Per Andreu Gomila

Pau Miró és dels pocs dramaturgs catalans que pot combinar les estrenes d'obra pròpia amb la reescriptura d'obres d'altres. En els últims temps, ha reinterpretat 'Terra baixa', 'Cyrano de Bergerac', 'Hedda Gabler', 'Dogville' i la novel·lística de Juan Marsé a 'Adiós a la infancia'. Poca broma. Aquesta temporada estrena el seu 'remake' teatral de 'Tot sobre Eva' ('Eva al desnudo') amb el títol d''Eva contra Eva'. Per a la programació del De Grec a Grec ha gosat traslladar al teatre una de les grans novel·les del segle XX, el 'Pedro Páramo' de Juan Rulfo, que dirigeix Mario Gas. Arriba ara al Romea.

LA FASCINACIÓ
“Normalment, les dramatúrgies són propostes de teatres o productores. Però aquesta, no. 'Pedro Páramo' és una novel·la que em fascina, que he llegit moltes vegades, i de tant llegir-la, vaig veure que tenia un gran potencial teatral: per la psicologia dels personatges, uns diàlegs molt sucosos, l'atmosfera... El 2015, vaig fer-ne una prova amb els meus alumnes de l'Estudi de Laura Jou. Fins a arribar aquí, al Grec, que vam aconseguir que els hereus de Rulfo ens deixessin convertir-la en obra de teatre”.

"El principal repte que tenen els actors (Pablo Derqui i Vicky Peña) és no deixar-se dur per la construcció del personatge"

JUAN PRECIADO
“Per construir l'obra he agafat el fil de Juan Preciado. Deixo clar que l'obra és la seva història, la d'un fill que torna a Comala per descobrir qui és el seu pare... Hi ha molts crítics que diuen que 'Pedro Páramo' són retalls que no lliguen del tot, però jo no hi estic d'acord”.

MONÒLEG INTERIOR
“Hi ha una història, explicada a través dels monòlegs interiors, que són molt potents. Com que es tracta d'una obra molt polifònica, el principal repte que tenen els actors (Pablo Derqui i Vicky Peña) és no deixar-se dur per la construcció del personatge: no s'han de caracteritzar en excés, ni subratllar-lo”.

FANTASMES
“Una de les feines més dures que he tingut és fer saber a l'espectador qui parla en cada moment. Perquè l'acció dramàtica passa pel viatge que emprèn Juan Preciado per descobrir, finalment, que ell també és mort: totes les veus que parlen amb ell busquen que se n'adoni”.

"Encara que sembli mentida, hi ha molt d'humor en aquesta novel·la. No ens ha de passar per alt"

HUMOR
“Encara que sembli mentida, hi ha molt d'humor en aquesta novel·la. No ens ha de passar per alt. Al final, es tracta de la història d'un noi que se'n va a Comala perquè l'hi promet a la seva mare en el llit de mort, però que no en té cap ganes d'anar-hi. Cap. Rulfo té aquest humor kafkià, beckettià, i aquesta mena de personatges que no saben per què fan el que fan... Kafka és molt asfixiant, molt angoixant, i Rulfo també, però alhora és molt terrenal”.

AUTOR/ADAPTADOR
“En els temps que corren, m'és difícil escriure alguna cosa d'autor. Oferir una mirada al que està passat em costa. Quan escric jo, sempre tinc el neguit d'exposar les coses de manera massa directa i per això busco ambigüitats en l'estructura o en el tema. Quan adapto, hi afegeixo referents meus, associacions, com a 'Eva contra Eva', que hi ha David Lynch, 'Sunset Boulevard', 'La gavina'... A 'Pedro Páramo', no”.

SEGUEIX LLEGINT: Novel·les teatrals. 11 textos que han saltat (o podrien saltar) a l'escena