Per Andreu Gomila, periodista i escriptor.

Dimitris Papaioannou és, segurament, l'artista escènic grec més conegut arreu del món. Va dirigir les cerimònies d'obertura i clausura dels Jocs Olímpics d'Atenes 2004 i s'ha guanyat una consolidada reputació com a gran poeta escènic. A Barcelona, curiosament, va poder estrenar la seva primera peça a la desapareguda Biennal de Joves Artistes del Mediterrani. Corria el 1987 i Papaioannou tenia 21 anys. No ha tornat a la nostra ciutat des d'aleshores. I ara ens visita, madur, amb una obra preciosa sobre el temps.

De 'De The great tamer, m'ha sorprès l'ús que fa d'El Danubi blau de Strauss... I a mi! Normalment no faig servir música en els meus espectacles. Però aquesta peça, en un moment determinat, va impressionar-me, tot i anar en contra dels meus principis. I vaig decidir experimentar-hi a través d'una versió alentida. Deixa que li influeixin coses que no són, a priori, del seu interès? Em deixo influir per tot. De vegades, hi ha coses que he de fer encara que vagin en contra meu. La consciència no és sempre la millor consellera, en qui has de tenir més confiança. Qui és The great tamer, el gran domador? El temps. Segons la vella mitologia grega, és qui controla les forces per crear la vida. És vostè, doncs, qui controla el temps? Si pogués veure'm des de fora, no faria la majoria de les coses que faig. Jo sóc al mig, com un pintor. No sóc coreògraf. I no només necessito ballarins per fer les meves obres, sinó que també busco actors, acròbates... M'agrada crear llocs silenciosos on el cos humà interactua amb el seu entorn amb l'objectiu de crear moments poètics molt simples. Qui és el seu poeta de referència? El poeta sufí Rumi [segle XIII], la poesia del qual ha estat sempre una guia per a la meva vida. El vaig descobrir als 18 anys. Té infinitud de capes que fan que no te l'acabis mai i sempre sigui al teu costat, tinguis l'edat que tinguis. Ha dit que no era coreògraf. Com treballa? Sempre començo alguna cosa sense saber què faré. Primer, tinc una idea abstracta, general. I després faig audicions a artistes de diferents terrenys. Els trio segons les seves habilitats i el que els demano és que m'he d'enamorar d'ells. Aleshores, poso en marxa un viatge caòtic sense saber cap a on em portarà. Sóc un servent de la meva obra. Això és molt arriscat, ja que té molts números de fracassar. Sí, però és la manera de sentir-me viu i arribar a un estat d'allucinació. D'on provenen les imatges dels seus espectacles? De la meva enciclopèdia personal. Em mou l'art humà, la natura, la llum... tot el que recordo. Normalment, quan assajo, trio un moment, un moviment que ha fet un dels meus intèrprets i l'aïllo, perquè em recorda alguna cosa que he vist, normalment d'un gran mestre de la pintura. I li dono la benvinguda. No vaig darrere de grans obres mestres, sinó que les identifico... En la vida quotidiana hi ha moltes obres mestres que passen per davant de nosaltres sense que ens nadonem. I jo intento capturar-les. Ara mateix, que sóc a Amsterdam, he pogut veure el quadre de Vermeer Dona de blau llegint una carta i és increïble de veure com treballa els objectes en aquest quadre. Em colpeixen moltes coses dell. A Barcelona, podrà veure grans obres mestres de Miró i Picasso, per exemple. Els he visitat tant, aquests museus. I penso portar els meus intèrprets a fer-hi un tour! Com ha viscut, personalment, tots aquests anys de crisi grega? Vam passar dels falsos anys daurats dels Jocs Olímpics d'Atenes 2004 a l'època actual de crisi. Estic envoltat d'amics que no tenen feina. És terrible. Però, alhora, estem vivint un gran moment en el terreny artístic. La gent està descobrint els nostres artistes. El focus està damunt Grècia i ens estan mirant. Fa uns dies, per exemple, vaig poder veure l'estrena de Titans, d'Euripides Laskaridis, que també serà a Barcelona. I farà la volta al món. És fantàstic.">The great tamer', m'ha sorprès l'ús que fa d''El Danubi blau' de Strauss...
I a mi! Normalment no faig servir música en els meus espectacles. Però aquesta peça, en un moment determinat, va impressionar-me, tot i anar en contra dels meus principis. I vaig decidir experimentar-hi a través d'una versió alentida.

Deixa que li influeixin coses que no són, a priori, del seu interès?
Em deixo influir per tot. De vegades, hi ha coses que he de fer encara que vagin en contra meu. La consciència no és sempre la millor consellera, en qui has de tenir més confiança.

Qui és The great tamer, el gran domador?
El temps. Segons la vella mitologia grega, és qui controla les forces per crear la vida.

És vostè, doncs, qui controla el temps?
Si pogués veure'm des de fora, no faria la majoria de les coses que faig. Jo sóc al mig, com un pintor. No sóc coreògraf. I no només necessito ballarins per fer les meves obres, sinó que també busco actors, acròbates... M'agrada crear llocs silenciosos on el cos humà interactua amb el seu entorn amb l'objectiu de crear moments poètics molt simples.

Qui és el seu poeta de referència?
El poeta sufí Rumi [segle XIII], la poesia del qual ha estat sempre una guia per a la meva vida. El vaig descobrir als 18 anys. Té infinitud de capes que fan que no te l'acabis mai i sempre sigui al teu costat, tinguis l'edat que tinguis.

Ha dit que no era coreògraf. Com treballa?
Sempre començo alguna cosa sense saber què faré. Primer, tinc una idea abstracta, general. I després faig audicions a artistes de diferents terrenys. Els trio segons les seves habilitats i el que els demano és que m'he d'enamorar d'ells. Aleshores, poso en marxa un viatge caòtic sense saber cap a on em portarà. Sóc un servent de la meva obra.

Això és molt arriscat, ja que té molts números de fracassar.
Sí, però és la manera de sentir-me viu i arribar a un estat d'allucinació.

D'on provenen les imatges dels seus espectacles?
De la meva enciclopèdia personal. Em mou l'art humà, la natura, la llum... tot el que recordo. Normalment, quan assajo, trio un moment, un moviment que ha fet un dels meus intèrprets i l'aïllo, perquè em recorda alguna cosa que he vist, normalment d'un gran mestre de la pintura. I li dono la benvinguda. No vaig darrere de grans obres mestres, sinó que les identifico... En la vida quotidiana hi ha moltes obres mestres que passen per davant de nosaltres sense que ens nadonem. I jo intento capturar-les. Ara mateix, que sóc a Amsterdam, he pogut veure el quadre de Vermeer 'Dona de blau llegint una carta' i és increïble de veure com treballa els objectes en aquest quadre. Em colpeixen moltes coses dell.

A Barcelona, podrà veure grans obres mestres de Miró i Picasso, per exemple.
Els he visitat tant, aquests museus. I penso portar els meus intèrprets a fer-hi un tour!

Com ha viscut, personalment, tots aquests anys de crisi grega?
Vam passar dels falsos anys daurats dels Jocs Olímpics d'Atenes 2004 a l'època actual de crisi. Estic envoltat d'amics que no tenen feina. És terrible. Però, alhora, estem vivint un gran moment en el terreny artístic. La gent està descobrint els nostres artistes. El focus està damunt Grècia i ens estan mirant. Fa uns dies, per exemple, vaig poder veure l'estrena de Titans, d'Euripides Laskaridis, que també serà a Barcelona. I farà la volta al món. És fantàstic.