El teatre neix a llocs ben diversos. Sí, és cert, moltes vegades sorgeix d'una obra escrita especialment per ser representada dalt d'un escenari. Però no sempre té perquè ser així. Hi ha companyies (i d'aquestes, en aquest Grec, en tenim moltes) que creen espectacles a partir d'una idea que, després, desenvolupen en els assajos, a través del treball collectiu. I hi ha directors que no cacen la idea inspiradora al vol, sinó que la pesquen d'una novella, d'una poesia o, fins i tot, de les vinyetes d'un còmic. Després treballen aquest material per dotar-lo d'una forma que els permeti pujar-lo a un escenari. Precisament això és el que va fer Ivo van Hove quan va apostar per Louis Couperus, que no és un autor de teatre sinó un novellista, per pujar a l'escenari De stille kracht (La força oculta), una novella publicada el 1900 i que ha versionat i adaptat al teatre Peter van Kraaij.

Altres novelles que arribaran als escenaris del Grec?

-El cor de les tenebres. El relat de Joseph Conrad sobre les aventures del mariner Charlie Marlow a la recerca de Kurtz, el cap d'una explotació d'ivori en un territori africà que bé podria ser el Congo belga, ja va inspirar la imprescindible Apocalypse Now de Francis Ford Coppola. Ara qui ha rellegit aquelles pàgines escrites el 1899 és la companyia Teatro de los Sentidos que també emprèn un viatge, aquesta vegada a la recerca de les arrels de Mal.

- Ciutat de vidre, una de les tres novelles que componen La trilogia de Nova York de Paul Auster al costat de Fantasmes i L'habitació tancada-, ha servit d'inspiració a la companyia Obskené que, per fer-ho més difícil encara, no s'ha fixat en les paraules que el novellista va escriure a mitjans de la dècada dels 80 sinó en les vinyetes que aquestes van inspirar -gairebé una dècada després- la parella de dibuixants David Mazzuchelli (collaborador habitual de Frank Miller a Batman) i Paul Karasik. L'adaptació, signada per Mònica Bofill i Ricard Soler i Mallol, promet; perquè la companyia ja va guanyar un Max precisament per una altra adaptació, Fuenteovejuna. Breu tractat sobre les ovelles mecàniques.

-Un cel de plom, la biografia en forma de novella que Carme Martí va escriure sobre Neus Català, una de les supervivents del camp d'extermini de Ravensbrück i que, amb direcció de Rafel Duran, Mercè Arànega ja va estrenar el passat Grec, torna a presentar-se en aquesta edició. Josep Maria Miró s'ha encarregat de traslladar al teatre les pàgines del llibre.

-Els viatges de Gulliver, de Jonathan Swift, es convertiran en una òpera de la mà de Roland Olbeter, qui a més ha decidit que els intèrprets de la partitura d'Elena Kats-Cherninsean siguin unes marionetes automatitzades; és a dir, que Gulliver serà un petit robot convertit en astronauta i disposat a descobrir nous mons mecanitzats.

- La Trilogia de Samuel Beckett -integrada per Molloy (1951), Malone mor (1951) i L'innombrable (1953)- ha servit de motor a la companyia de dansa Arcane Collective per crear Return to absence; una peça en la que comptaran amb la participació del català Andrés Corchero.

Però la inspiració també pot trobar-se a Quadern del frau, el volum en què el poeta Albert Balasch (Barcelona, 1971) recupera i reescriu textos ja inclosos a A fora (1999), Què ha estat això (2002), Decaure (2003), Les execucions (2006) i La caça de l'home (2009). Aquest material és la font d'on beu F.R.A.U. , una peça on Albert Arribas ha pretès recuperar l'univers del poeta en un espectacle en el qual conviuran disciplines i que durarà prop de set hores.