Per Andreu Gomila

L'arribada de Peter Brook a Barcelona a primers dels anys 80 va ser una revolució. Els més veterans recorden perfectament aquell 'Mahabharata' al Mercat de les Flors de 1985. Els més joves el van estudiar a l'Institut del Teatre o el van llegir, simplement, perquè 'The Empty Space' i 'The Open Door' són encara avui referències teòriques indefugibles per a qualsevol artista que vulgui dedicar-se al teatre. Hem parlat amb diferents directors barcelonins que tenen espectacle a la cartellera sobre Brook, ara que porta al Grec 'Tempest Project'.

Sílvia Ferrando
Directora i dramaturga

"Posa dalt d'un escenari allò que trobis a faltar a la vida"

“Peter Brook m'acompanya des que vaig començar a estudiar i vaig llegir 'El espacio vacío'. Però hi ha una frase seva que he introduït en tots els projectes i en gairebé tot el que he fet: “Posa dalt d'un escenari allò que trobis a faltar a la vida”. Per què? Perquè quan poses això dalt d'un escenari la gent recorda que allò existeix i aleshores, potser des d'altres utopies, des d'altres imaginaris, podem utilitzar la fantasia i la imaginació com a forma de resistència al poder, o als discursos imperants, o a aquella realitat que no concorda amb nosaltres. També per plantejar altres mons possibles i més diversitat”.

Ivan Benet
Actor i director

"Llega una idea de teatre transformadora, el teatre com a camí vital, com a eina empàtica envers la diferència"

“Per a mi, la figura de Peter Brook ha suposat moltes coses, com per moltes generacions teatrals. En el meu cas, el vaig descobrir l'any 94 tan bon punt vaig entrar a l'Institut del Teatre i teníem com a material de lectura obligatòria 'La puerta abierta'. Aquell llibre va canviar la meva manera de veure el teatre, em va fascinar com comunicava els seus pensaments teòrics sobre el teatre, com els transmet al lector, com es preocupa especialment per la tècnica actoral i inocula una certa mística del nostre ofici”.
    “El 2002 vaig tenir la sort d'anar al seu teatre, al Bouffes du Nord de París, a veure 'Far Away' de la Caryl Churchill on en Julio Manrique hi va fer d'actor. Poder compartir d'alguna manera l'experiència viscuda pel Julio durant el procés de creació d'aquell espectacle del Brook, va ser per mi un privilegi. I, sobretot, les lliçons teatrals del Brook que el Julio ens ha trasmès, aquesta idea suau i exigent de fer teatre des d'una perspectiva respectuosa i col·lectiva”.
    “El seu llegat és immens, innegable, tothom n'ha extret alguna cosa, dels seus espectacles, del camí que ell ha emprès, de les seves teories teatrals. De com ha visitat els clàssics i els ha rellegit. Però el que per a mi el fa únic en el món del teatre és la llavor multicultural de les seves històries, amb repartiments que aglutinen actrius i actors de tot el món i la profunditat del treball actoral que supuren els seus espectacles. En definitiva, Peter Brook llega una idea de teatre transformadora, el teatre com a camí vital, com a eina empàtica envers la diferència. El teatre com a celebració mística del debat. Un espai buit on el temps s'atura”.

Queralt Riera
Dramaturga i directora

"Tot el teatre actual és pot referenciar a partir de la seva obra"

“Peter Brook, com a creador i pensador constant de les arts escèniques és una font d’inspiració i exemple. És un dels grans dramaturgs i teòrics que han trascendit i han deixat un llegat comú en el que molts ens reconeixem.  A mi, en particular, em va marcar la seva experiència africana, reduïnt l’espai escènic a una catifa al terra ('The Carpet Show'). No cal res més, el fet artístic és així de poderós... El seu tractament i concepció de l’espai escènic ha tingut una influència directa en mi.”.
    “Des de “The Empty Space” fins a “The Open Door”, la senzillesa i el sentit comú a les seves reflexions l’han convertit en un teòric que escriu a partir de la pràctica. És de to universal: tot el teatre actual és pot referenciar a partir de la seva obra”.

Oriol Broggi
Director

"Per crear el que ell anomena una guspira, una 'espurna de vida' que s'esdevé davant nostre, només calien alguns elements que ens la facin possible"

“Peter Brook ha estat per la meva generació un referent. Per molts, a seguir i l'hem seguit, i per d' altres, a sobreposar o no seguir, però crec que sempre un referent. Per la llibertat que aportava a l'escena, i la manera d'enfocar-la. Un referent que podia barrejar-se amb l'estètica, o només amb el tractament de les escenes dels personatges i dels actors. Jo vaig veure una 'Tempesta' seva que em va atrapar per sempre. I la seva idea de realitat a l'escena a partir de pocs elements: la realitat no calia que fos tractada de forma naturalista. Per crear el que ell anomena una guspira, una 'espurna de vida' que s'esdevé davant nostre, només calien alguns elements que ens la facin possible”.
    “Brook parla de la simplicitat de l'acte teatral, fet que és a la base que l'acció cultural pugui ser molt complexa. Simplicitat en la base de la complexitat. I simplicitat en la figura i la dimensió humana com a mesura de totes les coses”.
    “Per a mi la terra –a vegades l'anomenem sorra, però sempre parlem de terra–, la catifa i la cortina han sigut elements que m'han permès anar a buscar el meu propi llenguatge a partir de les imatges –entre d'altres–  que m'han arribat del seu teatre... El ritme. El ritme de l'actor a escena. L'elegància. La veritat i la llibertat. La trobada de cultures, materialitzades en els rostres i les parles dels actors. I la barreja de llenguatges, posats clarament a escena”.

SEGUEIX LLEGINT: No només teatre. Artistes més enllà de l'escena