Per Andreu Gomila

El públic de Barcelona encara té fresca en la memòria la Yerma que María Hervás va interpretar al Teatre Lliure. El seu personatge va ser dels que deixen empremta. La popular actriu madrilenya és, sens dubte, una de les millors de la seva generació. I és capaç d’assumir reptes com el d’aquest Grec 2024, en el qual estarà 24 hores sobre l’escenari donant vida a Virginia, que les directores Anna Breckon i Nat Randall han transformat en un flux de 24 hores per a una sola actriu sota el títol de 'The second woman'. Hervás començarà la funció a les 6 de la tarda del 6 de juliol i l’acabarà l’endemà a la mateixa hora.

Quin és el repte principal de fer 'The second woman'?
Crec que és un desafiament únic per al meu cos, la meva alerta actoral, els meus recursos escènics… No hi ha gaires possibilitats de posar-se a prova, una mateixa, d’aquesta manera, ni d’experimentar com es reacciona davant de cent companys diferents amb els quals mai no has assajat i que majoritàriament no són professionals. Una de les meves preocupacions principals és mantenir el públic enganxat a aquest laboratori.

Vas dir que sí de seguida quan t’ho van proposar?
En realitat, vaig trobar jo el projecte i l’hi vaig proposar a en Domènech, de Bitò Produccions, amb qui feia temps que volia treballar. Sabia que era molt difícil finançar una bogeria d’aquesta magnitud, però, per casualitats de la vida, Cesc Casadesús, director del Grec, va trucar la mateixa tarda a en Domènech: volia muntar 'The second woman' i que ell ho coproduís. Ens va semblar una picada d’ullet del destí.

Què sents durant els assajos? Com canviarà l’escena quan cada vegada tinguis un home diferent al davant?
En els assajos, a part de treballar amb un company actor amb el qual hem provat opcions diferents, també hi han intervingut homes desconeguts, no professionals, per anar testant l’experiència. Les directores, l’Anna i la Nat, són molt exigents i detallistes; saben bé el que volen i ha estat un repte entendre la barreja de llenguatges en què es mou la peça. Té un fons d’experiment sociològic centrat en les relacions de poder, però també d’exercici expressionista, d’assaig sobre els vincles, de teoria de gènere… És una escena aparentment senzilla que abasta moltes dimensions de significat, sobretot a través de la repetició.

Creus que hauràs de fer servir tot el que has après com a actriu fins ara?
Ni tan sols sabria dir-te què significa aquest “tot”. Crec que, com en qualsevol art, al final tot consisteix a estar proveït de la màxima quantitat d’eines possibles no tant per fer-les servir totes, sinó per saber quina et cal fer servir. El mestratge consisteix en això. Les directores insisteixen molt que jo no proposi les accions, sinó que em limiti a respondre a les propostes d’ells.

"Serà el públic, veient com vaig reaccionant a les diverses propostes, qui extregui uns possibles trets de caràcter de la Virginia i no a l’inrevés"

Has vist alguna funció de 'The second woman' feta en altres ciutats?
He vist algun vídeo promocional, però no gaire cosa més.

La Virginia, s’assembla a res que hagis fet abans, a algun personatge?
Et diria que no. A més, no estem creant un personatge ni definint una manera de ser de la Virginia. D’altra banda, crec que la construcció del “jo” s’acosta més a això. És a dir, serà el públic, veient com vaig reaccionant a les diverses propostes, qui extregui uns possibles trets de caràcter de la Virginia i no a l’inrevés. Crec que fins que no passin les 24 hores ni tan sols jo puc dir-vos com és aquest personatge.

T’agrada Cassavetes?
M’encanta com dirigia els actors, com d’orgàniques són les seves escenes, la veritat en els seus rostres, les accions quotidianes que reflecteixen. Cassavetes era un boig de la veritat, entesa com la representació més fidel possible del comportament humà. I això demana molt d’assaig, molta observació i molt de compromís actoral. No és tan normal, ara per ara, trobar directors que posin el focus en això.  Tinc la sensació que tendim més a l’efectisme, a la solució ràpida, al fingiment. Aquella època va ser daurada pel que fa al respecte per l’art de la interpretació, i és part del que va fer que m’hi dediqués.

Quina altra pel·lícula seva faries?
Mentre estudiava interpretació, recordo haver vist, per primera vegada, una pel·lícula de Cassavetes. Va ser 'A woman under the influence', i immediatament Gena Rowlands es va convertir en una de les meves actrius favorites. Vaig tenir el cartell de la pel·li durant molts anys penjat a la meva paret. M’inspira molt.

SEGUEIX LLEGINT: Grec i Avinyó: dos festivals amics i set produccions