Blog
Entrevista a Martí Torras, director de 'Rhumia'
Rhumia és la rebotiga de Rhum
Rhumia és la segona part d'un díptic sobre el món del clown, que beu de l'humor, els jocs de paraules, l'emoció i l'univers dels pallasos. Amb entrades clàssiques del teatre de clown i nous números creats per la companyia Rhum cia, que dirigeix Martí Torras, aquest espectacle que continua la línia de la proposta anterior del grup (Rhum) es podrà veure a l'Espai Lliure del 20 al 24 de juliol.
P. Rhumia és fill de Rhum?
R. Totalment. Rhum va néixer com un homenatge al desaparegut Joan Montanyès, Monti, i com que ens va anar tan bé vam decidir continuar treballant. Després d'estrenar fa dos anys al festival Grec, vam fer dues estades al Lliure de Gràcia, vam guanyar el premi Cirkòlika 2014, vam anar a Madrid... Ara, el Grec ens ha proposat crear un espectacle en la mateixa tònica. N'hem mantingut els personatges però amb noves històries.
P. Quina és la nova història argumental?
R. Com que fem teatre de pallassos, la història és senzilla. Juguem en la mateixa línia. Si Rhum era un homenatge a l'absent, a Monti, Rhumia manté la companyia de pallassos, que arriba a casa després de fer un bolo. En algun sentit, Rhumia és la rebotiga de Rhum, els pallassos viuen una vida domèstica en un espectacle que ve a dir que tota família és com una companyia de pallassos.
P. Per què incorporeu un nou personatge, interpretat per Mauro Paganini?
R. És una figura que ens serveix per conservar l'univers artístic, poètic i musical de la companyia. Ell és el nou, el que entra a la família i necessita un temps d'adaptació. Hi va entrant a poc a poc fins que els altres l'accepten. Aquest és un espectacle de pallassos, música confeti i bogeria.
P. En el marc del festival, heu fet una conversa sobre Rhumia a la Biblioteca Vapor Vell. Què us sorprèn més de la reacció del públic?
R. Com el fenomen de Rhum va néixer sense voler-ho i hi ha gent que ens comenta que ha vingut a veure l'espectacle quatre i cinc vegades. El dia de la conversa ens preguntaven si els dos espectacles tenen relació i, tot i que és cert que Rhumia fa picades d'ullet a Rhum, són dos muntatges independents i autònoms. No prevèiem que fos un espectacle infantil però l'han vingut a veure molts nens, potser perquè és una porta que s'obre al món del circ i qualsevol persona s'hi pot sentir identificada. Potser perquè és un espectacle amb múltiples nivells de lectura. Amb un humor més per als adults i d'altres moments que connecten directament amb el públic infantil.
P. Sou una companyia estable però inestable?
R. Una mica, sí. No tenim estructura de companyia, només comptem amb una productora. Però per a un grup de pallassos com nosaltres és complicat poder treballar tot i que pensem que propostes com les nostres són necessàries. Potser ara, que a la tardor farem temporada al Price de Madrid i després anirem al Lliure, comencem a ser una proposta que va arrelant i convertint-se en una tradició en aquest moment en què cal riure de tot! Rhum i Rhumia són una bilogia clownesca creada per cinc actors pallassos que fan una feina molt difícil.