Per Teresa Ferré

El gener de 1936, quan Margarida Xirgu ja era l’ama i senyora de l’escena d’arreu d’Espanya i una estrella reconeguda internacionalment, emprenia gira cap a Llatinoamèrica després d’haver estrenat 'Doña Rosita la soltera' de Federico García Lorca el desembre anterior a Barcelona amb èxit aclaparador. Era la quarta vegada que l’actriu visitava el continent, on havia debutat el 1913.

La gira començà a ritme frenètic. El dia 14 de febrer la Compañía Dramàtica Española Margarita Xirgu, amb direcció artística de Cipriano Rivas Cheriff, debutà al Teatro Principal de la Comedia de l’Havana amb 'La dama boba' i el 2 d’abril ho feia al Teatro Nacional de la capital cubana. El repertori, marca de la casa, era una barreja de dramaturgs contemporanis i consagrats a més de teatre universal i clàssic espanyol. A Cuba oferí obres de Lorca, Alejandro Casona, Jacinto Benavente, Georg Kaise, Luigi Pirandello i Lope de Vega en una cartellera que canviava constantment al ritme de tres funcions diàries.

Mentre assaboria l’èxit i els elogis de la crítica, Xirgu va patir la primera devastació personal: Josep Arnall, el seu marit, moria el 23 de març. Sense esma, va suspendre les funcions momentàniament, fins que va reaccionar i tornà a l’escenari per refugiar-se i també per la responsabilitat davant una companyia de trenta persones. El següent país en gira fou Mèxic. Abans d’arribar a la capital la companyia interpretà 'Fuente Ovejuna' en algunes ciutats i el 18 d’abril Xirgu estrenà 'Yerma' al Teatro Bellas Artes de Mèxic DF.

Ella esperava l'arribada de Lorca a Mèxic. Però s’interposà el cop d’estat feixista i el 18 d’agost el poeta fou assassinat

El director artístic de la companyia havia decidit tornar a Espanya després del triomf del Front Popular i l’actriu continuà amb els compromisos professionals, estrenant per primer cop a Amèrica 'Nuestra Natacha' el 12 de juny al Teatro Arbeu de Ciutat de Mèxic i esperant l’arribada de García Lorca per gaudir de les representacions de la seva obra. Però s’interposà el cop d’estat feixista i el 18 d’agost  el poeta fou assassinat. Nou cop de dolor per a l’actriu que cercà consol a l’escenari, on sempre recordà i reivindicà el seu amic.

Després de les funcions mexicanes, la companyia continuà triomfant a Colòmbia, Perú i Xile i emprengué rumb a l’Argentina on el 4 de maig de 1937 estrenà 'Doña Rosita la soltera' al Teatro Odeón, el mateix del seu debut llatinoamericà de 1913. En aquell context Xirgu era símbol de llibertat i defensa de la República i hagué de patir els intents de boicot dels partidaris franquistes a l’Argentina, que van trobar en l’actriu Lola Membrives la seva abanderada. Aquells mesos la companyia també visità Montevideo i tornà a l’Argentina en gira interior i posteriorment a Buenos Aires per finalitzar l’any estrenant 'Cantata a la memoria de García Lorca' d’Alfonso Reyes, on totes les actrius, amb Xirgu al capdavant, van lluir de dol rigorós.

Xirgu sempre es va mantenir fidel al govern republicà lleialment constituït en declaracions públiques i signant manifestos, i mai renuncià a la seva catalanitat

L’impuls immediat era tornar a casa. Ho comunicà via telegrama al Consejo Central del Teatro, la resposta del qual la convidava a desistir i se li recalcava que els seus èxits no eren només artístics sinó que era “representante de la España que lucha por su integridad.” Xirgu no milità mai a cap partit polític, però sempre es va mantenir fidel al govern republicà lleialment constituït en declaracions públiques i signant manifestos, i mai renuncià a la seva catalanitat ni a l’amor que sentia per la seva cultura i llengua materna. També organitzà funcions benèfiques per a nens que patien la guerra i va fer donatius per a les víctimes del feixisme.

A principis de 1938 va protagonitzar la versió cinematogràfica de 'Bodas de sangre' dirigida per l’argentí Edmundo Guibourg i un cop finalitzat el rodatge reaparegué al Teatro Odeón amb 'Fuenteovejuna', 'La malquerida' i 'Prohibido suicidarse en primavera', entre d'altres. L’activitat teatral de la companyia era incessant i a més de representar les obres de Lorca constantment, no deixà en cap moment de fer la seva aportació a l’hora de decidir el repertori. Així, al Teatro Smart de Buenos Aires, hi representà per primer cop, entre altres, obres com 'Intermezzo' de Jean Giraudoux, 'Angélica' de Léo Ferrero o 'Hamlet' amb una versió de María Lejárraga.

La desfeta republicana i l’inici de la II Guerra Mundial, a més de la posterior repressió franquista contra la seva persona, van transformar la gira brillant en exili sense retorn. El 1939 s’instal·là a Xile i s’allunyà temporalment dels escenaris. Dos anys més tard es casà amb Miquel Ortín, actor i administrador de la companyia amb qui es coneixien i havien treballat des del 1908.

Treballà a cavall entre Santiago de Xile, Montevideo i Buenos Aires fins convertir-se en referent de la història teatral de les tres repúbliques

Aquell 1941 encetà una nova faceta, la de docent, en fundar l’Escuela de Arte Dramático del Teatro Municipal de Santiago de Xile. A recer de l’escola també dirigí i interpretà autors clàssics universals i contemporanis xilens. L’activitat de l’artista durant la dècada dels 40 fou infatigable: treballà a cavall entre Santiago de Xile, Montevideo i Buenos Aires fins convertir-se en referent de la història teatral de les tres repúbliques. Fidel a la seva manera d’entendre l’escena, Xirgu seguia renovant repertori amb títols, intèrprets i autors autòctons.

Entre la seva intensa activitat cal esmentar la col·laboració amb el teatre SODRE de Montevideo on el 6 d’agost de 1943 representà la 'Numancia' de Cervantes-Alberti que s'havia estrenat en plena guerra  a Madrid. En les diverses temporades que va fer en aquest teatre, a més de clàssics universals i obres de Lorca, hi representà autors uruguaians com Justino Zavala i Jules Superville. A Santiago de Xile debutà al Teatro Municipal amb 'Mariana Pineda' el 5 de maig de 1944 i la setmana següent estrenà 'El embusterio en su enredo' de l'exiliat andalús José Ricardo Morales.

A Buenos Aires, a més de les peces lorquianes, estrenà quatre textos que la crítica aplaudí de manera especial i marcaren una fita més en una carrera basada en la qualitat i l’esforç. Durant el 1944 s’estrenaren 'El adefesio', de Rafael Alberti, i 'La dama del alba', d'Alejandro Casona; i el 8 de març de 1945, 'La Casa de Bernarda Alba', l’obra pòstuma que el poeta li havia escrit expressament. Quatre anys més tard, la seva trajectòria va fer un gir inesperat. El 27 de maig presentà 'El malentendido' d’Albert Camus, l’obra fou prohibida pel govern de Perón i la policia clausurà el teatre. La Xirgu, sense dubtar-ho, va desfer la companyia i se’n tornà a Santiago de Xile decebuda i plantejant-se fins i tot deixar el teatre.

El 1949 s'instal·la a Montevideo per revolucionar per sempre més el panorama escènic del país com a docent, directora i intèrpret

Per sort el mateix 1949 fou convidada des de l’Uruguai per dirigir la recent creada Escuela Municipal de Arte Dramático (EMAD) i la Comedia Nacional, fundada dos anys abans. Xirgu revolucionà per sempre més el panorama escènic del país com a docent, directora i intèrpret. De les tres facetes, la més novedosa i segurament desconeguda és la de la docència.

L’accés a l’escola que actualment porta el seu nom era per prova d’admissió, les places limitades i el pla d’estudis tenia un preparatori i tres cursos. Dels 19 professors, Xirgu feia les classes d’art escènic de segon i tercer curs. La seva aspiració com a directora del centre era oferir una formació integral des d’un punt de vista intel·lectual ampli, que no fos específicament restringit al teatre. Del seu mestratge van sorgir-ne intèrprets tan importants com Estela Castro, Juan Jones, Dumas Lerena, Estela Medina, Orlando Tocce i molts altres.

A més de la pràctica escènica i la tècnica i passió pel vers, aconsellava els alumnes que tinguessin en compte l’època on transcorria l’obra. També, com arreu on havia treballat, insistia que calia valorar els textos i els dramaturgs autòctons i que tots els gèneres eren dignes de ser portats a escena.. A banda del curs, Xirgu programava als alumnes lectures dramatitzades i convidava personalitats del món de l'escena internacional a fer conferències i cursos especialitzats.

En paral·lel a l’activitat acadèmica l’actriu dirigia els espectacles de la Comedia Nacional. Xirgu celebrà els cinquanta anys a l’escenari el 1956 coincidint amb el centenari del Teatro Solís i la desena temporada de la Comedia Nacional. La plenitud professional i vital, però, no era completa, ja que les ganes de tornar a Catalunya cada cop eren més grans i no era possible. A més, el gener de 1957 dimití de l’EMAD en solidaritat amb la Comissió de Teatres Municipals, l’òrgan que l’havia contractada, que veia amenaçada la seva independència del poder polític.

Lluny de retirar-se, l’actriu continuà treballant durant una dècada més sobretot a l’Argentina, Uruguai, Xile i Mèxic. Aquella gira començada el gener de 1936 no tenia fi i l’exili esdevingué perpetu, ja que el 1969 La Xirgu va morir a Montevideo sense haver pogut complir el somni d’abraçar de nou la seva família.