Blog
Rami Be'er: "Els cercles són el símbol de la vida"
La creació de la Kibbutz Contemporary Dance Company (KCDC) avança parallela a la història d'Israel. Supervivent d'Auschwitz que es va negar a ballar pels nazis, Yehudit Arnon va arribar a Israel el 1948 on va fundar el petit kibbutz Ga'aton, a tocar de la frontera amb el Líban, que avui és un prestigiós centre internacional de dansa, amb una escola d'estiu i seu de la KCDC des del 1970. Fa dues dècades, Arnon va passar el relleu al coreògraf Rami Be'er, que va obrir la companyia a ballarins de tot el món, i que portarà al Teatre Grec la coreografia If At All
P. Per què els cercles són la figura central d'If At All?
R. Els cercles estan sempre presents en la nostra existència. En la relació amb nosaltres mateixos, en la relació amb l'altra persona, i en la relació amb el grup. Els cercles ens permeten interpretar el món i la realitat des de la nostra pròpia visió. Cadascú pot interpretar la coreografia des del seu punt de vista perquè els cercles són el símbol de la vida i de la connexió entre l'individu i la societat. If At All no té un fil narratiu, només suggereix com pot ser aquesta connexió sense jutjar-la.
P. Quina importància té en la coreografia el sentit de comunitat?
R. La comunitat és una part important de l'existència. Som una companyia internacional en què la meitat dels ballarins són israelians i, l'altra meitat, són estrangers. Vivim en un lloc preciós i envoltat de natura, un kibbutz situat a Galilea on treballem junts durant el procés de creació dels espectacles. Tothom aporta les seves habilitats a la comunitat perquè al final les coreografies acabin parlant amb una sola veu dalt de l'escenari.
P. Com és aquest procés de treball?
R. El llenguatge del cos no té paraules. És una eina que s'expressa a través de l'ànima i els sentiments. En aquest sentit, treballem perquè el llenguatge del cos estigui connectat amb la forma més natural del moviment.
P. Quin és avui el llegat de la ballarina txecoslovaca Yehudit Arnon a la KCDC?
R. La Yehudit va venir a Israel amb els meus pares el 1948 i van fundar el kibbutz Ga'aton. Ella em va guiar, va ser la meva mestra des dels 3 anys. Després vaig marxar a estudiar a l'estranger, però vaig tornar a Galilea. Fa vint anys, el 1996, em va proposar de ser el director artístic de la companyia. A Galilea hi tinc les arrels però les meves coreografies són universals. Aquest és el llegat de la Yehudit.
P. Batsheva i la KCDC són companyies reconegudes internacionalment.Per què la dansa contemporània és una de les apostes culturals d'Israel?
R. La joventut de l'Estat d'Israel és un dels motius del protagonisme de la dansa contemporània israeliana. No tenim una tradició de dansa clàssica com la d'alguns països europeus i totes les tradicions necessiten beure de les arrels. De tota manera, Israel és en un portal per a la creativitat en general.
P. Viure en una realitat complexa com la del Pròxim Orient es reflecteix en les seves coreografies?
R. Crec que sí, però no de forma directa. És part de la nostra existència, però la violència i els conflictes, malauradament, són a tot el món. Les meves coreografies no tracten sobre fets i paraules sinó sobre atmosferes i sentiments que intenten transmetre un missatge universal contra la violència i el racisme.