Per Andreu Gomila

Les arts escèniques no són alienes al que passa al món. I si el teatre és un mirall de la societat, el Grec 2023 ha posat damunt la taula molts d’aquests conflictes i dilemes. Estem parlant de la intel·ligència artificial, dels feminismes, de la memòria històrica, de la guerra, de l’auge del feixisme, del canvi climàtic, etc. Amb formes i estils diversos, els artistes escènics d’aquí i de fora s’hi han enfrontat amb valentia.

Adolescència: Firmamento
Primer espectacle de La Veronal adreçat a joves que, per variar, va deixar el públic barceloní bocabadat. Els de Marcos Morau no parlen dels problemes dels adolescents, sinó que intenten ficar-se dins el cap de nois i noies per mostrar l’efervescència creativa que es viu en una època de la vida complicada i complexa i que, sovint, marca una vida. A finals d’any, tornarà al Mercat de les Flors.

Canvi climàtic: Guardianes del corazón de la tierra
És evident que el canvi climàtic ens està assetjant. I la Conquesta del Pol Sud, mai aliè al que passa al món, ha decidit anar-se’n a l’Amazones per veure què hi passa. Fidels al seu estil de teatre documental de primera, la companyia narra el viatge de tornada als seus orígens d’un membre d’una comunitat de l’Amazònia brasilera, els Huni Kuin, i com s’enfronta a l’explotació de recursos naturals que viu la seva llar. L’espectacle anirà al KVS de Brussel·les i al Teatro Español de Madrid.

Feixisme: Instruccions per fer-se feixista
Miquel Gorriz dirigeix la versió teatral d’aquest text de la italiana Michela Murgia que és un toc d’atenció a tota la gent benpensant que veu lluny el feixisme. L’autora va escriure el text abans que Giorgia Meloni es convertís en primera ministra d’Itàlia. Com si d’un ‘late show’ es tractés, Mercè Arànega ens explica, en clau de comèdia, com fer-se feixista i viure-ho com una cosa bona. Tota ella és ironia.

Feminicidi: Trilogia Cadela Força
Sens dubte, la peça de la brasilera Carolina Bianchi ha estat la que ha provocat el xoc més gran entre els espectadors del Grec. La seva intenció era mostrar en carn pròpia els abusos, el terror, que pateixen moltes dones. I, per fer-ho, es prenia ella mateixa una droga que provoca la submissió química després d’explicar-nos la història de Pippa Bacca, una ‘performer’ italiana que va ser violada i assassinada a Turquia mentre protagonitzava una ruta de Milà al Pròxim Orient a favor de la pau i la igualtat.

Feminisme: Les confessions
Alexander Zeldin no va tan lluny com Bianchi, però ens introdueix en la vida d’una dona corrent del segle XX per retre-li homenatge. És una peça que parla de tot el que han hagut de patir les dones de tots els temps per tirar endavant, per alliberar-se del jou masculí. I ho fa una protagonista de primera categoria que intenta sobreviure en un món que li és hostil.

Guerra: Flors i viatges, La plaça del Diamant, Riding on a cloud
En el món actual, la guerra continua sent portada dels telenotícies, d’Ucraïna al Iemen. I aquest ha estat, precisament, un dels temes més punyents del Grec 2023, sobretot de les seves conseqüències. D’entrada, amb la instal·lació de Cabosanroque al CCCB, ‘Flors i viatges’, que, a partir del llibre de Mercè Rodoreda ‘Viatges i flors’, arriba fins a Svetlana Aleksiévitx, premi Nobel de literatura, i la guerra d’Ucraïna, per construir un relat escruixidor sobre els conflictes. De Rodoreda, Carlota Subirós ha portat a escena ‘La plaça del Diamant’, on la guerra, l’espanyola en aquest cas, és fonamental. Tornarà al TNC, igual que ‘Flors i viatges’. Rabih Mroué, per la seva banda, fa un ‘flashback’ a la guerra del Líban per explicar-nos-la a través del seu germà Yasser, que va patir una ferida greu al cap durant el conflicte.

Intel·ligènia artificial: Una illa
Ens hem passat el que portem de 2023 parlant de la intel·ligència artificial, dels seus efectes, de com controlar-la, de la seva dimensió ètica i social. I l’Agrupación Señor Serrano ens ha plantat als morros una peça construïda amb diferents intel·ligències artificials, amb les quals intenten aixecar una utopia social, un lloc nou on poder viure.

Memòria històrica: Las niñas zombi, Reminiscencia, Altsasu
La memòria històrica també ha estat un tema important en aquest Grec. Des de les conseqüències de la Guerra Civil i el franquisme, tractats per Celso Giménez a ‘Las niñas zombi’, als fets d’Altasu (Navarra) de 2016, en què diverses persones van ser detingudes per haver-se enfrontat, presumptament, a un guàrdia civil fora de servei. Alhora, Mauro ‘Malicho’ Vaca ha viatjat al Xile del cop d’Estat de Pinochet a ‘Reminiscencia’ per connectar-lo amb els moviments socials actuals. Viatges d’anada i tornada que connecten el passat amb el present.

Racisme: The dissapearing act
La bailaora britànica Yinka Esi Graves ha estat una de les sorpreses d’aquest Grec gràcies a un espectacle que recupera la memòria afro del flamenc i tot el que s’ha fet per invisibilitzar la importància de la negritud en aquest art. Recupera les històries de Jacinto Padilla i Olga Brown i la de tots els negres que han estat esborrats de l’Europa artística i presumptament oberta al món.

SEGUEIX LLEGINT: Montse Colomé: el llegat d'una ballarina de Barcelona