Si saps qui ha inaugurat més vegades el Grec, et fem un lloc en la redacció d'aquest blog i te n'anomenem fan destacat. Però, sisplau, deixa'ns que li ho expliquem a aquells espectadors que no en saben tant com tu del festival. Anem al gra, la final està entre Mario Gas i els Dagoll Dagom. S'admeten apostes. Però t'avancem que són muntatges amb molta música.

El resultat, ajustat i curiós, és de 43 a favor de Gas. En quatre dècades podria haver-hi més opcions tan destacades, però no és el cas. Cal remuntar-nos a la dècada dels vuitanta per situar les dues primeres inauguracions de Gas. Amb Lelisir damore, de Donizetti, obre el Grec'83, un títol que després ha portat a altres llocs com el Liceu i el Teatro Real de Madrid. Gas anava a tota màquina i l'any següent va repetir l'honor amb Il turco in Italia, de Rossini, que també tindria vida generosa als escenaris.

Tot i l'embranzida, hauria d'esperar una dècada per tornar a donar el tret de sortida al certamen. El 1994 dirigia Otello amb Pep Cruz de protagonista i en el marc del centenari del naixement de Josep Maria de Sagarra, el traductor de la versió. L'última inauguració firmada pel director va ser la càlida A Little Night Music, del seu admirat Sondheim, el 2000.

L'any que Gas obria el Grec amb L'elisir d'amore, Dagoll Dagom el tancava amb Glups! Però en la nostra llista d'inauguracions, la companyia de Joan Lluís Bozzo puntua el 1986 amb l'aplaudida opereta còmica Mikado; i el 1993, amb Historietes, un musical amb els millors moments del grup. Una dècada més tard, els Dagoll tornen a obrir el Grec amb l'adaptació de l'opereta de Jacques Offenbach La Perritxola, convertida en una sátira del país i l'herència franquista que va aixecar polseguera.