobre el confinament. Passa que al text original, la història es desenvolupa 'només' durant dies per culpa de la pesta negra que va assolar Europa a finals del segle XIV. Els actors holandesos ja fa molt que han superat el confinament de Bocaccio.

ITA's Decamerone - Episode 2 - Marieke Heebink from Internationaal Theater Amsterdam on Vimeo.

El 'journal' de Wajdi Mouawad
Del 16 de març al 20 d'abril, el dramaturg i director libanès Wajdi Mouawad va mantenir una mena de dietari de confinament. Llevat d'un dia, en què va fer un vídeo, només es va gravar l'àudio. Durant tots aquests enregistraments, Mouawad parla de teatre, llegeix fragments que li agraden, comenta l'actualitat, inventa històries. La seva vida quotidiana. I bona companyia per als oients.

Festival In My House
Des del Manchester International Festival (MIF) proposen trobades virtuals, arxiu digital i, el més interessant, el Festival in My House, en el qual conviden els artistes de la ciutat a crear el seu propi festival a casa i difondre'l en 'streaming' (cada dimecres, a les 19.30 h). Fins i tot han deixat en obert un videojoc.

Scenes for Survival
El National Theatre of Scotland, amb el suport de BBC Scotland i el BBC Arts Culture in Quarantine project, ha fet una crida als creadors escènics per a què participin a Scenes for Survival a través del qual demana als dramaturgs monòlegs de menys de cinc minuts que seran representats per actors en confinament amb el suport d'un director. La idea ja està en marxa. I els primers monòlegs es difondran en les properes setmanes.

#TeatroHoyDondeEstés
A Sud-amèrica, la xilena Fundación Teatro a Mil és el motor de les idees més innovadores. Fa deu anys que munten, més enllà del festival Santiago a Mil, un cicle teatral anomenat Teatro Hoy que, per mor del coronavirus, ha quedat ajornat. Lluny de cancel·lar-lo l'han convertit en un esdeveniment on-line on, a banda de difondre 22 obres, inclourà lectures dramatitzades, tallers, fòrums i entrevistes al voltant de 12 obres, les temporades de les quals es van veure suspeses, però amb processos de creació actius.

Im Auge der Libelle
Fa tres anys que la Volksbühne de Berlín va engegar el projecte digital 'Im Auge der Libelle' ('Als ulls de la libèl·lula'), una websèrie creada per Alexander Kluge. Cada divendres, hi ha un capítol nou, que reemplaça l'existent. No hi ha arxiu. I durant el confinament, la sèrie no ha cessat. Kluge   explora les relacions entre art i història, ciència i cultura, geopolítica i ficció. Deu ser dels pocs projectes teatrals europeus que el coronavirus no ha aturat.

The Beast Will Rise
Aquesta idea prové d'una companyia que, de cop, es va quedar sense feina.  El 2 d'abril, havien d'estrenar 'The Beast of Blue Yonder', de Philip Ridley, al Southwark Playhouse de Londres. Però no es van frustrar. Van decidir gravar catorze monòlegs del mateix autor sota el títol 'The Beast Will Rise'. Cada dissabte, a les 19 h, en pengen un de nou. De franc. Demanen donacions.

Civil Hands Unclean
No tot és audiovisual en el teatre confinat. La companyia de Baltimore Charm City Classics Company fa una versió de 'Romeu i Julieta' per SMS. Volien fer una cosa divertida durant el temps de confinament i un dels seus dramaturgs, Neal Gallini-Burdick, va posar fil a l'agulla. La peça dura catorze dies i cada dia el receptor rep dos o tres missatges.

SEGUEIX LLEGINT: Estrenar a fora. Quatre experiències personals