Pepa Plana és una pallassa. I diuen que de les millors d'Europa. Ella serà una de les protagonistes de l'apartat de circ del Grec 2016 amb Paradís pintat. En canvi, Alexander Vantournhout no té gens de gràcia i no és que no llueixi un nas vermell sinó que s'estarà nu (tan sols amb unes sabates de plataforma i uns guants de boxa) durant l'hora que dura el seu espectacle, Aneckxander; però aquest muntatge també s'enquadra en l'apartat de circ del festival. Són els dos extrems i en el seu interior Guadual i Circus Klezmer també hi trobaran el seu espai; Paradís pintat i Aneckxander són dos dels molts extrems de l'ampli territori que ocupa el circ contemporani i que expandeix els límits des de l'acrobàcia cap a la dansa i des del circ més convencional cap al teatre.

És original i fascinant; rar, una espècie de meravella, va dir The Evening Standardquan Aneckxander es va presentar al festival de mim de Londres. I d'això n'hi ha molt en aquest espectacle de l'acròbata belga Alexander Vantournhout que busca desfigurar els límits del cos per dotar-los d'un nou sentit.

No només d'amor i de bones intencions es nodreixen els grans espectacles i Circus Klezmer ho és: per la desbordant imaginació amb la que teixeixen una estupenda trama a partir d'unes caixes de cartró, per la precisa definició d'uns personatges que amb prou feines parlen, pels extraordinaris números acrobàtics, de funambulisme i de malabars, per la magnífica ambientació de la història que ens expliquen, per les sorpreses que ens ofereixen, per la música en directe, sempre present, per les riallades que ens provoquen. (...) Preciós, escrivia Begoña Barrena en El País en 2004, quan es va estrenar Circus Klezmer, un espectacle que després d'haver rodat per bona part d'Europa torna a Barcelona, a l'amfiteatre del Grec, per acomiadar-se dels escenaris. Circus Klezmer, que neix a partir de les pintures de Marc Chagall i de la música klezmer, la música festiva dels jueus de l'est, reconstrueix la quotidianitat d'un poble que prepara un banquet amb l'ajuda de l'humor jiddisch.

Tot el teatre es transformarà en un bosc de canya guadúa, amb la finalitat d'ambientar al públic que es traslladi a la màgia del Circo Guadual (...) Es tracta d'un circ format per 10 artistes circenses de diferents ciutats de l'Equador, com ara Ambato, Maragdes, Conca, Quito, Guayaquil, entre altres, que mostraran la destresa com a equilibristes, malabaristes, trapezistes, a les cordes, elasticitat; en un número compactat que transmetrà una mateixa història sota la direcció de Leandro Mendoza, el director de la companyia de circ Ciclicus, de Barcelona, Espanya; qui va presentar Pals, a la sala del TSA, el setembre del 2015, explicava el febrer passat el rotatiu El Universo. I és que aquest Guadual que ara arriba al Grec és una collaboració amb acròbates equatorians i utilitza un material típic de la zona, el guadúa (una espècie de canya de bambú), per construir les seves acrobàcies.

Per la seva trajectòria consolidada, amb una destacada gira internacional amb l'espectacle Penèlope i el seu pas pel Cirque du Soleil, va justificar el jurat la seva decisió d'atorgar a Pepa Plana el Premi Nacional en 2014. I seguia: Proposa l'objecte del riure en femení. Encarna la dona pallassa, l'univers de les dones en clau d'humor femení en un circ sovint del tot masculí. I això és el que seguirà fent a Paradís pintat, un espectacle en el qual proposa una mirada tendra, encara que també àcida, sobre el problema dels refugiats.