Què en saps del Grec més enllà dels espectacles? Vols retrocedir en el temps amb nosaltres? Si ja no ets de la primera volada, potser tens present que labril del 1979 vas votar per primer cop en unes eleccions municipals i que les esquerres van guanyar lalcaldia de Barcelona. Menys probable és que ten recordis que Rafael Pradas va ser regidor de Cultura, i que Joan-Anton Benach, avui el degà de la crítica teatral catalana, era el delegat daquell primer equip que aterrava decidit a recuperar un Grec que, l'any anterior, no s'havia pogut celebrar.

Malgrat que el pressupost pel Grec era inexistent, i calia una profunda renovació de les installacions de Montjuïc, lequip de Cultura de lAjuntament no es va resignar a un segon any consecutiu sense una temporada estival de teatre i música. Sí: hi hauria Grec. Amb un pressupost que finalment no arribava als deu milions de pessetes, ledició del 1979 no hauria estat possible sense la complicitat i la collaboració entusiasta de la professió teatral.

Per acabar-ho dadobar, lorganització shi va haver de posar a corre-cuita. En prop de cinc setmanes es va muntar una programació que es va inaugurar amb l'Antígona d'Espriu dirigida per Josep Montanyès i Josep M. Sagarra, i que va revalidar els èxits dAntaviana de Dagoll Dagom i M-7 Catalonia d'Els Joglars, dues reposicions que van ser tot un encert. Possiblement, daquests espectacles, sí que ten recordis. A més, va comptar amb un especial homenatge a Alicia Alonso en la clausura a la Sala Oval del Museu Nacional dArt de Catalunya (MNAC).