Per Andreu Gomila

Al Grec, d'espectadors i espectadores hi ha de tota mena. Però n'hi ha un grapat que en són veritables professionals, barcelonins i barcelonines que compren més de vint entrades i s'ho empassen gairebé tot. N'hem parlat amb uns quants perquè ens diguin quines són les seves sensacions després d'aquest festival, que s'ha saldat amb la majoria dels espectacles del Grec Montjuïc amb entrades esgotades. No són crítics ni periodistes culturals. Són, simplement, grans espectadors, responsables, també, de la diversitat de l'univers escènic de la ciutat.

Els hem fet quatre preguntes:
1. Per què vas tant al teatre?
2. Què és el que més t'agrada del Grec en termes generals?
3. Quin espectacle t'ha fet vibrar més dels que has vist? Per què?
4. I quin menys? Per què?

La Maria Teresa, ha comprat 46 entrades

"M'agrada la connexió que hi ha entre els intèrprets i nosaltres, el públic"

1. M'agrada la connexió que hi ha entre els intèrprets i nosaltres, el públic. Es crea una atmosfera de complicitat on les emocions s'emmirallen. Sobretot admiro molt la feina d'actors i actrius i gaudeixo infinit; dic infinit perquè sempre ho comparteixo amb un grup d'amistats que “dinamitzo”. I solem fer un col·loqui entre nosaltres.

2. Del Grec, en termes generals, m'agrada molt anar al Teatre Grec. Si no hi anés, per a mi no començaria l'estiu, no tindria sentit! M'agrada anar-hi a sopar i veure la caiguda del sol sobre Barcelona, després l'obra de teatre i, seguidament, passejar pels jardins i fer alguna copa amb les amistats mentre compartim sensacions de l'obra. En total poden ser sis hores invertides en emocions estètiques! Tocar i olorar romaní, gaudir de la posta del sol, el teatre, la música, passejar pels jardins…

3. A la Biblioteca, 'Tots ocells', sens dubte! La interpretació, actors i actrius magnífics, el text, l'espai embolcallador... la Biblioteca i el Teatre Grec tenen una màgia especial! Repetiré al setembre. Si una obra m'agrada molt, la veig dues vegades i, fins i tot, tres!

4. Valoro tant la feina dels intèrprets, que m'és difícil dir que una obra no m'ha agradat. Sempre hi trobo algun missatge, però si he engrescat les amistats i l'obra és fluixa, pateixo una mica. Del Grec d'aquest any, les que he triat m'han agradat totes!

El Carles, ha comprat 33 entrades

"Sempre em guardo el mes de juliol per romandre a Barcelona i veure totes les propostes del Grec que em semblen atractives"

1. Les arts escèniques em permeten gaudir de diverses formes d'art alhora, molt més enllà del que em permet la literatura. Veig molt teatre, però encara vaig a veure més dansa, des de fa més de 37 anys. I ja forma part d'allò necessari i que enriqueix la meva vida.
     
2. La possibilitat de veure a prop de casa moltes propostes d'alta qualitat o arriscades en un període de temps curt. Sempre em guardo el mes de juliol per romandre a Barcelona i veure totes les propostes del Grec que em semblen atractives. Prioritzo les companyies estrangeres davant de les propostes locals, i em reservo aquelles que després faran temporada per poder veure-les durant la resta de l'any. Anar al Teatre Grec és una experiència preciosa, però per veure teatre, que sol concebre's per a una sala tancada, no és el millor lloc. En canvi, és un lloc únic per gaudir de la dansa, dels concerts o del circ.

3. En teatre, sense dubte, 'Dämon. El funeral de Bergman', de l'Angélica Liddell. Tot i que crec que dels seus espectacles és el que menys m'ha interpel·lat. En part per les dimensions enormes i gairebé operístiques del muntatge, que no ajudaven que les seves ja conegudes i cultivades introspeccions, unides a un excés de ràbia i a una autoidentificació amb la figura de Bergman que es perd en el gruix de l'espectacle, amb l'excepció de l'inici i del final, em colpissin com en anteriors ocasions. No obstant, ha tornat a alegrar-me amb la seves coreografies literal i visual de l'estètica i de l'ètica tan característiques de la seva autora.
    En dansa, tornar a veure 'Sonoma' de La Veronal en un format tan extens, amb totes les ballarines que l'han interpretat, més el regal d'escoltar la Maria Arnal com si fos una més, al Teatre Grec demostra que podem gaudir moltíssim d'un bon espectacle més d'una vegada.
    En música, dues propostes antagòniques: 'Circular', de Sílvia Pérez Cruz, on més de seixanta integrants de la gravació del seu darrer disc omplien de màgia i complicitat el Teatre Grec, i 'Sol al Grec', on Pau Vallvé ens convida al procés de creació de la seva música al qual s'enfronta ell, tot sol, recreant casa seva. Dues vetllades musicals molt diferents que van omplir de calidesa, qualitat i felicitat el mateix espai.

4. 'Hamlet. En els plecs del temps', dirigit per Christiane Jatahy. Una producció amb tots els luxes que poden atorgar els calés, però mancada de dos elements importantíssims que deixen ferit el públic, si no de mort, sí d'avorriment i de retrets. El primer i definidor és l'elecció dels actors i actrius adients per interpretar un text. I no em refereixo a l'elecció de Clotilde Hesme per interpretar Hamlet: la seva interpretació és l'únic aspecte consistent des del començament fins al final (amb solvència i alguns moments de brillantor). El problema són la resta d'actors, que no estan a l'altura de la intèrpret principal, ni tan sols de defensar el seu paper de forma justeta.
    I el segon, evidentment, la direcció, que no s'adona que per molt bon coneixement que Jatahy pugui tenir d'altres arts audiovisuals, ni el teatre gravat prèviament en forma de cinema integrat amb el que passa a l'escenari ni l'ús d'èxits musicals per marcar un canvi d'escena o per intentar arribar a un clímax momentani, poden en cap cas resoldre o substituir el que demanem a una bona direcció d'escena: que ens permeti entrar dins de l'obra mitjançant la interpretació dels actors i actrius idonis per a cada obra.

Anton Pujol, ha comprat 24 entrades

"Del Grec, m'agrada l'oferta que proposa"

1. Perquè m'agrada molt. Perquè soc professor de Literatura.

2. L'oferta que proposa. Encara que aquest any la qualitat ha estat per sota del nivell habitual, sempre hi ha produccions que només es poden veure, generalment, dins les programacions de festivals (Liddell, Jaharty...).  L'organització, amb uns horaris pèssims, no ens deixa aprofitar tota l'oferta que proposen i hem de prioritzar els grans noms i segur que ens perdem propostes interessants.

3. Molt pocs, de moment, aquest any.  Només 'Sonoma', de La Veronal, (que ja havia vist a Chaillot) i l'espectacle de Hofesh Shechter. També em va agradar molt 'Sis hectàrees' a la Heartbreak Hotel.

4. L'any més mediocre que recordo. Moltes obres molt mediocres.  La de 'Los días afuera', de Lola Arias, la vaig trobar molt dolenta i una proposta molt discutible. Una cosa de l'André Uerba a La Caldera de Les Corts, també molt, molt fluixa.  Però tot força fluix, no dolent, però molt poc estimulant.

Espectadora anònima, ha comprat 24 entrades

"A mi personalment m'interessa que porta alguns espectacles de fora; durant la temporada hi ha molt poc teatre estranger"

1. Vaig al teatre perquè crec que el teatre pot reflectir molt bé els problemes, els reptes i les emocions de la societat: d'alguna manera els condensa i et posa al davant un mirall que et fa pensar i també sentir, i per a mi això és la millor manera d'"entretenir" (també ho fa la lectura, el cinema o la música; l'art en general).

2. Penso que presenta espectacles bastant variats, per a un públic heterogeni, i això està bé. A mi personalment m'interessa que porta alguns espectacles de fora; durant la temporada hi ha molt poc teatre estranger, i això m'interessa per veure coses diferents, altres formes de treballar, noves tendències.

3. Gairebé tots els espectacles que he vist fins ara m'han semblat interessants, cadascun per un motiu diferent. No n'hi ha hagut cap, però, que m'hagi entusiasmat per dir "aquest és el millor".
Potser, curiosament, un dels que més s'ha quedat rondant-me pel cap és el de 'The second woman', però també el monòleg final de l'actor polonès que fa l'última reencarnació d'Elizabeth Costello, els vells cossos nus davant la mort de 'Dämon', algun fragment de cant d'El Niño de Elche a 'Poeta en Nueva York', fragments de dansa...

4. No sabria contestar aquesta pregunta. Com he dit, potser no he vist cap espectacle que m'hagi arribat al 100%, però tots han tingut alguna cosa que m'ha quedat rondant pel cap i per a mi això és l'important; et pot agradar, o provocar o indignar, fins i tot. El que no m'interessa és això que dius "bé no està malament", però després oblides només sortir perquè és una repetició amb variants de coses ja vistes.

Pilar Gurría, ha comprat 22 entrades

"Les programacions del Grec són molt variades i de qualitat, en un entorn idíl·lic i màgic com és el Teatre Grec i els altres escenaris on se celebra el festival"

1. És una manera de conèixer altres formes de pensar i d'entendre la vida diferent de la nostra. És una manera de sortir del "jo" i conèixer el "nosaltres i vosaltres". Vam començar fa molts anys un parell de persones i ara hi anem plegades unes deu a dotze persones de diferents edats i mentalitats.

2. Les programacions del Grec són molt variades i de qualitat, en un entorn idíl·lic i màgic com és el Teatre Grec i els altres escenaris on se celebra el festival. Sense oblidar-nos del personal del teatre, molt atent i educat.

3. El de Sílvia Pérez Cruz i el de La Veronal. En ambdós casos van aconseguir crear una complicitat esplèndida entre ells i nosaltres.

4. Si establíssim tres nivells, els espectacles esmentats estarien al nivell 1; els altres que hem vist els hem gaudit.

SEGUEIX LLEGINT: No són genis. El teatre contemporani polonès a través de Lupa i Warlikowski