Per Andreu Gomila

Després de treballar a fons la fusta, Joan Català recupera l'herència familiar i s'endinsa  en el món del ferro a '5.100 m/s'. Al Grec oferirà un tast de l'espectacle que s'estrenarà  al gener al Mercat de les Flors. Per a l'artista de circ,  famós arreu gràcies a 'Pelat', un xou que ha portat a Corea del Sud o Sud-àfrica, per exemple, la nova peça suposa una mena d'homenatge al seu pare. Ens ho explica.

LA VELOCITAT DEL SO
“5.100 m/s és, més o menys, la velocitat amb què viatja el so pel ferro. L'espectacle va néixer el 2017 a L'Auditori: va ser un encàrrec en el qual vaig treballar amb gent que no coneixia i que eren percussionistes de l'orquestra. El material amb què havia de treballar era el so i vaig pensar que el ferro m'anava molt bé”.

EL PARE
“El meu pare era ferrer i '5.100 m/s' ha estat com recuperar la història de la meva família, la memòria del meu pare... Per fer l'espectacle a l'Auditori me'n vaig dur els músics al seu taller, on hi ha tot de material industrial. D'entrada, em van mirar amb cara estranya fins que van provar de tocar. Aleshores ho van entendre tot. Aquell era el lloc on naixia tot.

Sempre he tingut un vincle molt fort amb els artesans. De petit ja em quedava atrapat veient com la gent treballava”.

JORDI GALÍ
“Hi va haver un moment en què estava molt perdut artísticament. Però vaig veure Jordi Galí, que em va obrir una porta molt gran, perquè feia un treball físic des de l'artesania escènica. Amb el cos que parlava més que el cap. Això em va deixar més tranquil... No m'agradava la virtuositat del circ i per això vaig apropar-me al món de la dansa. A l'Animal a l'Esquena vaig entendre-ho tot, a banda de poder entrar en contacte amb molta gent, com els Baró d'Evel, els mateixos Mal Pelo, etc.”.

JOHANN LE GUILLERM
“El primer cop que el vaig veure gairebé em peta el cap, per com treballava la matèria. Pel lloc des d'on treballava. No m'agrada el seu punt solitari. Però el número que fa amb una barra de ferro, en què fa una espiral, se'm va quedar gravat. Em vaig dir: jo vull fer això”.

DE LA FUSTA AL FERRO
“'Pelat' era un homenatge a les feines de pagès que recollia la memòria del meu avi, que va viure envoltat de vinya. Ja es diu allò, en castellà, de “en casa del herrero, cuchillo de palo”. Doncs, en el meu cas ha estat així. La fusta és un material càlid, que tothom ha tocat. El ferro, en canvi, és fred. Però jo volia fer les paus amb el passat: havia treballat obligat al taller del pare, hi vaig aprendre un ofici, m'hi van clavar moltes bronques... I havia arribat el moment de parlar d'això. Faig servir, a l'espectacle, una enclusa que pertanyia al meu besavi, que va ser al taller de l'avi, després al del meu pare i ara la tinc jo. Potser té cent anys”.

EXPLOSIÓ
“Amb 'Pelat' la meva vida va canviar. El vaig estrenar a FiraTàrrega 2013 i gràcies a ella vaig poder anar, el 2014, a Alemanya, Bèlgica, Holanda, França, Noruega... El 2015 vaig anar a Chalon dans la rue, un festival molt important a França, que em va obrir de bat a bat les portes del país... La lectura que fa tothom de 'Pelat' és molt semblant: connecten amb una cosa molt antiga. Té moltes capes. On he tingut una mirada més especial ha estat a Àsia, a Corea o Taiwan, on la gent es limita a mirar sense voler entendre res”.

RÚSSIA
“Vaig anar a estudiar a l'escola de circ de Moscou, per especialitzar-me en 'portés' acrobàtics. Allà vaig aprendre a posar els peus a terra, ja que em trobava amb nois de 14 o 15 anys que feien burrades. Jo, que em creia alguna cosa, vaig veure que era un 'matat'. També vaig aprendre la disciplina a la feina: si vols alguna cosa, a nivell físic, l'únic manera d'aconseguir-ho és repetir i repetir i que, quan et fas mal mal, has de seguir repetint. 'Pelat' va néixer així”.

SEGUEIX LLEGINT: El (nou) circ català, territori de llibertat