Per Andreu Gomila

Des que van estrenar 'AÜC' al Grec 2017, Les Impuxibles (Clara Peya i Ariadna Peya) s'han convertit en un referent de l'escena contemporània catalana. Entenen l'art com una eina de transformació social i sempre busquen col·laboradores que els ajudin a expandir un llenguatge que ja és reconeixible per a la majoria d'espectadors. Porten ja una desena d'espectacles damunt les espatlles. 'FAM', la peça que estrenen al Grec 2021, ha despertat moltes expectatives. Ariadna Peya, la ballarina i coreògrafa de la companyia, ens en dona alguns detalls.

1. El càsting
A 'FAM', Les Impuxibles repeteixen alguns noms, però hi entren noves artistes, com Kathy Sey (integrant de The Sey Sisters), la ballarina Helena Gispert, l’actriu Sandra Pujol, i la ballarina, coreògrafa, fotògrafa i artista visual autodidacta Laila White. Amb les Peya són les que estan en escena. Darrere hi tenim l’escenògrafa Judit Colomer i la dramaturga María Velasco. “Tothom entra en moments diferents del procés d'investigació —afirma Peya—. Amb la María Velasco ja hi vam treballar a 'Suite TOC núm. 6' i ens en vam enamorar, per la seva manera d'escriure, pel compromís, perquè escriu des de la ferida, la vulnerabilitat, des d'un lloc molt cañero. Amb la Kathy Sey fa temps que hi col·laborem”.

"Hi ha una sèrie de temes que volem tractar, visibilitzar, perquè totes estiguem còmodes en l'entorn hostil en què vivim"

2. L'espectacle
“És una reflexió sobre el cos com a problema carregat de prejudicis, d'estigmes, de pressions, que fan que encaixis o no en el món. Només el 5% dels cossos està representat. Alhora, el cos també és la solució, ja que és l'últim reducte, l'últim que ens queda, l'últim reducte de plaer. Quan ets a la presó, per exemple, l'últim recurs que tens és fer una vaga de fam. I a mi, com a ballarina, és el que em fa ballar”.

3. Síntesi
“'FAM' pot ser una síntesi del que hem fet fins ara o una continuació. Hi ha una sèrie de temes que volem tractar, visibilitzar, perquè totes estiguem còmodes en l'entorn hostil en què vivim”.

"No volem imposar una manera de veure les coses, dir 'això és així'"

4. Treball
“Sempre comencem amb un treball llarg de documentació i parlem amb persones de les quals ens interessa el punt de vista. A 'FAM', per exemple, ha estat molt important parlar amb Teo Pardo, un activista trans. O amb Elena Prous, activista anti-dis/capacitistes. Ens nodrim del que ens diuen i destriem el material per saber la mirada que volem abocar i hi afegim les nostres pròpies vivències. De cop, més tard, apareix una cançó, un concepte, un text de la María Velasco. Per fer les coreografies, em baso en moltes coses, des de sensacions pròpies quan miro una foto, una pintura, a coses que he vist. Aquí, com que hem jugat amb la idea de 'rèquiem', les processons de setmana santa del catolicisme són importants”.

5. Procés
“El tema del cos és tan gran que necessites molt de temps perquè les coses vagin calant. A Temporada Alta, per exemple, vam poder provar molts materials. I així tot va agafant profunditat. Volem que tothom se senti inclòs, que ningú se senti malament. No volem imposar una manera de veure les coses, dir 'això és així'”.

SEGUEIX LLEGINT: Grans companyies, grans autors. Els altres clàssics del Grec 2021