La virtut de la dansa és que balla les paraules

Entre els molts mèrits del coreògraf i ballarí Cesc Gelabert, un daquells pioners de la dansa contemporània que ens expliquen com som aquí i a fora, hi ha el fet dhaver inaugurat la 35ena edició del Grec amb La muntanya al teu voltant, la primera producció catalana de dansa que va donar el tret de sortida al festival i que proposava una revisió de la sardana allunyada del folklore. Després de lèxit de Foot-ball, un maridatge dels mons del ball i el futbol, Gelabert torna al Grec amb Escrit en laire (Gelabert dansa Novarina), que ha creat juntament a lescriptor, pintor i director descena francès, Valère Novarina, que aporta a lespectacle tot un univers filosòfic que podrem veure al Teatre Lliure.

P. Afirma sempre que la dansa combina el cos, la ment i el cor. En aquest cas la ment hi té un paper més destacat pels textos de Valère Novarina?

R. Potser als espectadors no els arriba tot el què em passa pel cap quan jo ballo. No sempre perceben les emocions i les idees que tinc i en capten només una abstracció. Però la virtut de la dansa és que balla les paraules. La societat està acostumada a la literalitat però el cos sexpressa a través de paraules. Aquest espectacle no és més mental que daltres que he fet però potser el públic ninterpretarà més paraules.

P. Acostuma a collaborar amb creadors dàmbits diferents com Frederic Amat i Isaki Lacuesta. Què lha atret de lobra de Novarina?

R. És un autor genial, torrencial i polifònic, metafòric i humà. Amb una escriptura molt particular i un llenguatge renovador. Té frases lapidàries que són com pedres verbals. Del corpus de lobra del Valère, ell nha triat fragments, personatges i frases per a aquest espectacle.

P. És un espectacle molt madur per què porten dos anys preparant-lo?

R. En aquests dos anys hem anat i vingut de París. Lhem treballat més a Barcelona, però ha estat una aventura en la que hi hem perdut molt de temps per la forma poc convencional de treballar, amb moltes anades i tornades per part meva, del Valère i del Moisès [Maicas, que en signa la direcció escènica]. Però en aquest moment de la meva carrera tenia ganes dafrontar un repte com aquest, de fer un pas endavant.

P. Com ha estat el procés de treball?

R. Un cop feta la tria de textos, hi hem anat afegint objectes i escultures -com per exemple un cercle de ferro de Toni Giró- i les hem incorporat en la connexió entre la paraula i el moviment en un procés interessant. Aquí el paper del Moisès ha estat molt important perquè fa dintermediari entre els dos mons, el del Valère i el meu.

P. És una coreografia sobre la fugacitat?

R. És un espectacle sobre moltes coses però encara lestem creant i fins que no estigui acabat no sabrem ben bé de què va. La dansa és efímera i el títol dEscrit en laire té a veure amb què ja no es valoren les paraules i només compten les imatges.

P. Es considera el degà dels ballarins catalans?

R. Ledat és secundària. El que sento és que estic desaprofitat. Que podria fer més coses per al meu país. Un dels meus somnis és crear un model de ballarí i consolidar-lo. Quan veus un espectacle alemany, de seguida nidentifiques lescola, però aquí no donem la mateixa importància a la cultura.