Per Andreu Gomila

El paradís és un dels eixos d'aquest Grec 2022. Ja hem pogut veure el 'Paradise Lost', de Ben Duke, i encara tenim l'oportunitat de gaudir del 'Paradís', de Sergio Baos, una immersió en la Mallorca més desconeguda, i de 'Paraíso perdido', d'Helena Tornero, una versió del clàssic de John Milton portat als nostres dies. Els dos dramaturgs en parlen.

1. Existeixen els paradisos perduts?
Helena Tornero: Depèn del que vols dir per "paradís perdut". Si et refereixes al paradís amagat, al lloc idíl·lic, que cada cop en són menys, diria que sí. Ja queden poques zones al món sense cobertura, on no et poden localitzar... Si et refereixes a l'obra de Milton, que és la pèrdua del paradís, crec que n'hi ha, i molts. El mateix planeta Terra és un paradís perdut o, si més no, que amenaça de ser-ho, ja que els efectes de la ingerència de l'home, amb l'intent de dominar la natura i créixer sense fre, han portat al col·lapse un lloc que podria ser un paradís. Aquí tenim mars, boscos, moltes coses, que estem destrossant. Tens la sensació que la Terra acabarà expulsant-nos.
Sergio Baos: No soc dels que miren enrere amb nostàlgia, dels que pensen que qualsevol temps anterior va ser millor. En absolut. Tanmateix, aquest paradís no té res a veure amb el paradís perdut, sinó amb el paradís mai trobat, mai tingut. Són personatges que sempre han estat al marge dels privilegis. No sé si existeix un paradís a la Terra. Crec que no... Segurament, els rics tenen alguna cosa semblant a una vida digna. Però no crec que hagi existit mai un paradís a la Terra. És una pastanaga que es persegueix.

"Milton sent molta més simpatia per Satanàs que per cap altre personatge"

2. Com has portat el "teu" paradís al teatre?
HT: Milton parla de la pèrdua, del fracàs, de la caiguda de Satanàs, que després provocarà la caiguda de l'home i la seva expulsió del paradís. És una obra que parla de la desobediència, de la transgressió, de la rebel·lia. 'Rebellum' vol dir caure i tornar-se a aixecar per seguir lluitant. Milton era un rebel: quan escriu el 'Paradís perdut' ja era molt gran i volia donar un aire mitològic al Gènesi bíblic i veus com s'identifica amb aquest àngel caigut, aquest antiheroi tràgic que és Satanàs. Sent molta més simpatia per ell que per cap altre personatge.
    A la meva obra intento establir connexions entre l'obra de Milton i la contemporaneïtat. L'espectador, a estones se sent interpel·lat per la comunitat de dimonis que prepara la revolta, de vegades pel cor dels àngels que dona suport a Déu, de vegades com a homes... Viuen aquesta situació observant les raons de tots els personatges. A la tragèdia, tots tenen algun argument. I hi incorporo el joc teatral a partir d'una frase: “I l'home va crear Déu, i Déu va crear el diable, i el diable va crear l'actor”. Anant a la idea de mostrar com a demoníac l'ofici d'actor, que durant molts anys va ser perseguit per l'Església perquè considerava que tenia la capacitat de transformar-se, com el diable. En l'aspecte formal, és com una tragèdia, però cap al final apareixen algunes interferències, com el personatge de l'Eva, que no té veu al 'Paradís perdut', i aquí, sí. Amb un llenguatge més contemporani.
SB: Vaig començar a escriure al final del confinament. Tenia ganes de parlar d'aquests personatges marginats, exclosos dels privilegis, de la vida deliciosa vacacional. Un tipus de personatge que no fa vacances perquè no té feina, però viu en un lloc com Mallorca, que es ven a l'exterior com un paradís a la Terra. No és una obra on es denunciï explícitament això. Volia fer un thriller, una mena de road movie que passés per carreteres secundàries de Mallorca, de l'interior, que no donen a la mar, lligades a paisatges que no són idíl·lics. Són personatges que viuen de la murrieria per sobreviure, intenten aprofitar-se d'un capellà, estafar-lo, per aconseguir quatre duros. És un retrat de la marginalitat que existeix en un paradís com Mallorca.

"No sé si el teatre és el paradís, però jo no podria viure sense el teatre, sense les diverses manifestacions artístiques"

3. No és el teatre, el bon teatre, un lloc que s'assembla al paradís?
HT: Sí, sobretot perquè crec que el teatre té la capacitat d'aturar el temps, fer-te entrar en una realitat on totes les teves preocupacions desapareixen. Entres en una nova dimensió delimitada per la història que t'expliquen. Això en un món cada vegada més vertiginós, d'allau d'informacions... poder entrar en un lloc i concentrar-te amb altres éssers humans que respiren i bateguen i parlen davant teu, és un lloc molt proper al paradís. I aquest, de moment, encara no s'ha perdut.
SB: No ho sé. Vaig sentir fa temps algú que es preguntava si podríem viure sense el teatre, el cinema, la música. Jo crec que no. No sé si el teatre és el paradís, però jo no podria viure sense el teatre, sense les diverses manifestacions artístiques. No m'agradaria viure a un món sense tot això.

SEGUEIX LLEGINT: Set dramaturgs contemporanis al Grec 2022