Per Andreu Gomila
Santiago a Mil és el festival d'arts escèniques de referència d'Amèrica Llatina. Va néixer el 1994, cinc anys després de la fi de la dictadura d'Augusto Pinochet i, pas  a pas, ha esdevingut central per al desenvolupament de la dansa i el teatre a Sud-amèrica. Aquest gener han passat per Santiago grans figures com Lemi Ponifasio, Rimini Protokoll, Philippe Quesne, Pippo Delbono i un llarg etcètera, a banda d'estrenar-hi els principals artistes argentins, uruguaians, brasilers i, és clar, xilens. Carmen Romero, directora i fundadora del certamen, ens explica com han arribat fins aquí.

1. ARRELAT A LA HISTÒRIA LLATINOAMERICANA
La nostra història està lligada a Llatinoamèrica. Som part d'aquest continent divers, fortament arrelat en els seus orígens, geografies i experiències sempre obertes al canvi, que s'han convertit en el nostre escenari natural. És així com, a pocs anys de néixer, el festival va obrir les portes a la creació llatinoamericana: Brasil i Argentina van ser els nostres primers convidats internacionals.
El que ens mou no és només esborrar fronteres i facilitar l'accés del públic a aquests artistes, sinó també construir ponts de col·laboració. Fa més de vint anys vam ser part dels fundadors de la Xarxa Llatinoamericana de promotors culturals d'Amèrica Llatina i el Carib, un motor comú que buscava obrir un horitzó d'intercanvi i diàleg amb els països de la regió. Aquest és l'impuls que ens ha inspirat al llarg dels anys, el qual es materialitza a través de PLATEA, la setmana de programadors de Santiago a Mil. Som la finestra sud a la creació llatinoamericana, una plataforma que dona a conèixer la veu, les estètiques i llenguatges de la creació d'aquesta part de món, que provoca trobades i diàlegs entre Llatinoamèrica i el món a través de les arts escèniques.

2. UN FESTIVAL ENTRE MOLTS ALTRES
Som part d'un territori i història comuns que, amb certes diferències de context polític cultural, ha vist emergir les més diverses iniciatives que busquen impulsar i visibilitzar les arts escèniques locals. Admirem la trajectòria de festivals que són referents emblemàtics com el Festival Internacional de Teatre de Caracas (Veneçuela), el Festival Iberoamericà de Teatre de Bogotà (Colòmbia), el Festival Internacional de Teatre del Mercosur, realitzat a Córdoba (Argentina) que anteriorment es deia Festival Llatinoamericà de Teatre; el Festival de Teatre de Londrina (Brasil); Festival Internacional de Teatre Santa Cruz; així com els més recents com ara la Mostra Internacional de Teatre de São Paulo, MITsp (Brasil) i el Festival d'Arts Escèniques de Lima, FAEL (Perú), entre d'altres. Totes ells són una inspiració i aprenentatge per al nostre treball, des del seu professionalisme, vocació i compromís.

"Sabem com de complex és mantenir-se a Amèrica Llatina: intentem projectar les carreres dels nostres artistes, allargar la vida de les mateixes obres i donar a conèixer la seva veu al món"

3. APOSTA PER LA CREACIÓ LOCAL
Estem permanentment observant, dialogant i seguint les trajectòries de les i els principals creadors xilens i llatinoamericans. Aquest aprenentatge i aprofundiment en les seves estètiques i temàtiques ens ha permès aprofundir els nostres vincles, generant admiració, respecte i confiances mútues que ens ha portat a ser coproductors de les seves obres. Aquesta aposta per la creació és un pilar fonamental de la nostra feina com a Fundación Teatro a Mil, que va més enllà de Santiago a Mil i intenta ser una plataforma d'impuls que promogui els seus treballs en diversos circuits nacionals i internacionals. Sabem com de complex és mantenir-se a Amèrica Llatina, i aquesta és una forma de projectar les seves carreres, allargar la vida de les mateixes obres i donar a conèixer la seva veu al món.

4. CREACIÓ CONTEMPORÀNIA
Com a festival sempre hem estat vinculats a les arts escèniques europees. Aquí hem tingut grans referents que han inspirat i connectat amb diverses generacions d'artistes locals. Aquest és el cas d'artistes com Peter Brook, Ariane Mnouchkine i Pina Bausch, entre d'altres, que hem presentat a Santiago a Mil i han pogut estrènyer vincles a través de classes magistrals, escoles d'actuació i residències de creació. D'aquesta manera, el meu interès està posat en la creació contemporània, en artistes que puguin obrir diàlegs i reflexions amb temes universals, que connectin amb les nostres societats. M'interessa el treball d'Àlex Rigola, de l'artista libanès resident a Berlín Rabih Mroué, o la coreògrafa sud-africana Donada Masilo que ha reactualitzat els clàssics del ballet amb potents estrenes al Sadler's Wells de Londres
A més, ens interessa molt el teatre de carrer, on Europa és un gran referent amb companyies com Royal de Lux i la Fura dels Baus, Xarxa Teatre, entre d'altres, a Espanya.

5. FAN DE RIGOLA, PASQUAL I LA FURA
M'agrada el treball d'Alex Rigola, de qui he seguit les seves creacions lligades a la literatura, especialment les seves adaptacions dels textos de Roberto Bolaño com '2666' i 'El policía de las ratas'. Per descomptat, admiro la trajectòria de Lluís Pasqual, un creador notable i que també destaca pel seu rol com a gestor d'importants espais teatrals.
Seguim i estem atents com a festival a les noves formes de teatre de carrer que han desenvolupat companyies espanyoles com la Fura dels Baus, Xarxa Teatre, Carros de Foc i Sarruga.

"Heu de seguir les noves dramaturgues i directores que han cobrat protagonisme com les xilenes Carla Zúñiga, Nona Fernández, Manuela Infante, Trinidad Gonzales"

6. NOMS NOUS
Heu de seguir les noves dramaturgues i directores que han cobrat protagonisme com les xilenes Carla Zúñiga, Nona Fernández, Manuela Infante, Trinidad Gonzales; les brasileres Christiane Jatahy i Tarina Quelho; retrobar-se amb les noves melodies de la cantant mexicana Julieta Venegas i la veu connectada amb l'ancestralitat maputxe de la cantautora argentina Beatriz Pichimalén. Elles i moltes altres  creadores són el ressò necessari dels canvis que estem vivint com a societat.

7. TENDÈNCIES SUD-AMERICANES
Així com el nostre territori és divers, la creació Llatinoamèrica també ho és. El seu fil connector és parlar de nosaltres, de la nostra identitat, dels nostres conflictes, de generar lectures renovades que problematitzen la història, la política i la societat. Ja sigui des d'un teatre realista, la performance o el teatre documental, els i les artistes fusionen llenguatges per reivindicar el poder dels pobles originaris, amplificar la veu de les dissidències, tornar una i altra vegada a posar en valor la nostra memòria i la protecció dels drets humans, i tants temes que creuen les nostres societats.

8. UN PONT AMB A EUROPA
Al llarg dels vint anys de trajectòria de Santiago a Mil hem construït relacions professionals i d'amistat amb els principals festivals europeus. Un vincle profund que no només s'obre  a festivals, sinó també a teatres, espais culturals i institucions de promoció cultural que fan possible la creació de projectes conjunts, gires, coproduccions i residències. Només per nomenar els més recents podem destacar el Centre Dramatique National Orléans / Centre - Val de Loire, KVS de Brussel·les, Theater Und Orchester dE Heidelberg, Kampnagel d'Hamburg, la HAU de Berlín, o la nostra estreta relació amb el Royal Court Theatre, amb qui hem pogut realitzar tres versions de tallers de dramatúrgia a Llatinoamèrica. En el cas deL Festival Grec no només estem realitzant intercanvis artístics i culturals, sinó que també apostem per coproduir junts 'Love to Death', del director samoà Lemi Ponifasio, que reivindica en escena la lluita del poble maputxe i que serà part de la programació 2020.

SEGUEIX LLEGINT: Un mapa teatral d'Amèrica Llatina (a través de Temporada Alta)