Blog
Entrevista amb Andrés Lima
Totes les societats tenen la seva caça de bruixes
És el seu primer Miller i no vol que sigui un Miller qualsevol. Andrés Lima es posa al capdavant d'un repartiment espectacular Lluís Homar, Nora Navas, Carles Canut, Nausica Bonnin, Carme Sansa i Miquel Gelabert, entre altres- per inaugurar el Festival Grec'16 amb Les bruixes de Salem, una peça en la que Arthur Miller va retratar la caça de bruixes de finals del segle XVII a alguns llocs dels Estats Units per parlar de la repressió liderada pel senador McCarthy als anys 50 contra les persones sospitoses que de defensar idees comunistes, entre d'altres, ell mateix.
Andrés Lima (Madrid, 1961), un dels actius de Animalario, diu afrontar el text des del respecte al text de Miller, però amb la voluntat de transcendir per deixar una petjada personal que acosti la lectura de l'espectador a la realitat més contemporània.
P.-Per què Arthur Miller? I per què Les bruixes de Salem?
R.-Arthur Miller és un dels millors autors del segle XX, un autor que escriu teatre pur i connectat amb el món on viu. Està tan en contacte amb la realitat, que la transcendeix. Miller va explicar que Les bruixes de Salem té com a origen la caça de bruixes protagonitzada per McCarthy, que el va afectar tant a ell com a molts altres companys de professió. I és per parlar d'aquest període de neofeixisme als Estats Units que Miller es remunta al moment de creació dels Estats Units com a país, al 1700.
P.-Quin missatge volia transmetre Arthur Miller?
R.-A Les bruixes de Salem, Miller proposa una reflexió sobre com ens organitzem, sobre les societats d'ordre versus les societats de llibertat; i també sobre les decisions que els éssers humans prenem per fer front a l'opressió. M'interessa explorar què succeeix en una societat quan es torna boja.
P.-El de la caça de bruixes és un tema encara vigent?
R.-Les caces de bruixes segueixen existint, tan a les dictadures com a les dictadures encobertes. Totes les societats tenen la seva caça de bruixes i cal lluitar-hi en contra.
P.-Espanya és un país de caça de bruixes?
R.-Nosaltres també venim d'una societat on la repressió ha estat a l'ordre del dia. I avui, a Espanya, vivim aquesta caça de bruixes entre la classe política a causa de la corrupció.
P.-I aquesta riquesa en el contingut la trobes també en la forma?
R.-Les bruixes de Salem i tots els textos d'Arthur Miller teatralment són superbs. Miller, construeix uns personatges enormes, polièdrics, que ens permeten entendre a qui té el poder a Salem, als caçadors de bruixes, i els motius d'una superstició que s'enfronta amb un món nou.
P.-Què vols dir amb què la teva versió serà molt teatral?
R.-Miller et brinda els vímets per fer teatre dins del teatre. Jo tractaré, sempre respectant el text original escrit per Miller, convertir-lo en una crònica que reflecteixi apareguin les realitats del 1700, del 1950 i de l'actualitat.
P.-Parlaràs dels nostres dies?
R.-El teatre serveix per fer preguntes i per evocar situacions. Arthur Miller va ambientar Les bruixes el 1700 per parlar del 1950 i la realitat que va retratar segueix illuminant la nostra, però segurament els personatges de la nostra versió sí que faran referència implícita a la realitat que vivim. Però encara no sé exactament com, perquè per trobar-ne la fórmula treballarem i experimentarem durant el procés d'assajos.
P.-L'espai del Grec, et jugarà a favor o en contra?
R.-Sé que és un espai difícil, com ho és el de Mèrida on vaig fer Medea. Però com el muntatge està pensat per obrir el Grec, és un espai que m'ha de jugar a favor. A l'espai del Grec, la ciutat de Barcelona hi serà present. Volem parlar d'una ciutat que embogeix, una ciutat com Barcelona. A més, el contacte amb la naturalesa també ens beneficia perquè el bosc és molt present a Les bruixes.
P.-Per què has escollit a Lluís Homar?
R.-Tenia clar des del principi que volia que Lluís Homar interpretés al vicegovernador Danforth perquè crec que Les bruixes també parla de la seducció del poder; no volia que representés la imatge del dimoni sinó que fes servir les seves armes de seducció per imposar el seu poder. En una societat d'ordre, el dimoni és el caos; i déu i el dimoni són eleccions sobre com organitzar-nos. I volia treballar amb Homar per aquesta capacitat de seducció i també perquè és un gran intèrpret i es va comprometre personalment amb el projecte. També tenia moltes ganes de treballar amb Nora Navas i amb representants de dues generacions d'intèrprets que es comprometen personalment amb els projectes. Això és el que m'interessava: actors disposats a fer una aportació personal.