Em fascina la innocència de Joana d'Arc

La Joana amb tutú i samarreta de Superman. La Joana amb bambes. La Joana durant la seva infància, defensant la seva innocència, protegint la seva bondat. Aquesta és Joana 2015. Batalla campal, la que han construït -inspirant-se en el personatge de Joana d'Arc- l'actriu Raquel Ferri, el músic Javier Gamazo i l'autor Pablo Ley, que ha collaborat en la direcció escènica amb Ester Villamor. Joana d'Arc, un símbol del nacionalisme francès, que va trencar el setge d'Orleans al capdavant de les tropes del rei Carles VII, és només el punt de partida d'aquest espectacle que va néixer com un treball de final de carrera, va triomfar a l'escenari del Eòlia i ara torna amb el Grec.

P.-Com va començar tot?

R.-Com un treball de l'escola. Un dia, la Raquel Ferri, una de les meves alumnes, m'esperava a la porta de l'Institut del Teatre i em va proposar que preparéssim alguna cosa junts. Jo ja la tenia vista i vaig acceptar-ho amb dues condicions: que treballéssim un personatge que em fascina, el de Joana d'Arc; i que estiguéssim disposats a treballar com a bojos... I així ha estat, un llarg treball de recerca en el que vam partir sense una línia de text, explorant-ne la infància, descobrint-ne matisos, improvisant... Va ser després quan em vaig posar a escriure... La veritat és que ens va sorprendre la reacció del públic, que surt encantat, perquè ens ho plantejàvem com un treball de final de carrera.

P.-Per què Joana d'Arc?

R.-Em fascina la innocència del personatge. M'interessa la seva pulsió cap a la bondat, cap al sacrifici.

P.-I què en queda, de Joana d'Arc, a Joana 2015?

R.- Amb la Raquel treballàvem al principi molt sobre la infància, sobre la seva infància, sobre els seus primers records, sobre els Reis Mags, sobre els seus avis... I vam anar treballant tots aquests aspectes a través d'improvisacions. I crec que, precisament, en aquests fragments de la infància de la Raquel, que ella explica de forma honesta i sincera, hi ha una de les raons que l'espectador visqui un procés de catarsi durant l'espectacle. I és després d'aquest preàmbul sobre la infància quan la Raquel es va fonent amb el personatge de la Joana, de qui en mantenim els trets però a qui no presentem perquè considerem que tothom ja sap qui era. I la Joana s'enfronta amb el Mal que, de manera metafòrica, representem en aquests homes vestits amb corbata i maletí, al poder de la City. És una denúncia molt senzilla en la qual el Mal es presenta com tot allò que va en contra del Bé Comú. Joana 2015 no deixa de ser un conte moral, un conte molt tendre.

P.-Com construïu els espais?

R.- Des de l'evocació. A través de la paraula i gràcies a la contribució de la música, composta i interpretada en directe per Javier Gamazo, que aconsegueix fer sorgir un castell del no-res, tan sols a cops de música. En certa manera és un diàleg entre la Raquel i la música que va recreant llocs: el bosc, el poble, la City...

P.- Quant temps heu treballat a Joana 2015?

R.-Prop de dos anys, encara que podrien haver-ne estat menys. Però aquest procés tan llarg ens ha permès deixar que fermentés, encara que sense grapejar-ho, i sobretot tenir tots molt clar què volem explicar: que dins nostre sempre hi ha alguna cosa bona i que la vida paga la pena viure-la.

P.- Seguireu treballant junts?

R.- La Raquel ha entrat a la Companyia Jove del Teatre Lliure, així que ja veurem... Però hi ha dos personatges femenins més que m'agradaria treballar amb aquest equip (amb la Raquel, el Javier Gamazo i l'Ester Villamor), que són els de Cassandra i Ofèlia.