La va anar a veure fins i tot el president de la Generalitat, Francesc Macià, que no va voler perdre's la gran estrena de la temporada. Abans, a la première del Teatre Romano de Mèrida, ja havia anat a veure-la el president de la República, Manuel Azaña. La cita barcelonina, a mitjan setembre del 1934, prometia, i els aplaudiments van donar fe que les expectatives es van complir: la gran Margarida Xirgu es va enfundar els vestits de Medea en una posada en escena que utilitzava com a escenografia les pedres de l'amfiteatre grec com abans havia fet servir les pedres romanes de Mèrida, amb la companyia de l'actor Enric Borràs. Aquella va ser una de les composicions més recordades de la Xirgu.

Miguel Unamuno, el traductor del text original signat per Sèneca, va escriure: Jo no he fet res més que fer parlar Sèneca en castellà. Sèneca no va fer res més que explicar la història de Medea. Però Margarita Xirgu ha fet Medea. Ha convertit aquest personatge, imaginari o real, en un ésser viu que s'apodera de nosaltres en cos i ànima.

Després, el Grec ha acollit moltes altres Medea. Fins i tot hi ha altres actrius l'han interpretada amb èxit més d'una vegada. En saps el nom? No? T'ho expliquem un altre dia.