El preu parla de les eleccions vitals que tots hem d'adoptar

No un, sinó dos. En aquest Grec, Arthur Miller viu a dos escenaris i mostra dues cares molt diferents. Mentre el festival acaba d'apujar el teló amb Les bruixes de Salem, al Teatre Goya, Sílvia Munt presenta El preu, un Miller més intimista encara que amb un bisturí igual d'esmolat, encara que no l'utilitzi per fer una dissecció al conjunt de la societat sinó per aixecar les capes i més capes de sentiments, records, emocions i decisions que han fet de dos germans el que són. Pere Arquillué, Ramon Madaula, Lluís Marco i Rosa Renom conformen el quartet de pura sang amb què Sílvia Munt ha treballat aquest text que es va estrenar a Broadway el 1968.

P-Per què ha volgut fer un Miller i per què ha escollit El preu, que no és un dels seus textos més coneguts?

R-És un text que em va fascinar. Un text d'una gran intelligència i d'una gran qualitat. Un text d'una vigència absoluta. I no entenc com s'ha representat tan poc a Catalunya. Aquesta serà la primera vegada que podrà veure's en català i crec que fa uns 15 anys que no s'ha vist en castellà. No obstant això es considera un dels seus grans textos juntament amb la Mort d'un viatjant.

P-Aquest és un Miller molt poc polític?

R-Sí, és cert. Aquest no és un dels textos polítics de Miller. Del que parla a El preu és de les eleccions vitals que tots hem d'adoptar. I en aquest cas, ho fa en una família i poc després del crac del 29. Miller planteja la trobada entre dos germans, que feia 16 anys que no es veien, per posar preu als mobles de la casa familiar, que han de vendre. Del que Miller ens està parlant és de com actuem, de quines decisions prenem a la vida i de cap a on ens porten, de la nostra escala de valors, de les nostres pors, de com influeix l'educació que els nostres pares ens han donat... O sigui que no, aquesta no és una obra política, encara que quan parles de temes socials també acaben sent polítics, perquè la política finalment ho és tot.

P-Deia que aquest era un text encara molt vigent?

R- L'obra s'ambienta després de la crisi del 29 i també parla de com afecta una gran crisi econòmica en una família benestant. I, desgraciadament, això és molt actual. Tots ens veiem obligats a viure i sobreviure a la crisi actual.

P-De quin preu parla Miller?

R-De tots els preus: del que pagues per néixer on has nascut, per prendre unes decisions o unes altres, per voler triomfar o per no intentar-ho, per ser valent, per ser covard...

P- I Miller, com sempre, no pren partit?

R-No. És una autòpsia dels sentiments. Una anàlisi buida de maniqueisme. Només presenta tres opcions vitals entre les quals tots ens debatem: fer el que vols i realitzar-te, complir amb els teus principis de dignitat i bondat o, simplement, sobreviure a la vida vivint-la.

P-Indiscutiblement, es tracta d'una obra en la que és fonamental el treball dels actors?

R-Miller va escriure una obra de capes internes molt profundes. Es tracta d'un text escrit amb gran mestratge, amb moments de comèdia i uns altres de gran drama. I per tant és una obra d'actors, de text i de matisos, una obra per a quatre pura sangs que han de saber trobar tots els plecs d'uns personatges que tenen molta història a l'esquena.

P-La mantindrà en una escenografia realista?

R-No, he fet un treball d'adaptació per aconseguir un espai més essencial i menys realista. Però l'escenografia és important, perquè serveix per explicar el pas del temps i la càrrega de la nostàlgia, que en aquesta obra és molt important.