Per Andreu Gomila

Taylor Mac és, segons la crítica nord-americana, un dels grans fenòmens teatrals de l'última dècada, gràcies, sobretot, a l'espectacle 'A 24-Decade History of Popular Music', un xou on explica la història dels EUA des d'un punt de vista alternatiu, 'queer', i a partir de les cançons de cada època.  Barcelona serà serà la primera ciutat de parla no anglesa on fa parada i fonda, i també el primer lloc on fa el xou en format abreujat, en poc més de dues hores. Abans, ha actuat pertot arreu : als EUA, al Town Hall, al Lincoln Center, al Celebrate Brooklyn de Nova York, al Kennedy Center de Washington, a l'Ace Theater de Los Angeles, a l'Steppenwolf Theatre de Chicago; a Londres, al Public Theatre, al Hackney Empire i al Barbican; a Austràlia, ,  a la Sydney Opera House i al Melbourne Festival; a Suècia, al Sodra Theatern d'Estocolm...

1. DE CALIFÒRNIA A NOVA YORK
Taylor Mac Bowyer, que és el seu nom complet, va néixer a Laguna Beach (àrea metropolitana de Los Angeles) el 1973, fill d'una mare que regentava una escola d'art. No diu pestes de la seva educació, però l'espectacle que veurem al Grec és, en certa manera, una resposta: “Jo vaig néixer el 1973 –afirma– i vaig anar a l'escola pública, a San Francisco. I mai, mai, se'm va parlar de cap homosexual a classe. Bé, al pati sí que se'n parlava, a crits. Tanmateix, fent l'espectacle em vaig adonar que no en sabem res, de la nostra història, sempre explicada de la mateixa manera. I jo només he mirat enrere i he mirat què hi podia trobar”. El 1994 va decidir anar a estudiar teatre a Nova York.

2. AUTOR I ACTOR
A Nova York, Taylor Mac va engegar una carrera meteòrica tant davant com darrere l'escenari, com a actor i dramaturg. En el tombant de segle, va publicar ' The Hot Month' (1999), 'The Levee' (2000), i 'The Face of Liberalism' (2003). Amb  'A 24-Decade History of Popular Music' va ser finalista del Pulitzer de teatre. Poca broma. Com a dramaturg, ha estrenat una quinzena d'obres. És el dramaturg resident del Here Arts Center de Nova York.

3. SHAKESPEARE
L'artista, per sobre de tot, es considera un actor shakespearià a qui li encanta com sona el vers elisabetià. 'Gary', de fet, l'obra que ha estrenat a Broadway, és una seqüela de 'Titus Andrònic', que comença quan el bany de sang ha acabat”. M'encanten els seus bojos -diu-, els pallassos, aquests personatges que només tenen 30 línies i són boníssims. M'encanten aquests amants de Shakespeare que es maten d'amor entre ells”. Seria molt divertit un cara a cara entre Taylor Mac i Harold Bloom, ja que l'actor creu que s'hauria de refer el cànon. Prefereix 'Molt soroll per no res' a 'Hamlet', 'Nit de reis' a 'El Rei Lear'. Entre les obres que ha fet, destaquen el paper de Puck a 'Somni d'una nit d'estiu' i el de  Shen Teh/Shui Ta  a'La bona persona de Sezuan', de Brecht .

4. 'judy'
Durant molts anys, a Taylor Mac li van penjar la llufa que era una mescla de Ziggy Stardust i Tiny Tim (músic folk nord-americà) i va arribar a fotre-se'n en un xou anomenat 'Ziggy Stardust Meets Tiny Tim Songbook'. Aleshores, va decidir adoptar el pronom de gènere 'judy'. Ja no hem de dir ella diu o ell diu, sinó judy diu. És tot un homenatge a Judy Garland. I una manera de trencar les barreres de gènere.

5. POLÍTICA
'A 24-Decade History of Popular Music' és, segons ens explica judy, una reacció a l'extrema dreta. El va crear el 2012 i en aquella època Donald Trump encara no estava de moda, sinó el Tea Party. “Tot aquest moviment que ara representa Trump ve de molt enrere: ell no ha creat aquesta paranoia ni el tribalisme”, afirma. Taylor Mac, com molts artistes, s'ha posicionat políticament. I judy, de fet, es va fer famós arreu dels EUA en una aparició al 'late show' de Stephen Colbert a la CBS, en la qual va entornar el 'People Have the Power' de Patti Smith.

6. ACTIVISME
“Crec en l'activisme, que pots canviar el parer de la gent pel camí”, diu judy. Tanmateix,  quan algú li comenta que aquesta nit li ha canviat la vida, sap que “està fent servir una hipèrbole per dir que s'ho ha passat molt bé”. “Sé que aquest espectacle pot canviar la vida d'algú: com que el públic balla, t'ho passes bé, potser coneixes algú i t'hi acabes casant. Això ha passat unes quantes vegades! Si puc inspirar algú, ja en tinc prou”, afegeix Taylor Mac.