Per Andreu Gomila

Una de les grans notícies del Grec 2022 és la presència d’artistes i de companyies europees i nord-americanes que fa molts anys que no trepitgen Barcelona, clàssics contemporanis que fa un parell de dècades que marquen el camí de les arts escèniques d’Occident. Quant de temps fa que no veiem Thomas Ostermeier, Romeo Castellucci o el Wooster Group? Aquest mes de juliol els tindrem tots a Barcelona.

THOMAS OSTERMEIER: Ein Volksfeind (Un enemic del poble)
La primera dècada del segle xxi va ser la del desembarcament de Thomas Ostermeier a Barcelona. Acabat d’arribar a la Schaubühne berlinesa, vam poder veure Nora, Hamlet, Hedda Gabler i Shopping and fucking, entre d’altres. El seu pas va suposar un abans i un després. El 2010, amb Othello, va presentar el seu últim muntatge al Lliure, i després només l’he vist al Temporada Alta. El Grec no porta l’últim que ha estrenat, sinó una peça emblemàtica de la dècada passada, la seva versió d’Un enemic del poble, de Henrik Ibsen. Un espectacle que, des del 2013, ha estat als cinc continents i ha despertat admiració arreu. Avui, amb la crisi climàtica i la de la covid-19, és més actual que mai.

WOOSTER GROUP: The B-Side: Negro folklore from Texas State Prisons. A record album interpretation
Si parlem de teatre contemporani nord-americà, més enllà de Bob Wilson, el nom de referència és The Wooster Group. Creada a Nova York als anys setanta, ha fet del teatre experimental la seva carta de presentació. L’últim cop que els vam veure va ser el 2006, amb Hamlet. I en aquest Grec ens porten una peça més genuïna, un cant contra el racisme a partir d’una sèrie d’enregistraments fets en una presó segregada de Texas a mitjan anys seixanta. El dramaturg de l’obra, Eric Berryman, diu: “Volia homenatjar aquests homes que van patir condicions brutals i van crear obres d’art realment increïbles per sobreviure. Només existien realment en aquesta forma a la presó. Les cançons els van mantenir vius, però aquests nois no van cantar aquesta música quan van quedar lliures. Els va recordar una època a la qual no volien tornar. Però com a peça de cultura, especialment per a la meva generació, vull que la gent la toqui de la mateixa manera que toca un disc de Bessie Smith”.

ROMEO CASTELLUCCI: Bros
Triat com el millor espectacle internacional del 2021 per la crítica de Barcelona, aquesta versió de Bros, de Romeo Castellucci, que arriba al Grec es va estrenar al Temporada Alta el 2021 i es tracta d’un espectacle participatiu on una vintena de gironins, vestits de policies nord-americans dels anys seixanta, seguiran a ulls clucs les directrius del director amb l’objectiu de representar l’obediència cega al poder. L’italià és, sens dubte, un dels artistes més trencadors de l’escena continental. Els espectadors barcelonins recorden la trilogia a partir de la Divina comèdia que va presentar al Grec 2009 i aquell espectacle meravellós que va ser Sobre el concepte de rostre, en el Fill de Déu, del Grec 2011, que per molts és el millor espectacle de tots els que hem vist aquest segle.

PHIA MÉNARD: La Trilogie des Contes Immoraux (pour Europe)
El Festival d’Avinyó de l’any passat va quedar bocabadat amb la demostració de força de Phia Ménard i la seva Trilogie des Contes Immoraux (pour Europe), una peça en tres actes que recull el seu treball més reflexiu des que la documenta de Kassel li va encarregar un primer espectacle sobre Europa. Aquesta primera part és una performance extraordinària en la qual Ménard, tota sola, aixeca un Partenó. La directora i coreògrafa francesa és, sens dubte, un dels noms més trencadors del continent. A Barcelona l’he poguda gaudir al Mercat de les Flors, on la seva companyia Non Nova ens va meravellar amb L’après-midi d’un foehn (2014). Si aleshores treballava amb l’aire, ara ho fa amb l’aigua.

ISRAEL GALVÁN: Seises
El sevillà Israel Galván s’ha convertit en els últims anys en un dels ballarins i coreògrafs més desitjats d’Europa. Tot força i talent, ha fet evolucionar el flamenc cap a llenguatges més contemporanis que han aconseguit atraure nou públic i espectadors reticents. Artista associat al Théâtre de la Ville de París i molt vinculat al Mercat de les Flors, Galván ha sabut conjugar com ningú tradició i modernitat. El 2017 va estrenar La fiesta al Teatre Grec, amb el Niño de Elche, i aquest 2022 estrenarà al Mercat de les Flors un espectacle que el relaciona directament amb la seva infantesa i que ballarà acompanyat de l’Escolania de Montserrat.

SEGUEIX LLEGINT: Marina Mascarell: “Sense regles no és divertit crear”