Per Andreu Gomila

Els museus, no només de Barcelona, fa anys que alberguen espectacles escènics. I no sols com a escenaris, sinó com a espais on el teatre, la dansa i la circ troben indrets per expandir-se i dialogar amb les arts plàstiques. Els espectadors segur que recorden algunes intervencions memorables com la de Boris Charmatz al MACBA, la de Quim Bigas a la Fundació Miró, la de Xavier Le Roy a la Fundació Tàpies o el 'Sonoma' de La Veronal que es va estrenar al MNAC durant el Grec 2020. Al Grec 2021, els museus de la ciutat acullen moltes propostes on es podrà comprovar l'excel·lent relació entre les arts escèniques i els espais expositius.

Urban Nature (CCCB)
L'exposició/obra porta un subtítol força esclaridor: “Una pel·lícula transitable de Rimini Protokoll”. I és que el trio alemany format per Helgard Haug, Stefan Kaegi i Daniel Wetzel ha creat un espectacle total al CCCB, seguint fil per randa l'ideari que els ha convertit en una de les grans companyies europees del segle XXI: fer teatre sense actors i amb el públic com a “soci” principal. Els espectadors s'introdueixen en la maqueta d'una ciutat i, guiats, coneixeran set històries de set barcelonins, des d'una dona que viu al carrer a una gran inversora de capital. Durant una hora, els visitants descobriran qui són i què amaga el lloc on viuen.

Guilty Landscapes (MNAC)
L'artista neerlandès Dries Verhoeven vol que l'espectador es plantegi el seu paper davant del dolor dels altres, que diria Susan Sontag. En el que sembla un vídeo enregistrat en una zona conflictiva (Homs, Port-au-Prince, Hangzhou, Pattaya) esdevé una connexió en temps real. Mentre el visitant del museu es mou, la persona que es troba a la pantalla li fa de mirall sense emetre cap judici moral. Verhoeven busca qüestionar l'actitud de qui mira.

Guilty Landscapes - Dries Verhoeven (compilation, all episodes) from Dries Verhoeven on Vimeo.

iBall (MACBA)
Arran del confinament de la primavera de 2020, el 'performer', coreògraf i artista plàstic sud-africà resident a França Steven Cohen va decidir revisar 'iBall', una peça estrenada el 2015 durant la qual s'introdueix en una gran bola transparent i interactua amb el públic. Ens parla de la solitud i de mantenir-se connectat, cap cosa de les quals s'assoleix fàcilment. Aquí tot depèn de l'espectador, de com d'actiu vulgui estar. Si vol participar, mantindrà un intercanvi amb el 'performer'. Tots dos, artista i espectador, s'han de posar d'acord en la manera de relacionar-se i així Cohen vol reinventar els mitjans de transmissió, comunicació i intercanvi.

Ultraficción nr. 2 / Los buenos modales (MACBA)
El Conde de Torrefiel està ficat de ple en el procés de creació de la seva pròxima peça, que s'estrenarà a Viena el 2022 i que encara no té títol.  Han plantejat quatre 'ultraficcions' amb l'objectiu de portar la ficció a tal punt que es converteixi en realitat, “una cosa tan fictícia, tan falsa, tan artificial, que fins i tot compon la realitat, i la forja, i la tanca”, segons Pablo Gisbert. 'Ultraficción nr. 2' serà la més abstracta de les quatre, ja que només és acció, moviment i soroll. Tot, a través d'una infraestructura tècnica formada per dispositius de so instal·lats en l’espai i en el cos dels intèrprets.

SEGUEIX LLEGINT: Qui és Brett Bailey? 9 claus per capbussar-se en 'Samsó'