Per Andreu Gomila.

Són els nois i les noies del Grec, el futur del nostre teatre i de la nostra dansa. Molts actuen al festival per primer cop i, si la sort els ve de cara, serà el principi d'una gran relació. Aquests ballarins, actors, companyies... ja han arribat prou lluny per estrenar al festival, però els queda el més important: que el públic els descobreixi, s'entusiasmi i decideixi seguir-los.

Ona Beneït: Acabada de llicenciar a l'Escola Superior d'Art Dramàtic de les Illes Balears, aquesta joveníssima actriu mallorquina es llança al món professional amb 'Ones', un monòleg que parla de la immersió total de la seva generació en el món digital. Un espectacle per a joves fet per joves.

TRAILER ONES from ones2045 on Vimeo.

Ariadna Montfort: La coreògrafa catalana s'ha format, entre altres llocs, a l'escola de Maurice Béjart i ha treballat, ni més ni menys, que per a les companyies israelianes Batsheva Dance Company i Inbal Pinto Avshalom Pollak, o la barcelonina La Veronal. Poca broma. A 'Moaré' investiga, amb música en directe, el pes de la mirada en la dansa. Va guanyar el premi de l'Institut del Teatre 2016.

La Kompanyia: Ni Shakespeare ni Pau Carrió entrarien dins la categoria d'emergents, però sí la tropa que posa en escena 'Nit de reis', La Kompanyia del Lliure; un grup d'actors (Joan Amargós, Enric Auquer, Quim Àvila, Clàudia Benito, Raquel Ferri, Eduardo Lloveras, Lluís Marquès, Joan Solé, Júlia Truyol) que aquesta temporada completen el seu primer curs al Lliure com a intèrprets. Tots tenen menys de 30 anys i, si fan com els antecessors (Pol López, Laura Aubert, etc.), estan cridats a marcar tendència.

Companyia Ignífuga: la companyia capitanejada per Pau Masaló i Ferran Dordal repeteixen al Grec després de fer 'Koolhas' el 2016 i guanyar el premi Adrià Gual de l'Institut del Teatre, dedicat a donar suport i visibilitat als valors emergents de l'escena. Mesclen text i teatre visual, sempre a partir d'obres poc conegudes del repertori. Ara fan 'Utopia', una peça que han escrit ells mateixos per explicar com les idees de Thomas Moore poden aplicar-se a la societat contemporània.

La tristura: la companyia madrilenya va venir a Barcelona, a l'Antic Teatre, fa nou anys a presentar el seu primer espectacle. Des d'aleshores que no els havíem vist. Encara són emergents, però també una important realitat dins el teatre contemporani espanyol, amb peces molt ben escrites i realitzades, com aquest 'Cine' que presenten al Grec, o com un músic de 30 anys descobreix que va ser adoptat illegalment i busca els seus orígens.

Laia Tafur: té una carrera que l'ha portada a Islàndia, Portugal i els Estats Units, on s'ha format i ha treballat amb els coreògrafs més avantguardistes dels últims anys, com Xavier LeRoy i Jerôme Bel. El 2012 rep el premi a la millor intèrpret al Certamen Internacional de Masdanza amb 'Mi arma' i el 2015 rep el premi com a millor ballarina al Certamen Coreográfico de Madrid amb 'Drone'. Al Grec presenta 'Monstruo', un solo de dansa contemporània en el qual investiga la influència del so en el cos.

Verónica Navas: Hasta agotar existencias (Ensayando para que la muerte de mi madre no me pille desprevenida) és un monòleg. O un diàleg. Ja que Navas, de 31 anys, parlarà dels seus orígens amb el públic. Autobiografia teatral servida per una performer que ja ens ha presentat 'Un paseo colectivo' (amb Xavier Manubens, Antic Teatre, 2017) i 'TOT-rrr-TOC' (FITZ! Zentrum für Figurentheater, Stuttgart, 2016).