Per Andreu Gomila

Fa tres anys i escaig que Dries Douibi codirigeix amb Sophie Alexandre i Daniel Blanga Gubbay el Kunstenfestivaldesarts, un certamen que va néixer el 1994 a Brussel·les amb la clara idea d’expandir el concepte d’arts escèniques. Al Grec 2022 tindrà un lloc molt especial, ja que aquest festival és la punta de llança de l’avantguarda escènica mundial. D’allà provenia, per exemple, 'The Hamartia Trilogy', del coreà Jaha Koo, que hem pogut veure al Lliure, o els espectacles de la nord-americana Nora Chipaumire del Grec 2019. Douibi ens explica com és i què és el Kunsten.

EL SEU LLOC AL MÓN
“En el món escènic hi ha dues temporades: la dels teatres, que s’obre al setembre i dura tot l’any, i la dels festivals, que comença a la primavera i s’allarga fins al setembre. I el Kunsten és el començament de la temporada de festivals. Estrenem moltes produccions que comencen a rodar al Kunsten per viatjar a altres festivals. Rebem col·legues de tot el món, que consideren el Kunsten com l’obertura no oficial de la temporada, perquè els inspirem i, sovint, perquè col·laborem amb ells... El festival va néixer el 1994 de la mà de Frie Leysen, una figura molt important de les arts escèniques belgues i a Europa. Va crear el festival per portar artistes poc convencionals de fora d’Europa i va presentar molts artistes per primer cop en el nostre context”.

NO NOMÉS UN FESTIVAL DE TEATRE
“Definim el nostre festival com un festival d’arts vives que serveix per expandir el concepte d’en viu. Treballem molt amb directors de cinema, músics, gent de diferents disciplines, però el que sempre discutim és el concepte d’en viu. Una experiència en viu que avui, encara més amb la pandèmia, és una qüestió crucial i que intentem respondre de manera col·lectiva... Podríem considerar-nos un festival d’arts escèniques, però crec que seria una mica redundant, ja que treballem amb el cinema expandit, concerts que esdevenen performances. Tenim artistes que venen de llocs molt diferents i amb un background divers, però el que és important és com responem a la pregunta: què és una experiència en viu avui?”

RELACIÓ AMB ALTRES FESTIVALS
“Ara i abans, col·laborem amb molts festivals i teatres, de Bèlgica i de fora de Bèlgica. Creiem que l’ara i aquí són molt importants, el present, i per això tenim molta cura dels llocs on es fan els espectacles. I busquem compartir els espectacles al màxim possible, perquè els vegi com més gent millor. A Brussel·les mateix no tenim cap espai: tot existeix i tot és fruit de la col·laboració”.

TEATRE EUROPEU VS TEATRE NO EUROPEU
“No cal anar a fora per veure diferències. A Europa mateix hi ha moltes maneres de pensar i fer teatre. El que m’ha sorprès molt de la pandèmia és la reivindicació del teatre, a Espanya, com a lloc de reunió, com un espai vital i necessari. Heu estat tancats molt poc temps a diferència d’altres llocs del continent, cosa que demostra el lloc social que ocupa el teatre.
Viatjant per Europa veus, per exemple, com d’important va ser el teatre a Polònia en el context de la revolució. També passava a Rússia i als Estats bàltics, on el teatre era l’únic lloc de resistència, on podia mostrar-se la protesta. A Europa hi ha moltes maneres d’entendre el teatre, de dir què és... Si parlem de fora del nostre continent, és impossible oferir una resposta perquè el teatre es troba lluny de ser una cosa homogènia, dins de l’Àfrica o d’Àsia mateix, a Sud-amèrica, a Nord-amèrica. No hem d’oblidar que el teatre de text pertany a la tradició occidental que el colonialisme va introduir a moltes parts del món. Sovint, la dansa, els rituals i les representacions sense text són la norma fora d’Occident. Els rituals i les representacions en viu són molt important arreu del món”.

Marcelo Evelin about Dança Doente/ Kunstenfestivaldesarts 2017 from Kunstenfestivaldesarts on Vimeo.

BRUSSEL·LES
“Som una de les ciutats més diverses del món. Brussel·les és un experiment força únic, amb moltes minories vivint juntes, la qual cosa vol dir que molt sovint s’han de renegociar les normes que ens permeten viure junts, també, per defecte, les normes dels espectacles en viu, dia a dia. Per a nosaltres, és tant un desafiament com un regal. D’alguna manera, ens empeny a reinventar-nos any rere any, dia rere dia, a haver de definir què és el festival. Hem de mantenir un diàleg constant. I més ara, amb la pandèmia, que hem après que l’aïllament és un dels riscos més grans a què ens enfrontem. I hem entès que les comunitats locals de Brussel·les no són només locals, sinó internacionals. Tenim la responsabilitat de treballar amb elles”.

BÈLGICA COM A LLOC ÚNIC
“Som fruit de la complexitat del país. Brussel·les és una ciutat que atreu gent de tot el món i, històricament, sempre ha tingut molts artistes importants en l’escena internacional. Penso que, alhora, és important partir del conflicte local per aixecar un festival. Per moltes raons, sobretot perquè t’obliga a dialogar amb les comunitats i a posar en dubte la història d’Europa. Des de l’àmbit local es poden crear obres que impactin a escala global, de Rússia a Austràlia. Però no es tracta només de com, des de Bèlgica, podem inspirar Barcelona, per exemple, sinó que es tracta de compartir coneixement. Barcelona també és una ciutat complexa, amb unes noves generacions molt interessants que venen aquí, a estudiar o a treballar. Potser el sistema educatiu a Barcelona és una mica antic... El millor d’Europa, tanmateix, és que hi ha tota mena de programes d’intercanvi que fan que la gent es mogui molt. I Barcelona és una ciutat molt avantguardista”.

BARCELONA
“El Conde de Torrefiel és un col·lectiu molt proper a nosaltres, amb el qual hem treballat molt. Però seguim de prop molts artistes i companyies. Crec que hi ha una escena de dansa molt vibrant. És una pena, per exemple, que hagi tancat la Sala Hiroshima, que era un espai molt important per als joves artistes, tant locals com internacionals. Coneixem molt bé què fan al Mercat de les Flors i tot el que fa la nova onada d’artistes que van més enllà del text i se n’emancipen per explorar tot el que pot arribar a ser el teatre”.

SEGUEIX LLEGINT: De Bartís a Weerasethakul... L'ABC dels espectacles que han marcat el segle XXI