Per Andreu Gomila

La relació entre la novel·la i el teatre mai no ha estat cap idil·li. Ni cosa fàcil. Durant la present temporada, hem vist 'El quadern daurat', de Doris Lessing, 'Solitud', de Víctor Català, i 'La mort i la primavera', de Mercè Rodoreda, als nostres teatres. Molts directors troben en les novel·les una llibertat que no els ofereixen els textos teatrals, ja que es tracta de passar a l'altra banda del mirall, deixar enrere cànons i cotilles. Aquestes són algunes de les novel·les que, en els últims anys, més furor han fet en el món del teatre occidental.

1. 'Vernon Subutex 1', de Virginie Despentes – Sembra Llibres
La famosa trilogia de la pensadora francesa Virginie Despentes ha causat entusiasme a mitja Europa. Si no fos pel coronavirus, Thomas Ostermeier n'hauria estrenat el 8 de maig a la Schaubühne berlinesa la primera part. Amb el títol de 'Das leben des Vernon Subutex 1',  comença amb Alex Bleach, una vella glòria del rock francès, mort en una habitació d'hotel. Despentes, a través del seu àlter ego, Vernon Subutex, hi radiografia la caiguda de l'estat del benestar a Europa, dels anys 80 ençà.

2. 'Les ones', de Virginia Woolf – Temeraria
El 2006, la britànica Katie Mitchell, la dona que ens va deixar bocabadats al Grec 2018 amb 'Ombra (parla Eurídice), va fer un tomb bestial a la seva carrera gràcies a l'adaptació de la novel·la de Virginia Woolf, segurament un dels textos més emblemàtics del segle XX. Són sis llargs monòlegs de cadascun dels personatges que habiten l'obra (Bernard, Susan, Rhoda, Neville, Jinny i Louis), amb un setè absent i breus interludis on arribarem a sentir com repiquen les onades que moren a la costa.

3. 'La calera', de Thomas Bernhard - Alianza
El director polonès Krystian Lupa va portar a Temporada Alta, el 2007, una versió d'aquesta novel·la on Thomas Bernhard ens tanca dins una habitació amb un home gran, mig boig, que s'enfronta al seu  fracàs vital. Lupa, com sempre, va interpretar Bernhard portant fins a les últimes conseqüències l'èpica autodestructiva del gran autor austríac.

4. 'El dolor', de Marguerite Duras – LaBreu Edicions
No cal gaire cosa per vestir aquest text escruixidor de l'autora francesa. Al 2008, a Temporada Alta, l'inoblidable Patrice Chéreau va col·locar l'actriu Dominique Blanc asseguda en una cadira envoltada de paper. El 2019, Lurdes Barba va fer construir una estranya estança al TNC per acompanyar el trasbals d'Ariadna Gil, que espera notícies del seu amor, al final de la Segona Guerra Mundial, quan no sap si és viu o mort.

5. 'La mort a Venècia', de Thomas Mann – Proa
La novel·la de Thomas Mann sembla escrita per als nostres dies. Ivo Van Hove, un precursor, va estrenar-ne una versió musical la primavera passada a Amsterdam, en la qual desdobla el personatge principal en dos: el mateix Mann i la seva criatura Gustav von Aschenbach. L'un no vol ser l'altre, aquell vell  que s'enamora del jove Tadzio enmig d'una epidèmia de còlera a Venècia. La música de l'espectacle és del jove talent nord-americà Nico Muhly.

6. 'Mao II' / 'Els jugadors' / 'Els noms', de Don DeLillo – Seix Barral
El francès Julien Gosselin, que ja s'ha atrevit amb Roberto Bolaño i Michel Houellebecq, s'ha introduït en el món del narrador nord-americà Don DeLillo amb una trilogia al voltant de tres novel·les de joventut i que parlen de terrorisme, somnis perduts i utopies realitzables. Va estrenar l'espectacle al Festival d'Avinyó 2018 i encara està de gira per França.
Gosselin)

7. 'El buda dels suburbis', de Hanif Kureishi – Columna
La primera gran novel·la del narrador britànic Hanif Kureishi no ha estat portada mai al teatre, però sí en tenim una mini sèrie de la BBC, amb música de David Bowie. Curiosament, a més, parla molt del món de la faràndula londinenc dels anys 70, ja que el seu protagonista, Karim, troba en el teatre el refugi perfecte per sortir del gueto.

8. 'El castell', de Franz Kafka – Club Editor
A Catalunya hem vist versions d''El procés' i de 'La metamorfosi', però mai d''El castell', un altres grans textos inacabats de Kafka. Club Editor acaba de publicar la primera traducció 'fiable' al català de la novel·la, una història on l'agrimensor K fa tots els possibles per accedir a un castell. Li han encomanat una feina, però ningú no en sap res. Ningú no el coneix.

9. 'Farándula', de Marta Sanz – Anagrama
Aquesta novel·la va guanyar el premi Herralde el 2015 i és per a molts la millor novel·la de la madrilenya Marta Sanz. Parla de dues actrius, Valeria Falcón, una dona de mitjana edat que cada dijous visita una vella glòria del teatre, Ana Urrutia. I d'una tercera, Natalia de Miguel. Tres generacions d'intèrprets posades cara a cara.

10. 'Pedro Páramo', de Juan Rulfo - Cátedra
Pau Miró ha enllestit una versió de la gran novel·la de Juan Rulfo, una de les més determinants de la literatura llatinoamericana del segle XX que esperem que s'estreni aviat. És la història de Juan Preciado que promet a la seva mare, en el llit de mort, tornar a Comala per reclamar al seu pare el que no els va donar. Enmig, somnis, veus fantasmals, i un narrador que podria ser el mateix Pedro Páramo.

11. 'El mar', de Blai Bonet – Club Editor
Agustí Villaronga va portar al cinema la gran novel·la de l'autor mallorquí Blai Bonet, en la qual narra la història de dos nois que, en plena postguerra, intenten sobreviure a la tuberculosi en un sanatori. La descoberta del sexe, el fervor religiós i el passat bèl·lic marquen les vides d'Andreu Ramallo i Manuel Tur, dos dels grans personatges de la literatura catalana del segle XX.

SEGUEIX LLEGINT: Entrevista al novel·lista mexicà Juan Pablo Villalobos