No és el primer cop que Albert Puig, periodista musical, conductor del DeliCatessen de Catalunya Ràdio i director de la productora Nosonores, collabora amb el festival. Ja havia coordinat els concerts de petit format i gratuïts als jardins del Teatre Grec, però en aquesta edició s'hi implica més intensament. Puig ens fa cinc cèntims sobre què escoltarem en aquesta edició en què la música guanya presència, amb artistes de renom com els Manel i Estrella Morente, i altres menys coneguts que segur que paga la pena descobrir.

P.-Per què la a festa d'inauguració i a la de clausura del Grec es fan concerts amb l'Orquesta Plateria, Chico Trujillo i Sense Sal?

R.-La idea és que siguin dues propostes festives que, en realitat, són tres, perquè a la cloenda hi ha dues bandes, Chico Trujillo i Sense Sal. L'objectiu és fer una festa popular a la plaça Margarida Xirgu. I més popular que l'Orquestra Plateria no hi ha res. A més, coincideix amb els 40 anys de la Plateria i els 40 anys del Grec. En canvi, la festa de cloenda és una proposta per a un públic més jove. Els xilens Chico Trujillo són pura festa, que barreja de la cumbia fins al rock; mentre que Sense Sal és una banda molt jove, que fa mestissatge i és hereva llunyana de la Plateria per la barreja de ritmes i d'estils.

P.-És un Grec per descobrir noms?

R.-Molts! És un Grec per descobrir noms... i cançons. Noms de casa als jardins del Grec, amb concerts de petit format; i noms internacionals, de petit i gran format, com els de la sala Hiroshima, amb Dorian Wood i Scott Matthews. També propostes de format més gran com Myles Sanko.

P.-Als jardins del Grec enguany hi ha artistes prou coneguts com Cesk Freixas i Pau Alabajos.

R.-Sí, és cert. Aquest és un símptoma de com es viu la música al país. Hi ha gent de renom que potser no té tanta feina i per a ells aquesta és una bona oportunitat. La idea és donar una empenta a músics que fa coses interessants.

P.-Com heu aconseguit programar tres dones de la primera divisió del flamenc: Estrella Morente, Lole Montoya i Mayte Martín?

R.-Són tres dones de primera divisió i de tres generacions i procedències diferents, tot i que dues vénen del sud. Tres maneres diferents d'entendre el flamenc que, en certa manera, contradiuen a aquella gent que etiqueta ràpidament. Perquè dins del flamenc hi ha moltes variacions i en aquestes tres veus de dona hi ha tres maneres de fer i de cantar.

P.-Per què es proposen tres espectacles amb un mateix músic com el saxofonista Llibert Fortuny i la vocalista Myriam Swanson?

R.-Molts artistes no sobreviuen amb una sola proposta i moltes vegades tenen diversos projectes a l'hora. Els de la Myriam són molt diferents i ella té una personalitat molt forta. En el cas del Llibert Fortuny, és un músic que ha flirtejat amb l'electrònica, s'ha endinsat en el jazz més pur i en propostes més comercials.

P.-Els eixos del Grec'16 són el conflicte i la hibridació. Com ho sentirem en la música?

R.-De conflicte, n'hi ha molt, a la música, perquè és una selva. A partir d'aquí, intentem fugir de determinades guerres en les que no hi hem d'entrar com és el tema dels festivals que paguen grans catxés. El Grec ha de tenir present que aquests preus desmesurats no encareixin les entrades. El damnificat final és l'espectador i això no pot passar de cap de les maneres en un festival públic.