Per Andreu Gomila

Sergio Blanco és, sens dubte, un dels dramaturgs més potents de l'actualitat, no només perquè ha integrat com pocs l'autoficció en l'escena, sinó perquè no hi ha cap text seu que no ens toqui de prop. Al Grec, podrem veure 'Covid-451', una peça nova de trinca que ha parit amb personal sanitari. I recuperar 'Memento mori', una de les seves últimes peces. El francouruguaià és un dels intel·lectuals del teatre més interessants del moment.

SANT PAU I SANT AGUSTÍ
“Vaig acabar d'escriure 'Covid-451' fa unes setmanes. Durant el confinament, no vaig escriure res. Però, potser, sense que jo ho sabés, aquest text s'anava escrivint sol. Mentre era a casa, vaig decidir llegir, únicament, perquè crec que l'escriptura és una mena d'autoconfinament. I vaig decidir llegir Sant Agustí en llatí i Sant Pau en grec, cosa que em requeria molta dedicació. Potser per això a 'Covid-451' hi ha moltes coses que venen d'ells. L'obra passa a l'hospital de Sant Pau de Barcelona. I de Sant Agustí sempre m'ha acompanyat una frase que diu que la pàtria divina està dins teu”.

'COVID-451'
“Vaig convocar diverses persones dedicades a l'atenció sanitària: un metge, una infermera, un camiller, una auxiliar de neteja i una assistent social. Primer vaig escriure un text i després els vaig demanar que m'expliquessin coses, no necessàriament el que havien viscut durant les primeres setmanes de la pandèmia, sinó de les seves vides. Vam parlar molt poc del 'tema'... L'obra parla, sobretot, de com vaig viure el confinament, però també del cos, de Batman, dels fiords noruecs, del desastre ecològic, del món animal i vegetal, del triomf del neoliberalisme, etc.”.

"Els humans vam inventar la ficció per suportar el pes d'allò real. No podríem viure sense la ficció"

FICCIÓ
“Vaig fer ser servir un mecanisme que anomeno 'alterficció', que busca investigar les vides dels altres per després ficcionar-les. Es tracta que un altre agafa la teva vida per manipular-la. Per una banda, tots ells han gaudit molt de l'experiència. Però, per altra banda, tot és una mica inquietant, per a ells... Els humans vam inventar la ficció per suportar el pes d'allò real. Quan Hamlet es debat entre ser o no ser, de fet es debat entre ser i no ser. La ficció calma la realitat. Perquè no ser ofereix a l'ésser la possibilitat de ser. Crec que els humans no podríem viure sense la ficció”.

L'ESCENA
“En escena, 'Covid-451' explica una història, que neix de l'intercanvi entre el personal sanitari i jo. Ara soc jo qui els ha internat a ells, soc jo qui en té cura... Cap d'ells no havia pujat mai a un escenari. Fins i tot n'hi ha alguns que no han anat mai al teatre. El teatre és un abisme i un cop hi entres, et perds per sempre. Estan fascinats amb el projecte”.

"El jo individual no existeix, sinó que hi ha una multiplicació de jo. No és egocentrisme, sinó que l'únic que faig és treballar amb mi mateix"

AUTOFICCIÓ
“L'autoficció és un mecanisme més simple que el que la gent es pensa. I també suposa treballar amb les històries dels altres. Abans del confinament, vaig ser a Buenos Aires, Nova York, París, Nova Delhi i Tòquio i t'he de dir que no vaig trobar-hi gaires diferències. Vaig treballar als cinc llocs deu dies amb joves universitaris i a tots els preocupava el mateix: estem enamorats i tinc por de morir-me... Amb l'autoficció, presto la meva història per parlar dels altres. És allò de Rimbaud, com deia: Jo és un altre. El jo individual no existeix, sinó que hi ha una multiplicació de jo. No és egocentrisme, sinó que l'únic que faig és treballar amb mi mateix”.

'MEMENTO MORI'
“Aquesta obra prové del meu cicle sobre la mort, que em va obsessionar durant un temps. No és el mateix diu 'memento mori' abans o després del Covid, així com no és el mateix a Lima o a Brukina Faso... Passa que havíem oblidat que un dia morirem. I la mort el que fa és convidar-nos a viure al màxim. Ens recorda que el nostre trajecte és breu i que som fràgils”.

SEGUEIX LLEGINT: Un mapa teatral d'Amèrica Llatina (a través de Temporada Alta)