Per Andreu Gomila

El Grec, com a festival, ofereix nits úniques. Però l’esdeveniment barceloní no mor quan s’acaba l’última funció de l’últim espectacle de la seva programació, sinó que s’allarga durant la temporada a diferents teatres de mig Europa, gràcies a la seva funció de coproductor. Són moltes les obres que s’hi estrenen que tornen a pujar a l’escenari, i no només a Barcelona. Aquestes són les que podem tornar a veure o recuperar aviat, a la ciutat o arreu.

1. Fàtima
Teatre Lliure (fins al 23 d’octubre)
L’excel·lent obra de Jordi Prat i Coll explica la història d’una noia que inicia un camí sense retorn, un personatge tan capaç de viure certa idea de miracle com d’endinsar-se en els inferns del nostre temps sense sortir de Ciutat Vella. Els carrers del Raval són l’escenari d’una reflexió sobre la innocència i la vanitat del nostre món, en la qual no falta la poesia ni un cert caràcter oníric.

2. Safo
Teatros del Canal (Madrid, fins al 9 d’octubre), Teatro Arriaga (Bilbao, 10 de desembre)
El debut teatral de Cristina Rosenvinge, ben acompanyada per la direcció de Marta Pazos, és un poema visual, musical i escènic que recorre l’univers de la gran poeta de Lesbos, venerada i enigmàtica, que va compondre més de deu mil versos, dels quals gairebé no ens han arribat poemes complets.

3. Negatius
Sala Flyhard (fins al 10 d’octubre)
Escrita per Sílvia Navarro, és una obra que aborda la figura de Robert Capa des d’una perspectiva de ficció. La trama repassa els fets més rellevants dels fotoreporters de guerra Gerta Pohorylle i Endre Ernö Friedman (creadors del pseudònim R. C.) i també porta a debat com ha canviat la concepció d’aquestes figures amb el pas del temps.

4. Seises
Fira Mediterrània de Manresa (7 d’octubre), Conde Duque (Madrid, del 19 al 22 d’octubre)
Aquesta peça d’Israel Galván està impregnada dels seus trets estilístics, però va a la recerca de l’espontaneïtat i la innocència del moviment a partir d’aquesta fascinació de la seva infància. A Manresa, com al Grec, l’acompanyen el cor de veus blanques de l’Escolania de Montserrat.

5. El burlador de Sevilla
Teatro Clásico (Madrid, fins al 13 de novembre)
Xavier Albertí ha remuntat el clàssic atribuït a Tirso de Molina amb una mirada contemporània, tot col·locant-lo al mateix nivell que Molière, Goldoni o Da Ponte, alguns dramaturgs i autors de llibrets d’òpera que van quedar fascinats per la figura de Don Juan, una de les grans aportacions de l’imaginari castellà a la cultura europea, amb permís de Don Quixot.

6. Paraíso perdido
Teatre Romea (a partir del 26 d’octubre) i Teatro María Guerrero (Madrid, del 5 de maig al 18 de juny de 2023)
Amb direcció d’Andrés Lima i dramatúrgia d’Helena Tornero, aquest 'Paraíso perdido', a més d’un homenatge a la bellesa de les paraules de John Milton des d’una mirada contemporània, també és un homenatge a l’ofici del comediant, tantes vegades demonitzat per la seva fascinant capacitat de transformació i de transgressió. Al Romea, farà el salt de l’escenari a l’aire lliure a la sala.

7. Una imagen interior
Torí (octubre del 2022), Cergy (octubre del 2022), Temporada Alta (novembre del 2022), La Villette (París, desembre del 2022), Conde Duque (Madrid, març del 2023), Sevilla (març del 2023), Porto (març del 2023).
En un espai que podria ser un museu, un supermercat o una cova, el públic emprèn una fugida poètica del món exterior i de les imatges i les ficcions que ens controlen. El Conde de Torrefiel ha fet, en aquest espectacle, un pas de gegant per consolidar-se com una de les companyies d’avantguarda més cobejades d’Europa.

8. Immunitat
Teatre Principal de Palma (28 d’octubre)
En aquesta obra de Jordi Casanovas, sis persones que no es coneixen entre elles són convocades a participar en un mostreig demogràfic per millorar la gestió de futures crisis. Les reuneixen en una sala sense poder mantenir contacte amb el món exterior.

9. Aspecte global d’una qüestió
Teatro de la Abadía (Madrid, 18 i 19 de novembre)
Com s’estructura la relació entre els grans esdeveniments i els fets més petits i aparentment intranscendents? Ho investiga aquest espectacle de la companyia Atresbandes, que convida els espectadors a aplicar el que anomenen “la paciència del voyeur” per tal de mirar-se des de la butaca un seguit de situacions quotidianes superposades que acabaran revelant el diàleg amb un gran esdeveniment.

10. El missioner
Fundació Joan Brossa (del 18 de gener al 5 de febrer de 2023)
Amb música en directe, text, moviment i projeccions, l’obra de la companyia La Virgueria reflexiona des de la ironia sobre els valors i entramats de la indústria musical, per prendre’n consciència i desconstruir-los.

11. Grandíssima Illusione
Conde Duque (Madrid, 27 i 28 de gener de 2023)
De convencions i les seves fronteres va aquest joc metateatral de Cris Blanco, que segueix amb la seva línia de recerca, barrejant les velles lleis de l’escena amb les prerrogatives de la ciència-ficció i aprofundint en la combinació de gèneres, formats i disciplines.

12. Desbordes
Mercat de les Flors (del 23 al 25 de febrer de 2023)
Aquesta peça d’Amaranta Velarde investiga, a través de l’estètica camp i el moviment dels anys vuitanta New Romantics, els conceptes de desbordament i contenció amb relació a l’estètica escènica, la corporalitat i el llenguatge coreogràfic. Indaga en la necessitat de cercar estats alterats de consciència i la producció d’identitats alternes com a via d’escapament dels límits quotidians i el buit.

13. Els ossos de Montaigne
Fundació Joan Brossa (del 24 de maig a l’11 de juny de 2023)
Els silencis són una part essencial de la música, de la mateixa manera que les pauses ho són de la vida. Aquest muntatge, dirigit per Glòria Balañà, vol reflexionar sobre el temps que s’atura bruscament, a partir d’escrits de diferents pensadors.

SEGUEIX LLEGINT: Els millors espectacles del Grec 2022, segons els crítics